Ioga

Avui faré un post una mica personal.... però suposo que les fotografies que volia publicar m'hi han portat.

Fa anys que practico ioga... Vaig començar les classes com si fossin una mena de remei a la meva ansietat i poc a poc m'hi vaig anar enganxant fins que avui en dia no podria viure sense tenir uns moments per mi i el meu cos.

Què és el ioga? Tothom n'ha sentit a parlar i tothom en té una vaga idea, encara que potser no s'ajusti a la realitat. El ioga té moltes vessants, però totes elles van a la mateixa direcció, el ioga pretén que l'ésser humà pugui dominar el seu propi cos i la ment, el ioga no és solament postures boniques, recitar uns "oms" i estar assegut amb les cames entrecreuades... El ioga és un estil de vida, és la unió del cos, la ment i l'esperit.

Fa uns dies vaig comentar per la catosfera que una manera d'escapar d'un mateix (i dels seus pensaments) era la meditació... i és que sempre me'n recordo de la frase que un cop em va dir la meva professora:

RESPIRAR CONSCIENTMENT ET FA LLIURE

I és veritat! Solament amb això ja n'hi ha prou! Concentra't en la respiració i no pensaràs en res més... ni que sigui uns segons, però ja hauràs conseguit escapar. ;)

El cometa Panstarrs

         El cometa és la llumeta de baix, a dalt es
veu l'estela d'un avió.

Els astrònoms ja havien previst la seva visita i és que des de fa uns dies el cometa Panstarrs és visible des de tot l'hemisferi Nord del nostre planeta. Es pot veure a ull nu just després de la posta de Sol en direcció oest. Si voleu encara hi sou a temps!

El seu nom es deu al telescopi que el va descobrir a Hawii el mes de juny del 2011. El cometa Panstarrs fa milions d'anys que s'aproxima al Sol. Es creu que és un cometa no periòdic i que aquesta podria ser la primera vegada que passa a través del sistema solar interior i és probable que no torni a passar en 100.000 anys. Quan el cometa s'acosta al Sol, el gel i la pols de la seva escorça exterior es converteixen en gas i per això el fan brillar en el cel nocturn. El conjunt del nucli i la matèria que l'envolta medeix més d'un milió de quilòmetres!

Es veu que aquest no serà l'únic cometa que podrem veure aquest any des de la Terra, diuen que al novembre n'hi haurà un de més espectacular, l'Ison, que diuen els experts que serà 15 cops més brillant que la lluna plena. Jo em conformo en poder-lo veure, el cel sempre sera per mi quelcom espectacular!

Del nord al sud

Espero no oblidar mai aquest viatge.... i és que va donar molt de sí.

* Visitar per primer cop Anglaterra i anar a parar a Blackpool i al Rebellion Festival.

* Veure més crestes alçades que en tota la meva adolescència.

* Moquetes extretes de l'any de la picor.

* Provar això que en diuen English Breakfast i al tercer dia acabar una mica cansada de les mongetes, els ous ferrats i les saltxitxes.

* Flipar am lo bé que xarren l'anglès los anglesos..... (semblava que estés enmig d'un exàmen de listening d'anglès!!)

* Passejar per la costa quan baixava la marea i veure la posta de sol mentre sopàvem gastronomia del país. :P

* Veure als Social Distortion des de tercera fila i tenir la síndrome de la sardina enllaunada.

* Al·lucinar de veure com tocàven i de poder ser allà.

* Viatjar cap a London amb autocar i tardar unes 7 hores.......

* Perdre'ns per les estacions, els autobusos, els metros i la mare que els va p....! 

* Retrobar-nos amb un amic que fa 10 anys que viu a la capital anglesa.

*Agrair-li la seva acollida.

* Sopar una truita amb patata i pa amb tomata......... uoooo!!!

* Visitar tots els edificis coneguts de Londres en mig dia i passar l'altre dia i mig a dins de museus. (éren gratiss!!!)

* Trobar-nos sense voler al mig de la cursa de bicis de les Olimpiades i veure com passaven a tota òstia.

* Tornar a casa i flipar amb el patac de calor al baixar de l'avió.

Panòramica exagerada de Blackpool des del mar

hivern càlid

Escalfa la pell com un

dia d'hivern càlid.

Reflexa l'ànima 

d'un dia esplèndit

com si fóssin dies somiats... dies anhelats.

La màgia del Montsec

Reconec que quan no sabem on anar sempre ens ve al cap "Anem al Montsec"? Anar al Montsec significa pujar amb cotxe fins dalt al coll d'Ares (1513 m. on el mèrit és tot del motor de l'automòbil) i d'allà estant veure tota la Vall d'Àger cap al sud i tots els Pirineus cap al nord. 


Veure com és pon el sol... 

Observar com 4 parapentistes volen aixecar el vol...

Dónar un cop d'ull als Pirineus sense ni una engruna de neu...


 

I per últim... Gaudir d'un cel estrellat com no es pot veure a gairebé cap lloc. El cel del Montsec és meravellós. Vivim davall d'una manta d'estrelles i molts no ho saben.

La llàstima va ser que vam haver de marxar aviat perquè l'un demà era dia laborable. Però tot baixant el plaer va ser nostre de poder observar dues guineus i fins i tot crec que vam veure una marta! 

El Montsec és genial.

Hi ha dies en que el cel ens vol dir alguna cosa...

... o potser sóc jo que sempre estic disposada a entendre alguna cosa.

Necessitava publicar un altre post, però no sabia ben bé què dir. Hi ha vegades que em quedo sense paraules. Sembla estrany i tot.


Salut i força.

Allò que se'n diria sunset

I vaig acomiadar el juliol de la manera més simple possible... Sovint les postes de Sol són tristes i nostàligiques... una manera poètica de dir adéu. Però també poden ser tremendament boniques!

Salut i bon agost!