 |
| Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo |
Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi.
Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.
Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.
Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.
 |
| Estany Negre |
Una preciosa ruta, y nos has dejado unas magnificas fotografias.
ResponEliminaI no ens vas veure baixant pel Barranc de Malavesina com a cabirols??? És preciosa aquella zona oi? Per a escoltar les marmotes s'ha d'anar a llocs menys freqüentats, ja que a ple agost, el Pletiu de Riumalo sembla el Passeig de Gràcia! Si en vols escoltar et puc dir algunes zones.... xxxxt ha de ser un secret!
ResponEliminaUnes fotos xulíssimes... a tu se't veu ben descansada eh?
Així m'agrada que continuis endinsan-te a la muntanya poquet a poquet!
Xulissimes les fotos. Si es que tenim uns paisatges...
ResponEliminaM'agrada el teu retrat descansant.
Encara que pugui ser una ruta més assequible que les que solies fer, que hi vagis ja és un bon senyal, oi? A més, et cal un bon entrenament per anar pujant el ritme.
ResponEliminaPues sí que fué preciosa Jose Ramon! Era para regalarse con la cámara! Saludos¡¡
ResponEliminaJo anava caminant, creuant-me amb gent i pensava: no será pas el porquet? jejeje! potser sí que ens vam creuar, vés a saber!! Tens raó... semblava ben bé el passeig de Gràcia. IIIIEEEPPPP!!! et dono el meu correu perquè em traspassis els teu secret! (albapifarre@gmail.com). Una abraçadota!
Tenim uns paisatges dignes d'admirar Carles! D'admirar, de passejar, de fotografiar, de passejar a la pinça... :) Salut i abraçada!
Sí XeXu, una bona senyal... els ánims tornen a pujar, però ja ho diuen ja... que tot el que puja, baixa!! Espero que no baixi gaire depressa... Salut i força!