Ara sí!

I ara ja sí que podem dir que ha arribat el fred!

I jo me'l miro, sempre que puc, des de la reraguarda..... brrrr!!! Tot i que cada estació té el seu encant...... Aquí n'hi ha una que desitja que arribi l'estiu!!

Fa fred?

Hi ha algun lloc on hi fa fred. No és el fred que possiblement hauria de fer per l'època en la que estem, però almenys gela, s'hi fa gebre i se't congela el nas. Això sí, sense boira. 

No m'agrada el fred, però sí que m'agrada gaudir d'espais com Aigüestortes. Així que aquests quatre dies de festa els vaig ben aprofitar!!

Començant per allò fàcil i inexplorat vam anar del Planell d'Aigüestortes fins a l'estany Llong, amb les seves aigües gelades. Uns 4 quilòmetres.... una horeta i mitja, més o menys.


Crec que cada any hi deu cabre menys aigua a l'estany, perquè un rere l'altre, anaven tirant pedres al mig del llac per sentir el soroll del gel ressonant per la vall. I no eren pas nens, no.... L'estupidesa humana arriba molt lluny, fins i tot a Aigüestortes.


Quan s'està en un entorn natural cal respectar-lo al màxim i tirar pedres dins l'estany no crec que sigui la millor manera de fer-ho, per molt que el seu so sigui..... encisador.  

Estany Redó

Però l'estany Llong se'ns va quedar curt i vam enfilar una mica de pit amunt per anar cap a l'estany Redó. Petit i bell, com tot aquell entorn... I de l'Estany Llong al Redó crec que vam tardar una mitja horeta més.


I vist el que vam veure, vàrem tornar a desfer el camí que ja havíem fet.










I vaig anar a dormir contenta, sol faltava una posta de Sol així per acabar d'arrodonir un dia genial.