El cel sempre m'enlluerna, però avui més. Estic enlluernada... sí. Literalment. No he pogut evitar mirar al Sol, de qualsevol manera, per veure l'eclipsi. Però no patiu, que crec que la vista encara la conservo. ;) Una màscara de soldador improvitzada ha fet una funció genial!
Avui havia de fer un post, avui tocava. Qualsevol event astronòmic em fa feliç, em fa sentir part d'un sistema autèntic, un sistema que funciona vés a saber perquè, és inexplicable! I això deu ser el que més m'agrada... mirar al cel i no entendre res. O no voler-ho entendre, simplement admirar-lo.
Finalment els núvols ens han deixat veure alguna cosa.... I quina cosa!!!
El proper eclipsi total visible des de Catalunya serà al 2026. Si tot va bé l'Iu tindrà 11 anys i espero, per aleshores, haver adquirit el material necessari per a mirar i fotografiar l'eclipsi en condicions. Avui hem fet el que hem pogut.
Salut i felicitat!!


