Proposta: Videopoema conjunt

El meu cap necessita distraccions, necessita estar ocupada amb coses que realment li agradin i si una cosa m'agrada és crear, elaborar vídeos, pensar amb imatges....

Així que em llenço a la piscina i us vull proposar una cosa. Sé que per aquí a la catosfera hi ha molt poeta i poetessa, fa cosa d'uns mesos vaig elaborar un videopoema conjunt amb la Cantireta (per qui no se'n recordi l'enllaço al final del post)   i em va agradar molt treballar-hi, per això he pensat d'elaborar, aquest cop, un videopoema molt conjunt.

Com que espero que hi vulgui participar molta gent us demano que escolliu del vostre poemari (pot ser un poema inèdit o un que us agradi molt) un HAIKU. Si habitualment no escriviu poemes, però veieu que us hi podeu animar a mi m'agradaria molt. Com més serem, més feina tindré i més em distreuré! :P

Un cop tingui tots els haikus els ordenaré per ordre d'arribada i em posaré a buscar una imatge, a poder ser en moviment, relacionada amb allò escrit i en faré un muntatge que us enviaré a tots els participants, perquè serà una peça tant meva com vostra.

Què us assembla? M'ajudeu?

El calendari que he pensat és aquest:

• PERÍODE D'ENVIAMENT DE HAIKUS: Durant tot el febrer.
• GRAVACIONS, MUNTATGE I POSTPRODUCCIÓ: Durant el mes de març.
• PRESENTACIÓ DEL VIDEOPOEMA CONJUNT: Abril (si pogués ser per Sant Jordi seria molt txulo!)

Per agilitzar el procés i que sigui una mica "sorpresa" per tothom, podreu enviar-me els poemes al meu correu: albapifarre@gmail.com

Espero que us animeu i que entre tots surti un vídeo ben bonic que puguem conservar, ensenyar, recordar, compartir.... 

Si teniu alguna idea "extra" m'ho podeu comentar sense cap problema!


   

            Videopoema conjunt entre Montserrat Aloy Roca i Alba Pifarré.

El Pla

Abans, sempre que teníem una estona aprofitàvem per anar "a dalt al Pla". Allà recorríem camins, passàvem les estones, berenàvem sota el cel blau... 

El Pla és un altiplà que hi ha prop de la ciutat de Lleida i el qual té al seus peus els pobles de Rosselló, Alguaire, Almenar, Almacelles... 

Ningú pot saber quina és la magnitud del pla fins que no hi puja. Un horitzó infinit, completament recte... que deixa entreveure el prepirineu, i si fa bon dia i no hi ha núvols també els Pirineus. Abans ple de camins, un parell d'asfaltats, la resta plens de pols i pedres.

Al fons el prepirineu, amb  la muntanya de Sant Salvador
amb la seva ermita al capdamunt i més enllà els Pirineus, nevats.

Quin encant podia tenir? Jo crec que era la meravella del no-res... la brisa que sempre hi bufa, els colors del sembrat segons l'època de l'any. 

Avui ens l'han destrossat. Primer un aeroport inútil, després una autovia que no porta enlloc i ara una ampliació d'autovia que sumarà uns 10 kilòmetres més als 10 que ja hi havia fets.... Total, per a què?  Per anar de Lleida a Almenar? 

Abans pujar al pla era bonic.... ara pujar al pla fa encongir el cor.

Sembrats, desembrats per donar lloc a una autovia que
travessarà tot el Pla.

Les cigonyes, resguardades al costat d'un troç de terra sospitosament elevat. És l'autovia, que passa uns tres o quatre metres més avall.... 

Salva'm si pots!!!!

Els hiverns sempre se'm fan durs, el meu cap em puteja de tal manera que sóc incapaç de pensar en positiu, em tremolen els sentiments, m'obsessionen els pensaments i no hi puc fer res, sé que no em va bé, però m'ho busco, vaig a buscar allò que em fa mal sense saber perquè. Tinc por que això em duri per sempre, de que no hi hagi remei... Tinc por de mi mateixa, de viure permanentment en un "regresa al futuro", de no evolucionar ni poder crèixer (mentalment). 

He d'intentar saltar un filat punxegut que no tinc ganes... Ojalà algun dia em pugui salvar de debò!

Los Reixos

Jo ja tinc les "sabatetes" preparades per quan vingon los Reixos... (de fet en tinc varies de sabatetes... i estan escampades per tota la casa... :S )

A tot arreu és conegut que els Reixos arriben el dia 5 a la tarda-nit i reparteixen els regals durant la nit per que l'un demà tota la canalla se'ls trobi ben d'hora. Però jo m'havia d'esperar a l'un demà.... El dia 5 anava a rebre els Reixos del poble dels meus padrins i me n'nava cap a casa a dormir contenta... i nerviosa.... perquè sabia que lo bo vindria l'un demà. 

Aquell ritme inconfundible de tambors i timbales em despertava a les 8 del matí i anava corrents cap al balcó a mirar com passaven tocant per davant de casa. La Banda despertava al poble per anunciar l'arribada dels Reixos i allà a les 10 del matí, després de sentir els tres petardos, de davant de l'ajuntament sortia la banda seguida de les majorettes i tothom anava a rebre als Reixos a la punta del poble. Veníen per la carretera clar, en carrossa conduida per tractors (com en la majoria de pobles, suposo) i nosaltres fèiem una mena de "competició" per a veure qui recollia més caramels. :)

Encara ara vaig a rebre els Reixos el dia 6... i recordo sempre amb un somriure aquells temps en què creia en la màgia i quan veia que el Rei negre del poble de la meva padrina no duia barba i el Rei negre del meu poble era barbut ho justificava dient que eren màgics i podien canviar d'aspecte quan ells vulguessin. 

Les festes de Nadal ja s'acaben! Ara sol em queda.... esperar l'estiu! :)