La furgo

Fa uns dies us vaig explicar la nostra última suzuki experience..... era la última per un motiu.... SE VENDE. 

I ara ha arribat el moment de presentar-vos la última adquisició, la furgo trotamundos amb la que, si tot va bé, anirem ben aviat a fer linolium experiences!!!! 

Aquest era el seu estat inicial.......  per veure el final haurem d'esperar uns dies!!! ;) 


El color crema pel blanc, el marró pel groc, l'interior buit el plenarem ben agust. D'això se'n diu RESTYLING! (m'he d'anar preparant per xarrar anglès que d'aquí dos dies farem cap a England i mos haurem de fer entendre!).


Mentrestant...... que tingueu un bon agost!

Pedra

Fa uns dies la terra cremava... ahir va rebre tants cops que va quedar ben destrossada.
IMPOTÈNCIA....
Aquest any ja no hi haurà hort, molts pagesos no tindràn la seva collita i els arbres i plantes d'hauran de recuperar. Va pedregar tan fort que a trencar vidres, arrencar arbres i cablejat elèctric... per sort estàvem a cobert i ens ho miràvem amb la boca oberta i el cor engongit a través de finestra. Van ser uns minuts horribles.

Escapada express

I avui com que estic taaaan slow, no vull ni escriure! :))

Vídeo realitzat amb la càmera Harinezumi

I a més a més, a petició de l'Assumpta en el post de la wedding....... Aquesta fotografia!

Amor a la cova Colomera del Congost de Montrebei!

Harinezumi

Fa uns anys en va aparèixer un eriçó petitó per casa i el vam estar alimentant durant una setmana perquè dia rere dia venia a visitar-nos... Era tan bufó!!!!

No sé res de japonès, però sí que sé "eriçó" en aquest idioma és "harinezumi". El que no entenc tant és la relació que pot tenir un eriçó amb una càmera de vídeo que sembla de joguina.

Foto de la Harinezumim feta i editada amb el mòbil

Aquí teniu la Harinezumi 2+, una càmera de vídeo entranyable, fàcil de fer anar i amb uns resultats súper xulos i és que aquesta càmera grava amb uns colors molts cremats que sembla ben bé de Super 8. És molt divertida de fer anar!

Vaig conèixer la Harinezumi l'any passat quan em van convidar a participar a un concurs de curtmetratges i em va agradar tant fer anar aquest aparell que aquest any em presento a la segona convocatòria.... i a sobre també (durant els quatre dies que et cedeixen la càmera) l'he exprimit per poder treure-li el màxim de suc possible! Al proper post ho veureu! :P


A poc a poc i bona lletra!!!! (Slowly and good words!!!! hehehehe)

L'última Suzuki experience II

El Sol cada vegada estava més baix i encara no havíem trobat un indret per dormir. Cada pista de terra que entrecreuava la carretera ens hagués semblat bé per anar-hi a parar, però vam escollir la pista que ens va dur fins a l'ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià. Aquesta ermita està situada dalt de tot d'un turó des d'on  hi ha unes vistes de la plana espectaculars. La vila vella de Meià estava situada dalt del puig i havia estat un poble gran en aquella època, però  l'any 1396 tant la vila com el castell van ser arrassats pel compte Mateu de Foix i la gent es va traslladar al peu del turó, a la Vilanova de Meià. Entre tantes històries, suposicions i imaginacions nostres es va anar fent de nit i nosaltres al costadet de l'ermita a esperar que sortíssin les primeres estrelles per poder fer alguna fotografia bonica. No hi va haver sort...

Restes del castell de Meià i a baix Vilanova de Meià

.

L'un demà ens vam llevar amb ganes de continuar amb l'aventura i vam descobrir indrets com Figuerola de Meià, Peralba.... pobles mig abandonats i abandonats del tot que també ens van fer despertar la imaginació.

Aquella va ser l'última Suzuki experience..... l'última perquè acabem d'adquirir una furgoneta rodamóns i la nostra economia no permet mantenir tants vehicles! Ara toca un canvi d'etapa.... enlloc de Suzuki experiences farem "Linolium experiencies"! 

Au! I ben contents!

L'última Suzuki experience

Tot observant la Cova negra de Matasolana

Éren les 9 del matí, sortiem de casa amb el Suzuki Santana per última vegada, per anar a qualsevol indret del Montsec, a passar la nit a qualsevol lloc desconegut i a poder ser poc accessible. Per camins de pedres i ben polsegosos vam arribar a Àger, a Cellers.... i allà, allà vam agafar el mateix tram de GR que la setmana Santa passada vàrem fer caminant (Vegeu això). Ole tú!

Ben agafada als agafadors no paràvem de votar i és que entre tanta pedra i pedrota gairebé perdrem les rodes del pobre Suzu.... pel camí vam fer algunes parades per arribar on l'últim cop no vam anar per estalviar energies i vam al·lucinar amb la Cova Negra de Matasolana...... és molt gran i plena d'estalactites.... i hi fa un fred.... brrr!!!!

Vistes des de la Portella Blanca

I finalment vam arribar allà on volíem arribar. A la Portella Blanca, un dels punts més alts del Montsec de Rúbies i que l'últim cop no vam poder disfrutar perquè hi havia tanta boira que amb prou feines entrevéiem el camí!  Des d'allà estant ens vam sentir com ocells lliures..... és tan bonica la nostra Terra!!! (el nostre planeta Terra!!)

A la Portella Blanca s'acaba el camí... així que vam haver de fer mitja volta. Ai, ai.... tots els sotracs de l'anada ara faltaven per la tornada... Se'm va posar l'ai al cor quan el Suzau no podia pujar la pujada final, es calava i no tenia força... al final, sort del meu home (ara ja ho puc dir! hehehe!) mecànic i manetes vam agafar "carrerilla" i vam tirar amunt i vam tornar al punt de partida.

I carretera i manta!

....Continuarà demà (Com diu el Jordi Banyeres.... ^^)

The wedding

En un principi no volíem dir res a ningú, un pur tràmit que consistia en anar a l'Ajuntament signar i marxar cap a casa. Però la cosa es va anar embolicant...


- Homeeee, si us caseu hem de fer una festa, no?
- No costa pas tant dir-ho a la família i als amics....
- Què us en voleu amagar?
- Celebrar coses sempre està bé! 
- ...


I entre els uns i els altres ens vam animar a fer una celebració a la nostra manera i a casa nostra. Una boda que va durar tres dies, com si fossim gitanos. El primer dia vam anar a signar a l'Ajuntament tal i com nosaltres teníem pensat, els interessats amb els testimonis i prou, després un bon dinar per tots sis i cap a casa a fer la migdiada. El segon dia vam convidar a la família més propera a un sopar al jardí de casa on no hi va faltar de res. I el tercer dia..... el tercer i últim dia (per sort!) va ser la destrucció final. :S Una gran festa amb els amics, també a casa, amb concert dels Roots The Cool! 


I ara toca descans...... fins a l'agost que anirem a fer el viatge de noces a Anglaterra a veure un concert dels Social Distortion! iuju!