Estany d'Ivars i Vila-sana

Que en feia de dies que no entrava per aquí!!! Però avui m'ha entrat la nostàlgia i he dit... vaig a actualitzar!

Poc temps tinc per fer fotografies per a mi, com feia abans, com gaudia abans. Sóc conscient que ho he de fer més sovint... és com una meditació, una gran desconnexió.

Feia temps que tenia ganes d'anar a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, un estany que va ser recuperat l'any 2005. L'estany d'Ivars va ser dessecat l'any 1951 per tal d'obtenir més terrenys de correu. La gent de la zona s'hi va oposar, però els promotors del Proyecto de Saneamiento ho van acabar duent a terme. L'any 1914 ja hi va haver un intent de dessecació, però els regants de la zona s'hi van oposar totalment. L'estany era molt viu a la memòria popular i això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo.

Actualment és una llacuna d'aigua dolça amb una aigua que prové del canal d'Urgell i correspon, a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació.

La volta sencera a l'estany és de poc més de 5 kilòmetres, apta per a qualsevol tipus de públic.

Us deixo amb la meva visió personal! Una abraçada!

La Caramella

Dins de la nostra visita a les terres de l'Ebre no podíem deixar de visitar els Ports. Guiats per una bona amiga vam anar a parar al barranc de la Caramella. 

Una ruta fàcil i molt agradable va fer que poguéssim acabar la jornada amb un bon bany en aigües cristal·lines i congelades! 

Va ser com un regal.... Un regal que va ser la culminacio d'un dia rodó on no hi va faltar gairebé de res... suor enganxosa, mullar-nos per la pluja, refugiar-nos dins una cova, rajos de sol que ens van assecar, cansament, migranya...

Fins i tot vam poder gaudir d'una pedicura natural d'aquelles de peixets! ;)

Congost de Baldellou II

Ja fa uns mesos vaig fer un post amb una imagte del congost.  Llavors, però, encara no sabia ben bé com fotografiar l'aigua en moviment sense que em quedés la fotografia cermada. Poc a poc he anat aprenent rotllo autoaprenentatge assaig-error, de la mateixa manera que funciona la vida, vaja.

Tornem al tema: 

El congost de Baldellou està entre el citat poble i Camporrells, no és tan espectacular com el de Montrebei, però té el seu encant, més que res perquè passes a tocar d'aigua i no hi ha mai ningú (almenys en els dos cops que hi he anat jo). L'inconvenient principal és que en aquest país si alguna cosa no saben el que és, és el MANTENIMENT i és que el camí d'accés està ple d'esbarzers i fenoll de més de dos metres. Però superat aquest tram és un indret bonic de veure.

Energia

L'aigua que no s'atura.....

No és res més que pura energia

Suzuki river experience

Avui, en un altre lloc he publicat un vídeo anomenat "Suzuki pla experience"... però poc sabia jo que més tard aniria a fer el mateix, però en un lloc molt més acollidor.

 

El riu és font de vida diuen!! I allí he anat jo... a buscar la vida.

Tormenta

Després de la tormenta sempre arriba la calma..... diuen.

El meu primer intent de fotografiar un llamp em va dur a fer més de 50 fotografies, per poder captar solament això:

Però estic contenta... perquè els ruixats sempre refresquen l'ambient, i a hores d'ara convè! I molt.

Llàgrimes de vida

Les gotes llisquen avall...  fruit de la llei de la gravetat. 


En tot sempre hi ha d'haver alguna llei. La llei de la gravetat, la llei de Murphy, les lleis dels Tribunals, la llei de vida... aquesta última és la més segura i tanmateix la que més llàgrimes fa vessar, aquesta última és la que més ràbia fa i contra la que menys s'hi pot lluitar...


SALUT I .....  ALEGRIA!