Tormenta

Després de la tormenta sempre arriba la calma..... diuen.

El meu primer intent de fotografiar un llamp em va dur a fer més de 50 fotografies, per poder captar solament això:

Però estic contenta... perquè els ruixats sempre refresquen l'ambient, i a hores d'ara convè! I molt.

#acampadalleida #spanishrevolution

Qualsevol somni és possible si algú creu en ell.... 


La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien...  Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!


 Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.

 




Salut i endavant!

Fira medieval de Tamarite

Reflexos en blanc i negre

Reflexos en blanc i negre, records del passat...

Tanco els ulls i em deixo portar per les energies del moment... La Urpa segur que ja ho ha notat, jo... "estoy en ello".

Què deu passar per la seva ment animal?

Llàgrimes de vida

Les gotes llisquen avall...  fruit de la llei de la gravetat. 


En tot sempre hi ha d'haver alguna llei. La llei de la gravetat, la llei de Murphy, les lleis dels Tribunals, la llei de vida... aquesta última és la més segura i tanmateix la que més llàgrimes fa vessar, aquesta última és la que més ràbia fa i contra la que menys s'hi pot lluitar...


SALUT I .....  ALEGRIA!

MARE

Mare, em penso que encara hi sóc a temps....

Un sempre està a temps de dir que estima a algú, no?

Salut, força i estima!