La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien... Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!
Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.
Salut i endavant!
Óptimos registos da revolta que se faz passar em Espanha. Povo unido, cria forças!
ResponEliminapasando a visitar y dejando el saludo y el abrazo....interesantes entradas alba... buena semana...
ResponEliminaGrandes imagens, que sejam o testemunho histórico de um novo recomeço de uma nova esperança! Adoraria lá estar também!
ResponEliminaPasse pelo meu blog, há um prémio ;-)
Hola xicota, ara que veig aquestes fotos...
ResponEliminaavui he passat per l'àgora de plaça Catalunya , l'acampada BCN i he vist que estan molt ben organitzats , molt entusiastes, ara caldrà que es comprometin , per canviar allò que és l'origen de tot el moviment, el sistema financer i els polítics que els hi donen suport, això vol dir canviar el sistema... també he vist aquests dies als webs, d'acampada sol per exemple que parlaven de reformar el sistema i això és el què fan els polítics...
en fi veurem que en surt de tot això...
apali salut
gracias FABIO! Povo unido, cria forças, sin duda!!! Cumprimentos.
ResponEliminaJESÚS, muchas gracias! Ya sabes que soy una fan de tu bloc. Saludos!
QUEZTAL, vivirlo puede que sea especial, pero lo importante es sentirlo. Vuelvo a decirtelo: MUITO OBRIGADA!!
JOAN, la veritat és que en un inici tot feia molta il·lusió i tot estava ple de bones esperances, però van passant els dies i penso: de debò la revoluciò ha de passar per plantar moniatos a la Plaça Catalunya?... De què ha servit tant enrenou?... Els canvis mai han estat ràpids, però a mi ja em comença a cansar tot plegat... En fí!!!!! Salut i força!
ARA JA ES IMPARABLE EL MOVIMENT....
ResponEliminaLa veritat és que jo creia impossible una cosa així, i és cert que potser tenim un camí poc clar per endavant, però és un camí que, en el meu parer, està destinat al canvi, i això ja és moltíssim. El dia 28 vaig passar per BCN, i fins i tot a prop de on jo visc, a Reus, i han acampades. L'ambient és genial, es veu que tothom està compromès amb la causa... és alucinant.
ResponEliminaM'encanta el teu blog, he de passar-me molt més sovint ;)
Un petó!