Analògic vs digital

Vaig nèxier en època analògica i quan vaig començar a utilitzar la càmera de fer fotos sempre era per a fins "memorístics", és a dir, per a fer fotografies de persones i com a molt de llocs que volia recordar. Mai em vaig atrevir a fer fotografies més artístiques... suposo que com que costava diners revel·lar i mai no hem anat sobrats de diners, no tenia sufients ovaris per dedicar-me a malgastar fotos. 

Més endavant ja en plena era digital fer bones fotografies tampoc és fàcil... però aprendre'n és més econòmic, com que es pot veure el resultat just després de disparar pots repetir l'instantània fins que surti el resultat esperat. I mai més vaig fer anar una càmera analògica....

Però com ja vaig dir fa uns dies, unes càmeres lomogràfiques van caure a les meves mans i no vaig poder resistir la temptació! La veritat és que la majoria de fotos m'esperava que sortíssin d'una altra manera, però ves, per ser el primer cop tampoc em puc queixar!

I així em vaig quedar.... mirant enllà.... empanada.

Textures

La pell del planeta s'arruga.

Formes, colors, textures,

pensaments diferents

que enriqueixen mirades.

Mirades d'il·lusions.

COMPOSITION X. Relats conjunts

Colors, llums, ànimes, pensaments, vida, il·lusió, creences, tradicions, festes, penes i dolors, imaginacions, paraules, sensacions, carícies, acceptacions, afirmacions i negacions, pors, insatisfaccions, obsessions, preguntes sense respostes....


Què som?


Persones en un planeta flotant en una part de l'univers inexplicable, increïble i incomprensible. Si som fruit d'un pet anomenat Big Bang.... 
Què puc esperar de mi? Si sóc igual que l'univers....




Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes. No hi puc fer més!

Experimentant analògicament!

Per no perdre la costum de publicar en divendres.....

Fa cosa de quinze dies que tinc aquestes dues meravelles a les meves mans! Jo no sabia pas què eren les càmeres lomogràfiques i a la feina em dien: siiii, aquelles que són com a de joguina!!, però em quedava igual. Un dia arribo a la feina i em trobo damunt la meva taula una caixa de cartró blanca amb una nota que hi deia: ALBA, UNA SORPRESA PER TU. Uooooo!!!!!  Per fí vaig saber què eren això de les càmeres lomogràfiques!!


No havia tocat una càmera analògica des de fa anys! I em feia il·lusió. Durant aquests dies he estat jugant, experimentant, fent fotos tontes per veure què en surtirà després. Això de no poder veure-ho al moment ho fa molt emocionant! De fet, encara no sé què en sortirà de tot plegat, però tinc ganes de veure-ho i d'ensenyar-vos-ho!!


(Ara és quan totes les fotos han quedat fatal i no n'hi ha cap per poder ensenyar... hehehe!!).

Us convido...

Us convido a seure en aquest banc

Amb els ulls clucs

i el pensament lliure... 

Què us evoca?

On us tranporta?

Començo jo:

Avanço solitàriament cap al banc i des d'allà estant imagino....

Imagino un futur lliure de pensaments negatius,

un futur ple d'amor per donar i per rebre.

Imagino que la solitud només és un estat voluntàri i 

que res mai més tornarà a abatre'm.

PD: A la segona fotografia podeu veure una de les meves primeres aquarel·les! Fa poc he redescobert que m'encanta pintar!    Sense tècnica i sense material bo, simplement amb il·lusió!