De Passavets al Turó de l'home

Ho havíem decidit la nit anterior, pujaríem al Turó de l'home des de Passavets. Havíem llegit algunes recomanacions de companys al wikiloc i semblava una bona idea. Segons havíem calculat serien uns 10km (d'anada i tornada) i uns 550 metres de desnivell, ja n'hi havia prou.

El camí que condueix cap al Turó de l'home és planer i realment, tret d'algun moment on el desnivell es fa més pesat, la resta és agradable, i per què jo ho digui que esbufego a la més mínima costa, és que de ben segur que ha de ser com un passeig per la majoria! I el bosc.... el bosc és taaaaant bonic!!

 
















I un cop arribes a dalt allò és meravellós! Estar per damunt dels núvols no té preu (a no ser que agafis un avió) i gaudir del paisatge que has deixat enrera és genial. I sol queda fer el camí de tornada, en el nostre cas, el mateix que de pujada. 

A l'esquerra el Turó de l'home, i a la dreta el cim de les Agudes.

L'esforç, com sempre, ha valgut la pena.

La màgia del Montsec

Reconec que quan no sabem on anar sempre ens ve al cap "Anem al Montsec"? Anar al Montsec significa pujar amb cotxe fins dalt al coll d'Ares (1513 m. on el mèrit és tot del motor de l'automòbil) i d'allà estant veure tota la Vall d'Àger cap al sud i tots els Pirineus cap al nord. 


Veure com és pon el sol... 

Observar com 4 parapentistes volen aixecar el vol...

Dónar un cop d'ull als Pirineus sense ni una engruna de neu...


 

I per últim... Gaudir d'un cel estrellat com no es pot veure a gairebé cap lloc. El cel del Montsec és meravellós. Vivim davall d'una manta d'estrelles i molts no ho saben.

La llàstima va ser que vam haver de marxar aviat perquè l'un demà era dia laborable. Però tot baixant el plaer va ser nostre de poder observar dues guineus i fins i tot crec que vam veure una marta! 

El Montsec és genial.

Hi ha dies en que el cel ens vol dir alguna cosa...

... o potser sóc jo que sempre estic disposada a entendre alguna cosa.

Necessitava publicar un altre post, però no sabia ben bé què dir. Hi ha vegades que em quedo sense paraules. Sembla estrany i tot.


Salut i força.

Si em dius adéu...

 No hi ha cap dolor més gran que la pèrdua d'un ésser estimat. Diuen que és llei de vida, sí... una llei contra la que no s'hi pot fer res, una llei que ja té la sentència assegurada. 

El padrí Ramon i la padrina Ramona de viatge de noces a Barcelona

Falta algú... i d'aquí uns anys, quan jo no hi sigui, de res servirà tot el que jo he dit o he sentit, s'ho engolirà tot l'oblit. N'hi ha prou amb dues generacions perquè la vida d'una persona s'esfumi per sempre més... 
Ara deuen estar junts.... o no? qui sap què hi ha més enllà d'una vida carnal! No crec en res que provingui d'un ésser superior, però tampoc em vull resignar a pensar que tota la energia que flueix en el nostre cos, un cop ens arriba l'hora de morir, es mor amb nosaltres... perquè a l'insitut em van ensenyar que l'energia no es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Així que, padrí, siguis on siguis, dóna un peto ben fort a la padrina i també a la Dolores i el Juan, perquè jo no oblido a ningú i vosaltres heu compartit amb mi uns anys inoblidables.

Falta algú...