Dins la bombolla

Les bombolles són boniques, emocionants, brillants.... amb una única imperfecció: la fragilitat. Alguns hi van viure dins molt temps, altres ens ho miràvem des de fora sabent que la bombolla en qualsevol moment podia esclatar i desaparèixer... Avui ho he comprovat.

El món deformat, girat cap per avall, un efecte mirall del que és i del que pot arribar a ser. Res no importa quan faig fotografies, res m'impedeix tirar endavant.






Cançó d'última hora! Sempre em passa el mateix... un cop publico se m'acudeixen més coses que posar al post... En fi!! no tinc remei!!

Laboratori d'olors i colors

 Des de fa anys i anys que es fa sabó. El sabó casolà de tota la vida fet amb oli reciclat diuen que és el millor que hi ha, però quan s'hi afegeixen olors, colors i formes divertides tot pren una altra dimensió i enlloc d'estar davant de sabons que netegen et penses que estàs davant d'una botiga de llaminadures!

Des d'aquí tota la meva il·lusió perquè aquestes noies que fan aquestes birgueries tinguin sort i els hi prenguin de les mans!!  

Diuen que aviat estrenaran blog, a veure si és veritat!

92 dies

Per molt que ens arrenquin les flors... mai podràn aturar la primavera! 

I tenim 92 dies primaverals per davant. A GAUDIR!!

De tant en tant m'agrada experimentar amb deformacions de colors!

Invoquem a la pluja!

Des d'aquí faig un crit al cel: QUE NO VOLS PLOURE????


Invoco la pluja.... que plogui, que descarregui amb força, si vol, si pot ser que no sigui per setmana santa, però mira, que si ho fa tampoc li diré res....

Les imatges d'avui també són un crit al cel, la terra necessita beure... nosaltres també necessitarem beure ben aviat! 

Al fons, es pot veure el pont de Panavera (pantà de Canelles)... Això algun dia va estar ple d'aigua!

Entre tots podriem intentar invocar la pluja... No sé, cantem ben fort tot fent galls, ballem al voltant del foc, renteu el cotxe i deixeu-lo ben lluent, que cadacú resi al seu Déu particular, etc. Qualsevol cosa serà bona! 


Si no plou ara... passarem un estiu ben magre!

Forever young

Hi va haver un temps en que als parcs tot era de ferro. Disfrutàvem fent cabussetes a les barres, al pont, lliscant per rascaculs i baixant rollo "cazafantasmas" pel pal de la bola... Els gronxadors eren altament perillosos, sí, però tampoc van matar a gaires nens... Ara els parcs de plàstic han perdut tot l'encant. Aquells cavalls amb una molla no molen gens!


Acabo de sortir del teatre de veure el musical "Forever Young". Fa uns dies que tinc dins meu la síndrome de Peter Pan, els anys passen, creixo.... i veig que no vull. Veig que em fa por.... Però avui, avui he vist que res importa, que els anys poden passar, però que podem ser PER SEMPRE JOVES.


El millor del musical: L'homenatge a Pepe Rubianes... sens dubte!

hivern càlid

Escalfa la pell com un

dia d'hivern càlid.

Reflexa l'ànima 

d'un dia esplèndit

com si fóssin dies somiats... dies anhelats.