El Maskelyne

Un dia una mare (o pare) va decidir que aquell cérvol ja no servia per a res i el va llençar a les escombraries. 

Aquell cérvol va tenir la gran sort que una noia el va veure i el va recollir, tot pensant que podria servir per alguna de les seves creacions. I així va ser. En Maskelyne va reneixer de les escombraries per a ser el protagonista d'un curtmetratge guanyador el premi al curt "imaginació al poder". 

I ara, després de tants èxits en Maskelyne ha trepitjat el meu miniestudi per quedar-s'hi tot el Nadal i ajudar-me a fer fotografies amb els més petits. 

Les segones vides poden ser tan o més bones que les primeres! :) 

 

El post d'avui està inspirat en l'última entrada de Rokins, i és que tot depèn de com es miri.

TARDOR amb majúscules

Això de quedar-me amb les ganes no em va agradar i vam decidir anar a veure la tardor una mica més lluny. Així que furgoneta i manta (sobretot la manta!! brrr!!) vam anar cap al Parc Nacional d'Ordesa, que ja havíem estat feia temps a l'estiu i sempre dèiem: "Aquí hi hem de tornar a la tardor!".

El paisatge una meravella... Ara, això de que la muntanya es converteixi en autopistes humanes no m'agrada gaire... sovint són gent irrespectuosa, que crida i molesta al que realment vol gaudir d'un entorn natural i aquell "hola" de cortesia desapareix a l'instant. No estan acostumats a ser agradables amb desconeguts. Vés per on.

Ordesa és bonic, però si mai hi hem de tornar, que sigui per anar a coronar el Mont Perdut... 

Voleu gaudir una mica de la tardor? Mireu, mireu!! :)