Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo
Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi.
Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.
Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.
Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.
La fortalesa dels Vilars està situada al terme municipal d'Arbeca (Les Garrigues), a 4km de la població. Es veu que és única en el món ibèric per les seves característiques defensives. Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys. Va ser construida en l'edat del Ferro, a inicis del segle VIII a.C. i té una rellevant importància ja que era un sistema de fortificació únic a Europa. I és que aquesta fortalesa va ser construida 200 anys abans que els grecs desembarquessin a Empúries.
Però nosaltres ens hem quedat amb les ganes d'algun cartell explicatiu, perquè tot i que hem tingut accés gratuit al recinte no hem pogut gaudir de cap mena d'explicació.... una llàstima!