SALVA'T SI POTS

Analògic vs digital

2012-02-24T20:13:00.000+01:00

Vaig nèxier en època analògica i quan vaig començar a utilitzar la càmera de fer fotos sempre era per a fins "memorístics", és a dir, per a fer fotografies de persones i com a molt de llocs que volia recordar. Mai em vaig atrevir a fer fotografies més artístiques... suposo que com que costava diners revel·lar i mai no hem anat sobrats de diners, no tenia sufients ovaris per dedicar-me a malgastar fotos.

Més endavant ja en plena era digital fer bones fotografies tampoc és fàcil... però aprendre'n és més econòmic, com que es pot veure el resultat just després de disparar pots repetir l'instantània fins que surti el resultat esperat. I mai més vaig fer anar una càmera analògica....

Però com ja vaig dir fa uns dies, unes càmeres lomogràfiques van caure a les meves mans i no vaig poder resistir la temptació! La veritat és que la majoria de fotos m'esperava que sortíssin d'una altra manera, però ves, per ser el primer cop tampoc em puc queixar!

I així em vaig quedar.... mirant enllà.... empanada.

Textures

2012-02-23T19:50:00.000+01:00

La pell del planeta s'arruga.

Formes, colors, textures,

pensaments diferents

que enriqueixen mirades.

Mirades d'il·lusions.

COMPOSITION X. Relats conjunts

2012-02-17T21:38:00.000+01:00

Colors, llums, ànimes, pensaments, vida, il·lusió, creences, tradicions, festes, penes i dolors, imaginacions, paraules, sensacions, carícies, acceptacions, afirmacions i negacions, pors, insatisfaccions, obsessions, preguntes sense respostes....

Què som?

Persones en un planeta flotant en una part de l'univers inexplicable, increïble i incomprensible. Si som fruit d'un pet anomenat Big Bang....
Què puc esperar de mi? Si sóc igual que l'univers....

Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes. No hi puc fer més!

Experimentant analògicament!

2012-02-10T20:15:00.001+01:00

Per no perdre la costum de publicar en divendres.....

Fa cosa de quinze dies que tinc aquestes dues meravelles a les meves mans! Jo no sabia pas què eren les càmeres lomogràfiques i a la feina em dien: siiii, aquelles que són com a de joguina!!, però em quedava igual. Un dia arribo a la feina i em trobo damunt la meva taula una caixa de cartró blanca amb una nota que hi deia: ALBA, UNA SORPRESA PER TU. Uooooo!!!!! Per fí vaig saber què eren això de les càmeres lomogràfiques!!

No havia tocat una càmera analògica des de fa anys! I em feia il·lusió. Durant aquests dies he estat jugant, experimentant, fent fotos tontes per veure què en surtirà després. Això de no poder veure-ho al moment ho fa molt emocionant! De fet, encara no sé què en sortirà de tot plegat, però tinc ganes de veure-ho i d'ensenyar-vos-ho!!

(Ara és quan totes les fotos han quedat fatal i no n'hi ha cap per poder ensenyar... hehehe!!).

Us convido...

2012-02-03T21:00:00.000+01:00

Us convido a seure en aquest banc

Amb els ulls clucs

i el pensament lliure...

Què us evoca?

On us tranporta?

Començo jo:

Avanço solitàriament cap al banc i des d'allà estant imagino....

Imagino un futur lliure de pensaments negatius,

un futur ple d'amor per donar i per rebre.

Imagino que la solitud només és un estat voluntàri i

que res mai més tornarà a abatre'm.

PD: A la segona fotografia podeu veure una de les meves primeres aquarel·les! Fa poc he redescobert que m'encanta pintar! Sense tècnica i sense material bo, simplement amb il·lusió!

Boix de Noguera

2012-01-27T17:15:00.000+01:00

Boix, poc abans de que desaparegués. (fotografia extreta d'Internet)

Visitar pobles abandonats sempre m'ha cridat l'atenció. Sempre m'ha fet pensar en allò que havia estat i que un dia, per unes circumstàncies o altres va haver de deixar de ser...

Boix era un poble que pertanyia a la comarca de La Noguera, va haver de ser desallotjat i conseqüentment abandonat arrel de les construccions dels pantans de Santa Anna i Canelles per allà als anys 60. Si ens posem a pensar tampoc fa tants anys, no? I sembla estrany que en 50 anys pugui arribar a desaparèixer tot un poble.

Desaparèixer. Com si res.

Solament quan les aigües del pantà de Santa Anna estan baixes es pot anar fins al Molí d'oli i veure la magnífica tasca de restauració que no fa gaires anys van fer uns amants de la zona.

Detall de l'antic molí d'oli

Actualment del poble solament en queda l'esglèsia reconstruida (no és la de l'epoca) i les restes d'alguns habitatges...

Res més.

A l'esquerra de la imatge es pot veure l'esglèsia reconstruida de Boix.

"Bocins" per 5 erres teatre

2012-01-22T21:55:00.002+01:00

Avui toca fer propaganda del grup de teatre 5 erres de Torrefarrera! és un grup novell, però s'ha de dir que ho fan molt i molt bé.

Han representat dues obres (Assaig en públic i Clandestins) i van per la tercera.

Avui ha tocat veure "Bocins". On els actors i les actrius han fet un repàs per diverses obres teatrals escrites per escriptors de ponent guanyadors del premi de teatre o guió d'espectacle teatral "LES TALURIES". En aquesta representació les veus dels diversos actors i actrius es barrejaven amb el moviment d'un ballarí. Una mica estrany.... no és el que hom està acostumat a veure quan va al teatre, però era bonic. A vegades allò estrany és el que et fa sorprendre i avui en dia allò que et sorprèn és el que realment val la pena.

Diríem que ha estat un espectacle de dansa i teatre.

Paraules convertides en gestos, gestos que et transporten a un altre món.

Des d'aquí el meu petit homenatge a aquesta colla d'artistes!

Relats Conjunts: Chop Suey

2012-01-19T11:28:00.001+01:00

La boira inundava els carrers i asseguts a la taula del cafè ens sentíem bé. Tot el matí allà, com si no tinguéssim res més a fer, esperant.... esperant. Els tés acompanyaven les nostres paraules, les nostres mirades, els nostres silencis... No hi havia res que ens destorbés, aquella blancor de l'exterior ens donava pau i tranquil·litat, però també ens inquietava. Tot i que sabíem que després.... cap allà al migdia, aquell raig de Sol ens tornaria a la vida. L'escalfor a través dels vitralls ens indicava que ja podíem sortir, que tot havia estat una boira passatgera. Res més que una boira passatgera.

Aquesta és la meva aportació a la proposta número 50 de Relats Conjunts! Espero que us agradi...... o si més no, que us suggereixi alguna cosa...

Des de baix

2012-01-13T19:21:00.000+01:00

Veure el món des de baix, llunyà, fred, inexistent.

Un futur incert, ple de temors.

Reals? Qui sap....

Veure el món gris, però saber que de mica en mica es podrà tornar de color rosa. Sol cal una mica de paciència.

Els aiguamolls de Rufea

2012-01-07T22:16:00.000+01:00

Els aiguamolls de Rufea estan situats a les afores de la ciutat de Lleida, a mig camí entre La Mitjana i el pantà d'Utxesa.

Cap allà als anys 80 aquesta zona va servir d'abocador de runa i es va convertir en un indret que deixava banstant que desitjar. Actualment els aiguamolls de Rufea són un espai que s'ha anat recuperant i poc a poc el canyissar i les altres plantes de ribera han anat recolonitzant l'entorn entre clots i runes permetent que creixés el seu valor ecològic.

Ànecs, corbs morans, martinets, bernats pescaires, cigonyes, polles d'aigua...

Va ser un matí on es va complir un dels meus objectius... distreure'm. I és que no hi ha res millor per sanar la ment que deixar de pensar en allò que la turmenta. Potser aquests dies estaré més "out", però espero que no m'ho tingueu en compte....

La Serra de San Quilez

2011-12-28T18:40:00.000+01:00

El Mirador de la Serra de San Quilez i l'ermita de San Quilez estan situats a la comarca de la Llitera. Per accedir-hi, si sortim de Lleida direcció Vielha per la N-230 i estant ben atents, abans d'arribar a Benabarre, a la recta on hi ha l'aeròdrom i l'encreuament per anar a la Central de Canelles hi ha un cartellet minúscul a mà esquerra que ens indica "San Quilez". El camí que hi porta és una pista i s'ha de dir que d'indicacions n'hi ha ben poques!

L’actual edificide l’ermita pertany als seglesXVII-XVIII encara que hi algunes restes que indiquen que ptser va estaraixecada a partir de les restes d’una altra construcció anterior.

Temps ençà,aquesta ermita era custodiada per un ermità que, juntament amb la seva família, hi vivien tot l’any. Actualment hi ha un guarda forestal que hi viu solamentdurant els mesos d’estiu per tal d’avisar en cas de veure algun indici d’incendii és que des de dalt estant és veu molt territori, tan d’Osca com de Lleida.

Tot fent-vos una aproximació...

He de dir que una de les coses que em va agradar de San Quilez és que l'ermita està oberta ja que a molts llocs (i s'entén també) aquests espais solament s'obren per dies puntuals.

Fa temps, tenia uns tiets que vivien a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona. N'eren els ermitanys. De petita hi anava amb la família, de visita, a passar uns dies... i estar allotjat en aquell espai recordo que era màgic. Més tard, els tiets es van fer massa grans i van deixar l'ermita per anar a viure al poble i l'ermita la van agafar una parella jove, que potser a dia d'avui encara hi estan. Quina enveja!! Ara ho penso....... i dic: com m'hagués agradat ser a mi l'ermitanya! Actualment els dos tiets ja han passat a millor vida. Algun dia tornaré a l'ermita d'Ulldecona i us en faré un post!

Un altre dia al Montsec

2011-12-25T19:20:00.000+01:00

Avui toca una de panoràmiques!

Feia fred, i el dia augurava a estar submergit en la boira un dia més... Per això i perquè aquell indret ens té enamorats, vam tornar a fer cap al Montsec!

I un cop allà, des del port d'Ager vam tenir la sensació d'estar volant... per damunt dels núvols.... per damunt de tot.

I vàrem tornar a endinsar-nos en la boira per una estona més tard aparèixer dalt de tot de l'ermita de la Pertusa. D'allà estant el paisatge era vertiginós. A la dreta de la fotografia es pot observar el congost de Montrebei, i a l'esquerra el pantà de Canelles.

Vam pendre un bon bany de Sol i vam descobrir un altre lloc "digno de admirá".

Cada dia es pot descobrir un indret nou... i mai ens faltarà les ganes!

SOL FALTAVA JO??

2011-12-24T20:10:00.001+01:00

BONES FESTES I MILLOR 2012 PER TOTS, QUE US HO MEREIXEU TOT I MÉS!

La foto?? procedència del meu arbre de Nadal desenfocat! (efecte miopia que en dic jo! :P)

Ara sí!

2011-12-20T21:33:00.000+01:00

I ara ja sí que podem dir que ha arribat el fred!

I jo me'l miro, sempre que puc, des de la reraguarda..... brrrr!!! Tot i que cada estació té el seu encant...... Aquí n'hi ha una que desitja que arribi l'estiu!!

Fa fred?

2011-12-10T21:05:00.001+01:00

Hi ha algun lloc on hi fa fred. No és el fred que possiblement hauria de fer per l'època en la que estem, però almenys gela, s'hi fa gebre i se't congela el nas. Això sí, sense boira.

No m'agrada el fred, però sí que m'agrada gaudir d'espais com Aigüestortes. Així que aquests quatre dies de festa els vaig ben aprofitar!!

Començant per allò fàcil i inexplorat vam anar del Planell d'Aigüestortes fins a l'estany Llong, amb les seves aigües gelades. Uns 4 quilòmetres.... una horeta i mitja, més o menys.

Crec que cada any hi deu cabre menys aigua a l'estany, perquè un rere l'altre, anaven tirant pedres al mig del llac per sentir el soroll del gel ressonant per la vall. I no eren pas nens, no.... L'estupidesa humana arriba molt lluny, fins i tot a Aigüestortes.

Quan s'està en un entorn natural cal respectar-lo al màxim i tirar pedres dins l'estany no crec que sigui la millor manera de fer-ho, per molt que el seu so sigui..... encisador.

Estany Redó

Però l'estany Llong se'ns va quedar curt i vam enfilar una mica de pit amunt per anar cap a l'estany Redó. Petit i bell, com tot aquell entorn... I de l'Estany Llong al Redó crec que vam tardar una mitja horeta més.

I vist el que vam veure, vàrem tornar a desfer el camí que ja havíem fet.

I vaig anar a dormir contenta, sol faltava una posta de Sol així per acabar d'arrodonir un dia genial.

Tres

2011-11-29T18:55:00.001+01:00

N'hi ha dos que anhelen,

que comparteixen,

que gaudeixen.

N'hi ha dos que viuen

pensant que aquell tercer

viurà a recer.

Al bosc

2011-11-22T23:08:00.001+01:00

_Que no n'hi ha de bolets enguany!! No cal anar-hi que no n'hi ha!!_
Si sentiu que algú us diu això... és ben cert, ho corroboro!! No sóc gaire amant d'anar a plegar bolets, la veritat és que sóc més amant de menjar-me'ls... i si són ceps millor que rovellons!
Però per mi va ser l'excusa perfecta per anar a veure el bosc vestit de tardor, per gaudir de l'espai i per fer unes quantes fotos.

Iep!!! Boletaire caçat!

Ho he de dir!! Ho he de dir!!: Els únic tres rovellons que vam trobar....... els vaig veure jo!! :P

Relats conjunts: Tardor

2011-11-18T21:19:00.001+01:00

"Mireu la boca, sí sí sí sí (tot imitant alpersonatge), mireu la boca i poseu-la en la mateixa postura. A qui us recorda?Doncs sí, ell mateix, si ja ho sabeu no cal que digui pas el nom."

riures a lasala

" Aquestaobra ha estat creada dins el marc d'una anticampanya electoral, el seusignificat està emmarcat dins les paraules prometedores del candidat a lapresidència del govern espanyol, unes paraules que no estan ben vistes ala Unió Europea i que està vist que no poden portar a cap lloc de bé i tot iaixí que les estadístiques diuen que guanyarà les eleccions. Qui sap? Elsmaterials amb els que està composta l'obra són totalment naturals irepresenten, com tots us podeu imaginar, la tardor. Una tardor que vivimràpidament, a destemps i alguns amb ganes de que passi ràpid, com moltes de lesparaules que diu aquest senyor.

Ibé, fins aquí la presentació del primer quadre. A continuació us mostraré elsegon quadre tot representant a un altre candidat del govern..... Òndia!! no!! on està?? S'ha amagat?? No fotem ehhhh, avui no, que estemgairebé a vigílies de les eleccions!!

Tot buscant desesperat per tots costats dela taula...

"Bé.... mmm...... Esperem que això no sigui un mal presagi..... ejem!..... bé.... crecque us haureu d'esperar a una propera entrega.... Gràcies...."

Imig avergonyit l'autor i creador de l'obra va sortir de la sala totescoltant-se de fons els aplaudiments dels seus alumnes.

Posem-hi color!

2011-11-16T09:58:00.000+01:00

Quan fa un dia gris ens apleguem a les nostres llars i solem estar més pensatius.... potser més creatius.

I és que dins d'un dia gris, sempre s'hi pot trobar una mica de color.

En la mitologia grega es considerava que l'Arc Iris era la unió entre el cel i la Terra. La unió entre dues coses diferents, el que jo dic: entre un dia gris i un dia ple de color.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/139583-larc-de-sant-marti.html

Un minut per la inserció!

2011-11-14T18:59:00.001+01:00

És possible? Clar que sí!

L'Albert viu sol, va a fer la compra, es reparteix les tasques domèstiques amb els seus companys de pis, va estudiar hoteleria, cada dia va a treballar d'ajudant de cuina, no té novia però en vol tenir (com molts!!), li agrada sortir de festa, estar amb els amics, sortir a vídeos...... ;)

L'únic que el diferència és que necessita suport per fer algunes d'aquestes tasques que nosaltres fariem amb normalitat. Una vida autònoma és possible i no només és possible sinó que tal i com veureu al vídeo una vída autònoma és possible i real.

Un minut per la inserció! Un minut per mostrar aquesta inserció!

Un any!

2011-11-11T08:06:00.000+01:00

Tot va començar com una "obligació". Les obligacions no m'han agradat mai, però aquesta des del primer moment me la vaig mirar amb bons ulls, m'agradava la idea... En una assignatura em manaven crear un blog, del que fos, la qüestió estava en explorar, en crear quelcom propi i que fos interactiu.... i des d'allò ja ha passat un any.

No podia ser en un millor dia, avui 11/11/11 fa justament un any que em vaig iniciar en aquesta etapa bloguera! I contenta que estic.

Vaig començar tímidament, sense saber què posar, sense que ningú llegís el que escrivia... però poc a poc vaig anar tenint "seguidors" i poc a poc m'hi he anat enganxant d'allò més. I és que aquí, dins d'aquests petits espais que són els blocs personals hi ha molts móns, moltes vides.... i t'entretens, aprens, rius, algun cop també se t'encongeix el cor, llegeixes, escrius, opines, t'enrabies, t'animes.... I això, tot això és molt gran.

Sovint tinc l'autoestima per terra, em sento desvalguda i poca substància, però és llavors quan unes paraules d'algú que està a l'altra banda de la pantalla m'animen i em fan creure que per míser que sigui allò que faig, val la pena.

Gràcies a tots i totes!!! Per ser aquí i per molestar-vos a contestar ni que sigui un parell de fotografies!!

Salut, petons i una abraçada gegant!!!

PD: Encara he de continuar insepccionant això de posar música al post... que deu ni dó el complicat que és!! de moment us deixo amb un vídeo un pèl escatològic.... que no deixa pas indiferent!

A mi personalment m'encanta! :P

Allò que era el castell d'Alguaire

2011-11-04T20:58:00.000+01:00

Sempre havia sentit que aquell havia estat un llocimportant, molt important. I jo sempre pensava el mateix, un lloc tan importantno es deixa enrunat així com així…… però es veu que sí, al nostre país sí.

Alguaire (El Segrià)

L’any 909, Muhammad al-Tawil, reietó d’Oscas’apoderà dels castells d’Alguaire, Gualter i Oliola entre altres.Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona,encarregà la presa de diversos pobles i castells al comte d’Urgell, entre ellses trobava el d’Alguaire. La conquesta per part del comte d’Urgell va serentre els anys 1147 i 1149. Continuant amb les dates.... L’any 1250,s’establí un monestir a Alguaire, la seva fundadora va ser Marquesa de Guàrdia.Seria avui dia difícil d’imaginar que enaquest lloc s’hi entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torresben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i alclaustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’esglésiaera de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acolliafamiliars i pelegrins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déud’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la plantanoble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on hivan habitar Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem finsl'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta delsSegadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament perles monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. A l’any 1752 el monestir ja es trobavaenrunat.

I avui dia no hi queda més que això....

No serà pas això el sofà reial no?

La intenció d'aquestes fotografies era presentar-les a un concurs... però últimament tinc l'autoestima per terra... m'he presetnat a diversos concursos (en format audiovisual, però és el mateix) i no he estat ni seleccionada... Serà que el que faig no té prouta qualitat pel jurat. Sé que em queda moooolt per aprendre, però tinc la sensació que els concursos no serveixen per a res, que més d'un cop hi entra en joc allò que molts en diriem "tongo". I fa enfadar.

"No m'enfado perquè no sé perdre, m'enfado perquè no sé guanyar".

No sé qui ho va dir, però des del primer moment que m'ho he fet meu.

El salvatge oest de Catalunya

2011-11-01T19:13:00.001+01:00

Les imatges que finalitzen aquest post no provenen pas del far west.... provenen del salvatge oest de Catalunya.

Per començar us deixo amb una lletra de "El pardal roquer" titulada "Sóc de l'oest". He de dir que no m'agrada la cançó i quan la sento em vénen ganes d'utilitzar la meva violència dissimulada.... però he de reconèixer que el primer cop que vaig escoltar la lletra vaig somriure. I solament per aquest somriure s'ho val.

M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc

en una frontera on la mentida no hi té lloc

on és creuen els camins dels sadis i els rancors

i els destins de les nacions

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang

i la bota plena fa el camí del vianant

per indrets, de pedra i fang

on el blau del cel, es tot el que tenim de mar

penjat en l’horitzó un estel brilla tant

la fosca nit, si el cel es pon

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

regadius, hortes i terres de secà

pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla

i la boira cobrint la vall

històries contades a la vora de la llar

quan la nit és llarga i les hores cal matar,

esperant l’endemà

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls

I després d'aquestes imatges recén sortides del forn m'agradaria demanar-vos un favor.

Molts sou blocaires amb experiència, altres sou més intel·ligents que no pas jo.... per això us vull demanar que m'expliqueu algunes cosetes.... Ho deixo a l'aire i ja em direu!

Com ho faig per insertar una cançó al post?
A l'hora de respondre els vostres estimats comentaris, com ho puc fer per posar quelcom en negreta?

Qualsevol resposta serà benviguda!!!

Salut i abraçada.

Tardor?

2011-10-28T18:07:00.000+02:00

Ja podem parlar de tardor oi? Feia temps que tenia aquestes fotografies esperant que el temps acompanyés per a ser publicades... perquè sembla que si el temps no acompanya no es pugui parlar de determinades estacions de l'any.

Ara ja ha plogut, ja cauen les fulles dels arbres i ja comencem a menjar castanyes. A sobre ens canvien l'hora aquest diumenge, així que ja es pot dir que l'hivern és aquí. I és que tinc la sensació que la primavera i la tardor, en un país com el nostre gairebé ni existeixen. Passem de la calor al fred, i punt.
Au doncs, a treure jaquetes de llana i a encendre les estufes de llenya que el temps ja presta!

Que tingueu tots una bona Castanyada!!

Allà on bramen els cèrvols....

2011-10-24T14:25:00.000+02:00

Si ens despistàvem gaire més ja no veuriem res... així que vam aprofitar aquest cap de setmana per anar a veure la brama del cèrvol a la provincia dels Monegros (Huesca). No sabia si recordaria ben bé el camí... i sense cap dificultat allà vam fer cap!

La veritat és que necessito un teleobjectiu per a fer bones fotografies, captar més d'aprop els detalls i poder fer plans sencers, però la realitat va ser que si trobes un bon lloc pots veure els cèrvols gairebé a tocar. I és que una d'aquestes... ens aparegué una femella amb la seva cria per darrera i no sé qui es va assustar més... si ells o jo!

Però com tot s'hi ha d'anar amb temps... i tenir paciència, perquè quan menys t'ho esperes et pots trobar amb una sorpresa.

15 d'octubre del 2011. Lleida.

2011-10-16T17:51:00.000+02:00

Unes imatges valen més que mil paraules.....

L'Agència Catalana de Noticies diu que érem un miler, la guàrida urbana segur que diu 300.

Manifestacions a nivell mundial, queixes populars generalitzades, i una indignació feta protesta. Si ara ja no ens fan cas... què més haurem de fer?

Això si.... Encara que tot estigui perdut, sempre ens quedarà MOLESTAR!

FESTA MAJOR

2011-10-15T11:30:00.001+02:00

Un cop a l'any, en alguns llocs dos, és FESTA MAJOR. I per la festa major hi ha de tot: correfocs, concerts, ball, penyes o barraques o com se li vulgui dir, firetes, fotografies, exposicions, gegants i capgrossos, pubilles i hereus, pregons, dinars de canalons i sobretot ORELLANES.

Orellanes, orelletes, coques a la cassola..... cada poble té un nom diferent per dessignar aquest postre tant de festa major. I és que una festa major sense orellanes no és una festa major.

Recordo a la meua padrina i al meu padrí, que feien un tàndem perfecte. Ell agafava la massa i l'estirava i estirava tot fent servir el genoll i mentrestrant ella ho anava fregint. Al final un bon sarpat de sucre i allí hi havia orellanes per tots els dies que durés la festa. Algun cop provaré de fer-les jo, perquè un dia de lucidesa se'm va acudir de demanar-li la recepta.... i aquí la tinc, esperant-me a que em decideixi! El pròxim post que parli d'orellanes prometo que sigui perquè n'hauré intentat fer!

Fotografia feta i editada amb el mòbil

Què faríem sense la viquipèdia! --> http://ca.wikipedia.org/wiki/Orelletes

Salut i visca les festes majors!

Homenatge als petits felins

2011-10-12T20:21:00.000+02:00

I a mode de petit homenatge... Avui toca un post dedicat a aquests animalons que des de fa uns anys em tenen el cor robat. Mai no pots dir que una cosa no t'agrada fins que no has conviscut amb ella. "Palabra".

"Un maullido es un masaje al corazón". Stuart McMillan

Se convierte en compañero de tus horas de soledad, melancolía y pesar.Permanece veladas enteras en tus rodillas, ronroneando satisfecho, felizpor hallarse contigo, y prescinde de la compañía de animales de su propiaespecie. Los gatos se complacen en el silencio, el orden y la quietud, y ningúnlugar les conviene mejor que el escritorio de un hombre de letras.Es una labor muy difícil ganar el afecto de un gato; será tu amigo sisiente que eres digno de su amistad, pero no tu esclavo." - Theóphile Gautier

I PER TOTS PASSA

2011-10-04T14:08:00.000+02:00

Des del passat mes de juny fins a mitjans de setembre hi havia obert la convocatòria al primer concurs de curts dins del marc del 1r festival de cinema experimental de Lleida. Jo no sóc de creacions audiovisuals de ficció, i tampoc de concursos, però aquest tenia quelcom especial i és que s'havia de fer amb una càmera Harinezumi. I això s'havia de provar!

Així doncs, vaig elaborar aquest mini-curt, que d'experimental en té poca cosa, però per mi el fet de gravar amb una càmera que sembla de joguina ja va ser del tot un experiment!

No vaig guanyar res, (sóc una novatilla) perquè realment hi havia un nivell molt bo! Actualment s'ha obert una votació online i podeu veure tots els curts presentats, el guanyador del jurat va ser "SuiCircle", tota una obra d'art!
Apunto l'enllaç per si us animeu a votar! http://www.curtismyfilm.com/curts.php

Us enrecordareu de mi?? :P

De Passavets al Turó de l'home

2011-09-30T23:38:00.000+02:00

Ho havíem decidit la nit anterior, pujaríem al Turó de l'home des de Passavets. Havíem llegit algunes recomanacions de companys al wikiloc i semblava una bona idea. Segons havíem calculat serien uns 10km (d'anada i tornada) i uns 550 metres de desnivell, ja n'hi havia prou.

El camí que condueix cap al Turó de l'home és planer i realment, tret d'algun moment on el desnivell es fa més pesat, la resta és agradable, i per què jo ho digui que esbufego a la més mínima costa, és que de ben segur que ha de ser com un passeig per la majoria! I el bosc.... el bosc és taaaaant bonic!!

I un cop arribes a dalt allò és meravellós! Estar per damunt dels núvols no té preu (a no ser que agafis un avió) i gaudir del paisatge que has deixat enrera és genial. I sol queda fer el camí de tornada, en el nostre cas, el mateix que de pujada.

A l'esquerra el Turó de l'home, i a la dreta el cim de les Agudes.

L'esforç, com sempre, ha valgut la pena.

La màgia del Montsec

2011-09-22T08:22:00.000+02:00

Reconec que quan no sabem on anar sempre ens ve al cap "Anem al Montsec"? Anar al Montsec significa pujar amb cotxe fins dalt al coll d'Ares (1513 m. on el mèrit és tot del motor de l'automòbil) i d'allà estant veure tota la Vall d'Àger cap al sud i tots els Pirineus cap al nord.

Veure com és pon el sol...

Observar com 4 parapentistes volen aixecar el vol...

Dónar un cop d'ull als Pirineus sense ni una engruna de neu...

I per últim... Gaudir d'un cel estrellat com no es pot veure a gairebé cap lloc. El cel del Montsec és meravellós. Vivim davall d'una manta d'estrelles i molts no ho saben.

La llàstima va ser que vam haver de marxar aviat perquè l'un demà era dia laborable. Però tot baixant el plaer va ser nostre de poder observar dues guineus i fins i tot crec que vam veure una marta!

El Montsec és genial.

2011-09-14T20:56:00.000+02:00

Hi ha dies en que el cel ens vol dir alguna cosa...

... o potser sóc jo que sempre estic disposada a entendre alguna cosa.

Necessitava publicar un altre post, però no sabia ben bé què dir. Hi ha vegades que em quedo sense paraules. Sembla estrany i tot.

Salut i força.

Si em dius adéu...

2011-09-09T17:15:00.000+02:00

No hi ha cap dolor més gran que la pèrdua d'un ésser estimat. Diuen que és llei de vida, sí... una llei contra la que no s'hi pot fer res, una llei que ja té la sentència assegurada.

El padrí Ramon i la padrina Ramona de viatge de noces a Barcelona

Falta algú... i d'aquí uns anys, quan jo no hi sigui, de res servirà tot el que jo he dit o he sentit, s'ho engolirà tot l'oblit. N'hi ha prou amb dues generacions perquè la vida d'una persona s'esfumi per sempre més...
Ara deuen estar junts.... o no? qui sap què hi ha més enllà d'una vida carnal! No crec en res que provingui d'un ésser superior, però tampoc em vull resignar a pensar que tota la energia que flueix en el nostre cos, un cop ens arriba l'hora de morir, es mor amb nosaltres... perquè a l'insitut em van ensenyar que l'energia no es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Així que, padrí, siguis on siguis, dóna un peto ben fort a la padrina i també a la Dolores i el Juan, perquè jo no oblido a ningú i vosaltres heu compartit amb mi uns anys inoblidables.

Falta algú...

Apareixen esquerdes

2011-08-30T18:46:00.000+02:00

Sorgeixen esquerdes quan menys t'ho esperes,

pots mirar al voltant i sempre hi haurà un lloc on seure i reflexionar,

on parlar, on mirar, on fotografiar...

La ruta "imàginaria" de la marmota

2011-08-28T13:46:00.000+02:00

Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo

Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi.

Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.

Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.

Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.

Estany Negre

The spidermen and the spiderwoman

2011-08-24T08:29:00.003+02:00

(...) En estos momentos el hombre se siente como un aviador en el espacio, ya no es un gusano pegado al suelo, sino que se convierte en una ágil gamuza, casi se siente como un pájaro.
Lionel Terray

Qui sent la muntanya no necessita explicacions i mentre existeixin parets, agulles i crestes hi haurà qui les escali, gaudint d'allò que fa, encara que no comprengui exactament el per què.
Josep Manuel Anglada

El Mole

2011-08-17T18:51:00.000+02:00

Ja fa un temps que és amb nosaltres.... us presento al Mole! mole??? ;)

És fill de la Urpa, possiblement un dels últims fills que tindrà... La veritat és que ha estat molt bona mare, 4 gats ben eixerits i gordots. Ara ja estan tots col·locats, però ens va costar déu i ajut i crec que el millor per la salut de la minina i per la nostra serà esterilitzar-la... tot i que si ho penso em fa pena...

Congost de Baldellou II

2011-08-09T16:06:00.000+02:00

Ja fa uns mesos vaig fer un post amb una imagte del congost. Llavors, però, encara no sabia ben bé com fotografiar l'aigua en moviment sense que em quedés la fotografia cermada. Poc a poc he anat aprenent rotllo autoaprenentatge assaig-error, de la mateixa manera que funciona la vida, vaja.

Tornem al tema:

El congost de Baldellou està entre el citat poble i Camporrells, no és tan espectacular com el de Montrebei, però té el seu encant, més que res perquè passes a tocar d'aigua i no hi ha mai ningú (almenys en els dos cops que hi he anat jo). L'inconvenient principal és que en aquest país si alguna cosa no saben el que és, és el MANTENIMENT i és que el camí d'accés està ple d'esbarzers i fenoll de més de dos metres. Però superat aquest tram és un indret bonic de veure.

Un poble amb encant

2011-08-05T21:35:00.000+02:00

Montañana és un poble situat a la Ribargoça aragonesa a 616 metres d'altitud. El casc urbà està declarat Conjunt Històric-Artístic medieval. Té tres esglèsies romàtines, les restes de dos castells i un pont romà. Tot això posa de manifest la importància que va arribar a tenir aquesta població en un passat. Actualment hi viu molt poca gent, però en els seus millors temps va arribar a tenir fins a 800 habitants. Al 1956 n'havia ja 487.

Un tastet de les meves vacances...
Salut i frescoreta!

Allò que se'n diria sunset

2011-08-02T10:05:00.000+02:00

I vaig acomiadar el juliol de la manera més simple possible... Sovint les postes de Sol són tristes i nostàligiques... una manera poètica de dir adéu. Però també poden ser tremendament boniques!

Salut i bon agost!

Una de panoràmiques

2011-07-31T11:43:00.000+02:00

El poble abandonat de Finestres, amb la muralla xina a la dreta i l'inici del pantà de Canelles

El pantà de Canelles des del mirador de Sant Marcos

Una ullada als Pirineus des de dalt del Montsec d'Ares

Una meravella que de tant en tant ofereix el cel de dia

Temple budista de Panillo

2011-07-28T15:36:00.000+02:00

Avui és un dia especial i per això (per mi) unes imatges especials.

Que els bons pensaments flueixin en l'aire....

Si no podem anar al Tibet, el Tibet vindrà a nosaltres!

Estupa del temple de Panillo.

Ofec, mala olor, ansietat, mono, nervis, falta de calés, cendrers a vessar, cendra per tot arreu.... per fí això ja s'ha acabat. Ja fa un any que tot això s'ha acabat i n'estic més que orgullosa. Tot són avantatges. Ara sóc una mica més lliure, fa un any que no tasto ni un cigarret, i espero que en siguin molts més!
Salut i aire sa pels pulmons!

Energia

2011-07-26T14:52:00.000+02:00

L'aigua que no s'atura.....

No és res més que pura energia

El que queda de Caserras del Castillo

2011-07-23T19:19:00.000+02:00

Caserres del Castillo està a la comarca de la Ribagorza, a l'Aragó. Fa uns quants anys era un poble d'uns 1000 habitants, però avui en dia no és res més que runa i malesa. Nostra ha estat la sort de trobar-nos amb un descendent que encara conserva allí la seva casa i amb el seu català de la franja ens ha explicat que no fa tants anys aquest poble tenia tots els serveis (escola, ajuntament, guardia civil...) i ens ha ensenyat una fotografia del poble quan estava en els seus millors temps... Feia posar la pell de gallina.

El poble a dia d'avui

El senyor del poble ensenyant-nos una fotografia antiga

En l'edat mitjana s'alçava al turó que es veu dalt del poble a la primera fotografia un castell del que se'n coneix la seva existència des de mitjans del segle XI.

Caserres va ser un lloc important... i ara ja no hi queda res.

Suzuki pla experience

2011-07-18T22:04:00.002+02:00

Hi ha vegades que no m'explico prou bé.... Sovint una imatge en moviment s'entén millor que quatre imatges fixes. Això és la prèvia del "Suzuki river experience". :D

Imatges enregistrades amb la Harinezumi 2. Una canya!

Música cedida pel grup Roots the cool, la versió millorada dels Pets. :P

Suzuki river experience

2011-07-17T22:11:00.000+02:00

Avui, en un altre lloc he publicat un vídeo anomenat "Suzuki pla experience"... però poc sabia jo que més tard aniria a fer el mateix, però en un lloc molt més acollidor.

El riu és font de vida diuen!! I allí he anat jo... a buscar la vida.

Girasol sense Sol ...

2011-07-12T17:34:00.000+02:00

Perduts com un girasol al capvespre.
Poc a poc tot tornarà a ser com era... Quan els canvis es transformen en quelcom insuportable, hi ha ments que no són gens intel·ligents i intenten fugir veient-se atrapades tot fent crèixer l'angoixa. Sempre hi ha una part que vol crèixer i una part que no i vés per on que sempre acaba guanyant la part positiva. I m'agrada.

El meu propi camí... de Santiago.

2011-07-07T11:21:00.000+02:00

Ja feia dos anys que seguia el camí de les estrelles cap a Santiago, poc a poc i bona lletra, cada any un troçet i sabia que arribaria a Galícia tard o d'hora. Aquest any ha estat diferent, aquest any ha estat trist... El Camino de Santiago no para d'ensenyar-te coses, de fer-te pensar i sobretot de fer-te reflexionar. M'he endut una bona patacada, sí, però no per això m'he desanimat.

Vam sortir de Burgos a les 6 de matí (la primera foto ho mostra) i fins les 3 de la tarda no vam arribar a Hontanas, 30 quilòmetres xino xano que em van passar factura. Però l'un demà des d'Hontanas fins a Boadilla del Camino, uns 29 quilòmetres més, que no és res... I ja no puc explicar res més perquè vaig recarregar el bessó i no puc ni donar un pas mes. Ja sóc a casa. Trista? Decebuda? No.... Jo sé que tot va ser perquè la meva ment no estava preparada, el meu cervell sovint em puteja i aquest cop ho va fer tranformant les meves pors en un mal físic prou fort com per haver d'abandonar.

Però l'any vinent (o qui sap si aquest mateix any) hi tornaré. I arribaré a Santiago de Compostela i segurament deixaré caure unes quantes llàgrimes... de felicitat.

No vaig dur la càmera gran per questió de pes, però no podia marxar sense res, així que us deixo amb un mini reportatge del que ha estat aquest any el meu mini camí de Sant Jaume.... Espero que us agradin.

Burgos, 6:00 a.m.

Tot arribant a Hontanas, després d'un dia calurós molt dur.

Salut i esperança!

L'àngel d'Almenar

2011-07-01T11:22:00.000+02:00

"Si aneu a Almenar veureu l'Àngel i us contaran la història d'una noia que es va casar a Tamarit en una casa molt rica, però que enyorava el seu poble, cada dia al tard mirava el boicnet del campanar d'Almenar que des de la seva nova casa es veia. Per tal de veure'l millor va voler aixecar-lo col·locant un àngel al cim que pagà ella mateixa."
Llegenda extreta del llibre "500 històries i llegendes de les terres de Lleida" de Joan Bellmunt i Figueras.

Eclipse de lluna

2011-06-16T22:01:00.000+02:00

Deien que seria un eclipse mai vist, que duraria 5 hores i que la lluna es veuria roja degut a partícules que un volcà en erupció havia deixat a l'atmosfera....
Però la realitat és que jo em vaig desesperar. Ja és per tots sabut que de paciència en tinc poca i per la tele van dir que començaria a les 21'35. I eren les 22'20 que jo encara no veia res.... Ja ho diuen ja.... de la tele no te'n pots refiar!

Amb tanta contaminació lumínica veure l'eclipse va ser gairebé un fracàs... GAIREBÉ! Tampoc cal ser pesimistes ara....

I el problema que sempre tinc quan vull fotografiar el cel és que no puc aconseguir fer foco...
Demano als fotògrafs més experimentats que jo que em donguin un cop de mà! HELP ME!!

Els Vilars d'Arbeca

2011-06-13T01:52:00.000+02:00

La fortalesa dels Vilars està situada al terme municipal d'Arbeca (Les Garrigues), a 4km de la població. Es veu que és única en el món ibèric per les seves característiques defensives. Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys. Va ser construida en l'edat del Ferro, a inicis del segle VIII a.C. i té una rellevant importància ja que era un sistema de fortificació únic a Europa. I és que aquesta fortalesa va ser construida 200 anys abans que els grecs desembarquessin a Empúries.

Però nosaltres ens hem quedat amb les ganes d'algun cartell explicatiu, perquè tot i que hem tingut accés gratuit al recinte no hem pogut gaudir de cap mena d'explicació.... una llàstima!

La Urpa ja és mare

2011-06-11T10:00:00.000+02:00

Fa uns dies que la Urpa és mare i jo no he pogut evitar entar en la seva intimitat.

Aquest cop, però no he disparat amb la càmera normal sinó que he fet un experiment amb la càmera del mòbil que encara no havia provat mai. No sé si les imatges són millors o pitjors, però el que sí que es nota és que són diferents, i amb això a mi ja em val.

Salut i maternitat!

Tormenta

2011-05-27T20:43:00.000+02:00

Després de la tormenta sempre arriba la calma..... diuen.

El meu primer intent de fotografiar un llamp em va dur a fer més de 50 fotografies, per poder captar solament això:

Però estic contenta... perquè els ruixats sempre refresquen l'ambient, i a hores d'ara convè! I molt.

#acampadalleida #spanishrevolution

2011-05-20T23:52:00.001+02:00

Qualsevol somni és possible si algú creu en ell....

La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien... Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!

Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.

Salut i endavant!

Fira medieval de Tamarite

2011-05-14T21:38:00.000+02:00

Reflexos en blanc i negre

2011-05-09T16:06:00.000+02:00

Reflexos en blanc i negre, records del passat...

Tanco els ulls i em deixo portar per les energies del moment... La Urpa segur que ja ho ha notat, jo... "estoy en ello".

Què deu passar per la seva ment animal?

Llàgrimes de vida

2011-05-05T09:24:00.003+02:00

Les gotes llisquen avall... fruit de la llei de la gravetat.

En tot sempre hi ha d'haver alguna llei. La llei de la gravetat, la llei de Murphy, les lleis dels Tribunals, la llei de vida... aquesta última és la més segura i tanmateix la que més llàgrimes fa vessar, aquesta última és la que més ràbia fa i contra la que menys s'hi pot lluitar...

SALUT I ..... ALEGRIA!

MARE

2011-05-01T21:24:00.000+02:00

Mare, em penso que encara hi sóc a temps....

Un sempre està a temps de dir que estima a algú, no?

Salut, força i estima!

La mona

2011-04-25T19:59:00.000+02:00

No és la meva mona.... però la propietaria l'ha volgut compartir!! NYAM!! Més que bona!

S'ha de dir que, tot i haver passat un dia de la mona aigüalit, ha valgut la pena... sermpe hi ha quelcom que fa que valgui la pena!

Cim de Casamanya

2011-04-18T22:18:00.000+02:00

El pic de Casamanya està a 2740 metres d'altitud i està situat al mig d'Andorra. Per accedir-hi s'ha d'anar fins al poble d'Ordino i des d'allà agafar una carretera cap al coll d'Ordino. Allí va començar la nostra ascenció.

Pensava que no seria gaire dur perquè enlloc de tardar les 2'30h. que deien els llibres, nosaltres, per culpa meva, en tardariem 4... però al final, tot i els meus descansos forçats vam trigar solament tres hores.

Anàvem pujant poc a poc, cada dos per tres algú ens passava davant i és que no teníem presa i el meu cor tampoc em permetia correr més... els descansos cada cop eren més freqüents i si bé ja sé que s'ha de mantenir un ritme constant.... jo no podia. Però anava pujant.

Es pot veure a l'extrem inferior dret de la fotografia el camí que puja des del bosc, ben empinat.

La solana del Casamanya és molt gran i les vistes cada cop eren més espectaculars. De fet, jo amb els meus descansos desmesurats en vaig poder gaudir molt de les vistes! ¬¬

Alguna placa de neu/gel vam trobar, però es podia esquivar perfectament. La foto anterior vindria a ser un fotomuntatge (sense haver retocat res) ja que sembla que estiguessim envoltats de neu, però realment n'hi havia ben poca....

I per fí, al cap de tres hores de pujar i pujar... en total, 760 metres de desnivell, vam arribar al cim!!!!!

I s'ha de dir: EL MEU PRIMER CIM!!

Notava l'aire a la cara, l'olor de frescor, el cansament al meu cos... però va valer la pena! I és que des d'allà estant les vistes i la panoràmica era extraordinària.

La tortuga

2011-04-14T22:37:00.000+02:00

Aquesta tarda hem tingut una visita sorpresa...

He buscat "por ahí" i he trobat que és una tortuga del país (testudo graeca... o tortuga mora), m'ha sobtat, la veritat. I més que voltés lliure pel camp.... Se li deu haver escapat a algú o deu ser silvestre de debó?

Llàstima que no pugui parlar!!

Tot caminant pel congost de Mont-rebei

2011-04-10T20:06:00.000+02:00

Després d'uns dies sense cap sortida avui ens venia de gust fer una escapadeta. No sabiem ben bé que fer fins que hem consultat el llibre que ens vam comprar fa uns mesos sobre rutes i excursions pel Montsec i ens hem decidit. Semblava estrany que encara no haguéssim anat mai al congost de Mont-Rebei!
Veieu i opineu vosaltres mateixos.

Les parets de pedra són espectaculars i si t'hi fixes bé s'hi poden arribar a veure fòssils de plantes. Això sí, s'ha de vigilar que hi ha trams que fan venir força vertigen!

S'acosta Sant Jordi

2011-04-10T10:12:00.001+02:00

S'acosta Sant Jordi i no hi ha res més lleig que tallar una rosa del seu roser....

No seria millor regalar el roser sencer?

I el llibre que no falti, si convè ja me l'autoregalaré.

L'art del tirar amb l'arc

2011-03-21T15:23:00.002+01:00

<<Y el maestro se horrorizaba menos que yo ante mi fracaso.
¿Sabía por experiencia que esto sucedería? "¡No piense en lo que debe hacer, no reflexione cómo llevarlo a cabó -exclamó- ; sólo si toma por sorpresa al arquero mismo, el tiro sale suavemente!
¡Ha de ser como si la cuerda cortara de repernte el pulgar que la retiene, sin que usted abra la mano intencionalmente!">>
Eugen Herrigel

NIT DE G-ASTRONOMIA

2011-03-20T13:34:00.000+01:00

Les nits de lluna plena són especials, sens dubte. Però cal dir també que no són pas les millors per observar el cel... i tampoc per fer fotografies astronòmiques... però ahir era el que tocava, un bon pic-nic nocturn a la llum de la lluna i una bona estona sota el cel estrellat.

A partir d'ara hi haurà més dies que llangonisses!

La primavera esclata

2011-03-08T21:38:00.001+01:00

La primavera esclata i ja no s'hi pot fer res... El dia ja s'allarga i els presseguers ja han notat aquest canvi. Hi ha quelcom en l'ambient que m'agrada...

Veient això ja em vénen ganes de menjar nectarines!!

OCELLS....

2011-03-07T08:45:00.002+01:00

Tota la vida he vist ocells engabiats i mai he pogut entendre el gust que podia produir veure un animal entre reixes.

_ Així els veig com canten, i els cuido... _ Això em responien quan jo feia alguna de les meves preguntes indecentes, però jo no ho podia entendre... Calia empresonar-los?

Avui us ensenyo una manera de veure ocells sense haver de retenir-los en gàbies minúscules i fóra del seu hàbitat natural.

Un matí de diumenge un conegut recent amant de la fotografia em va cedir el seu teleobjectiu, per poder fer aquestes fotografies... Ara sé que m'he n'he de comparar un!

DIES DE CALÇOTS

2011-02-20T21:43:00.000+01:00

Qui més qui menys ja ha fet la seva...
Avui em tocava a mi!

I és que avui ha fet ben bé un dia de calçotada!

FUGINT DE LA BOIRA

2011-01-31T21:14:00.000+01:00

Cada cap de setmana pot ser una aventura! Faci sol, boira o caigui un bon xàfec. Tornava a ser un dia boirós i mal acostumats com estem aquest any, teníem ganes de fugir en busca d'un sol, un sol que sabíem que existia, però això sí, més enllà del clot on estem posats.

Així doncs, vam anar en busca d'aquesta claror que al final solament vam veure de refiló i gairebé fent esforços.

Feia dies que teníem ganes de pujar a l'ermita de Sant Salvador, però mai trobàvem el moment. El paisatge era força conegut: roques, oliveres, arbustos...

Fins que finalment, des de dalt de tot, vam poder gaudir d'una imatge com aquesta! Amb el sol de refiló, si senyor! Amb Santa Anna al fons cobert per la boirina i els rajos de Sol que feien força per deixar-se entreveure.

I ja podíem somriure... s'ho valia.

LLOCS PROPERS

2011-01-25T12:32:00.003+01:00

Sovint, els llocs més propers i plens d'encant són als que menys se'ls hi dóna importància...
Això és un petit homenatge, a totes les excursions i a tots els llocs que ens queden per veure, això sí, damunt del Suzuki!

SANTA ANNA DES DE L'AIGUA

2011-01-17T15:56:00.001+01:00

Era un matí boirós, d'aquells que no veus res que no estigui a quatre passes. Haviem pensat una excursió a Santa Anna, per estrenar la canoa nova, però les previsions no pintaven gaire bé...

Sense por i amb il·lusió vam garregar els trastos i ens vam enfilar carretera amunt!

I la cara ens va canviar al veure que la boira del Segrià a la Noguera ja s'havia esfumat!! Així que vam tenir un bon dia de Sol. No ens podem pas queixar!!

Des de les runes del poble abandonat de Tragó, fins a la cova dels voltors.... Gairebé tot el pantano remant!

En fí.... Aquí deixo algunes de les fotografies que vaig fer.

RASTRE D'ESTRELLES

2011-01-15T00:32:00.000+01:00

Feia temps que me'n moria de ganes de provar-ho i per fí ho vaig poder intentar.

Heus ací el primer intent de foto nocturna de llarga exposició... Pensava que quedaria pitjor!
13 fotografies amb una exposició de 30 segons cada una. Sí, ja ho sé, hagués d'haver tingut més paciencia i probablement la traçada hagués estat millor, però...... coi! Feia molt fred!
Prometo que a l'estiu m'hi esmeraré una mica més. ;)

ECLIPSE ANULAR DE SOL

2011-01-04T15:37:00.000+01:00

No em poso el despertador abans d'hora perquè sí. Avui valia la pena... Algunes ments catastrofistes ens deien que no veuriem res, però jo ho havia d'intentar. Avui, a les 8'19 del matí ha tingut lloc un eclipse anular de Sol i ha estat el primer que m'ha pillat amb una càmera a les mans.

Passaven els mínuts i la boirina no deixava entreveure res... poc a poc, a l'horitzó ha començat a espiar una punxa de Sol, i és que l'eclipse ja havia començat.

Clic! Clic!

La novella fotoreportera s'ha posat a l'acció i al final ha quedat ben contenta amb el resultat! Aquí ho deixo perquè qui vulgui també ho pugui gaudir!!

Qui pogués ser heura!

2010-12-27T22:05:00.001+01:00

Quan veus parets de pedres desmoronades i engolides per la malesa, penses en tot el que va ser, en les vides que ho van gaudir i llavors és quan dius... qui pogués ser heura! I el silenci regna a tot voltant.

Avui hem anat als pobles deshabitats de Finestres i Fet, pobles deshabitats arrel de la construcció del pantà de Canelles. La gent que hi vivia quedà realment aïllada i suposo que no li va quedar més remei que abandonar. O no! Casa Coix encara s'habita ocasionalment. Pobles per somiar, pobles per passar a l'acció.

Esglèsia de Sant Marcos. Finestres

Boix, Tragó de Noguera, Finestres, Fet, Montfalcó... N'hi ha tants!! Quan visites un poble abandonat la sensació que et recorre el cos és especial.

SALVA'T SI POTS!!!!!

2010-12-23T14:49:00.000+01:00

FEM HONOR AL TÍTOL DEL BLOC!
A part d'afegir multimedialitat a l'asunto.... ^^

Ni millor, ni pitjor,
senzillament sóc diferent...

LLUMS DE NADAL

2010-12-18T21:34:00.000+01:00

I ja tenim altre cop el Nadal a la cantonada...

El molinot

2010-12-12T19:43:00.001+01:00

Sovint allò que ens envolta passa desapercebut. Tot el que va significar i el que ara significa... Per tot el que va servir i pel que ara serveix.

Quan un cadenat s'aferra a l'entrada de quelcom... que cadascú s'imagini el que representa, jo ho tinc bastant clar.

"La llibertat és un luxe que no tothom es pot permetre"

Otto Von Bismark

Un instant en el temps

2010-12-07T15:50:00.002+01:00

I l'ocell, després de voletejar unes hores, s'aturà a descansar sobre aquell paisatge càlid. Un instant en el temps.

Passeig de TARDAOOORR

2010-12-06T17:55:00.004+01:00

Cargado originalmente por albapifarre

Una tarda que prou bé podria semblar d'hivern..., aprofitant la llum càlida del Sol, qualsevol passeig es fa agradable.

MY PET

2010-12-05T21:01:00.000+01:00

Dir que és lo meu pet no queda massa bé.... però és lo que és!! La Urpa, una felina rescatada d'anar a parar vés a saber on!

Ara viu feliç a la nostra llar i alegra la vida als que estem al seu voltant. I LOVE IT!!

en blanco i negro....

2010-12-03T23:59:00.001+01:00

Poc a poc m'endinso dins aquest món....

Com podia ser que no m'assabentés de res? Estic descobrint aplicacions de l'any de la picor!!!

http://www.flickr.com/photos/albapifarre/

He creat un perfil a Flickr i ara tot és inspeccionar....

Avui penjo una fotografia realitzada fa un parell d'anys al poble d'Àger. A mi personalment m'encanta! I això que és senzillota...

No sé què més dir.... la veritat és que em sento bastant absurda fent això!!!!!!!!!!!!!

BOJA PER TU

2010-12-02T15:32:00.001+01:00

Encara no tinc res clar... no hi ha res que em convenci!!

Avui he buscat pel baúl de los recuerdos i he trobat algunes cosetes.... Vaig dir fotos nocturnes, doncs au! foto nocturna! Què expressa millor la nit que la lluna?

La fotografia està feta amb un ocular electrònic que vaig comprar fa temps i l'he fet anar 4 vegades contades.... l'hauré d'explotar més! però és que és realment difícil!!! Sense cap motoret al telescopi la lluna passava per davant de l'ocular a tota merda... aix.... ens aconformarem amb el que tenim!

CARRERÓ SENSE SORTIDA

2010-11-25T15:45:00.000+01:00

Ya sé que no hay salida,
pero dejad que siga por aquí.
No me pidáis que vuelva.

Comarca de Los Monegros

Se han clavado mis ojos y mi
carne,
y no puedo volver.
Y no quiero volver.

Ya no me gritéis más que no hay
salida
creyendo que no oigo,
que no entiendo.

Vuestras voces tropiezan en mi costra
y se caen como cáscaras
y las piso al andar.

Avanzo alegre y sola
en la exacta mañana
por el camino mío que he
encontrado
aunque no haya salida.

Callejón sin salida

de Carmen Martín Gaite

Congost de Baldellou

2010-11-21T20:24:00.000+01:00

Un cop més he sortit a practicar amb la càmera. Encara em costa dominar els temes de l'obturació i la profunditat de camp... Però, tiempo al tiempo!!

Avui ha tocat anar al congost de Baldellou, un espai que m'encanta. Sense saber si faria bon temps o plouria ens hem animat a fer la sortida i finalment ha sortit prou bé, un bon sol amb estones ennuvolades.

La ruta ha durat una horeta, parant a cada passa i és que un cop allà les roques roigenques t'acompanyen tot el camí i sovint ofereixen paisatges espectaculars. Tenia ganes de fotografiar aigua en moviment i el congost m'ha oferit aquesta possiblitat.

I bé, ara tocarà esperar a que faci alguna fotografia de nit! Primer a que la faci i segon a que quedi bé perquè la publiqui!!! ;)

Els fruits de la terra

2010-11-16T15:24:00.000+01:00

I ara és el torn del carro de les hortalisses!

Qui em dirà que no fan goig totes juntes?

Un estiu dona per molt, sobretot per aquells que en tenen temps i ganes.

La productivitat es fa evident i saborejar els colors, les formes i les textures del camp és quelcom meravellós!! Sobretot si és fruit del teu propi esforç. Ñam!

Sobrevolant la Vall d'Ager

2010-11-12T15:35:00.001+01:00

Varies persones m'ha proposat que orientés el blog a la fotografia i he pensat que seria bona idea ja que si bé no sóc fotografa professional és un tema que m'apassiona i que m'hi dedico en el meu temps lliure. Així doncs, començo penjant aquesta imatge, realitzada el 6 de novembre a la serra del Montsec, sense cap secret, simplement vaig aprofitar la meravella de l'entorn.

PRESENTACIÓ

2010-11-11T15:23:00.000+01:00

Hola!!
Avui enceto aquest blog, intentant poc a poc descobrir com funciona.
Sóc l'Alba Pifarré, educadora social i estudiant de comunicació audiovisual,
a través d'aquest blog escriuré tots aquells pensaments, crítiques o el que em vingui de gust!
Si algú ho llegeix bé, i sinó, doncs també.

Ala, salut i força!