Algun cop ja he parlat de la desil·lusió de presentar-se a concursos i no obtenir cap bon resultat.
Et desanimes molt i creus que no val la pena dedicar més esforços en esdeveniments d'aquesta mena, però surt un altre concurs i ho tornes a intentar... és un alicient. Crec que si no fos pels concursos no faria cap creació audiovisual, no trobaria el motiu per fer-ne.
L'últim dels concursos ha estat el del curt AL VOL on a més a més del premi del jurat (que no vaig guanyar) hi havia un premi de votació popular via facebook que tampoc vaig guanyar... ni tan sols els meus amics em van votar, mira si és trist! I vaig perdre per 50 vots quedant en segona posició. La tristesa d'aquells dies va ser molt elevada, però tot passa.
Des de la mateixa direcció del concurs es va contactar amb la meva feina i des d'allí hem organitzat un taller de curtmetratges per a les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Un taller de 3 dies, senzill, però suficient. Ells van pensar en un guió, vam fer classes de càmera (feiem anar la harinezumi) i vam sortir a gravar... La postproducció l'ha fet una servidora i almenys puc dir que aquest cop sí que he guanyat alguna cosa, la satisfacció d'haver ensenyat a fer un curtmetratge i la possiblitat de que aquest es mostri al món.
Aquí us el deixo!
Jo n'estic molt contenta! :-))
"HEROI AL RESCATE"
Jo n'estic molt contenta! :-))