Un dia una mare (o pare) va decidir que aquell cérvol ja no servia per a res i el va llençar a les escombraries.
Aquell cérvol va tenir la gran sort que una noia el va veure i el va recollir, tot pensant que podria servir per alguna de les seves creacions. I així va ser. En Maskelyne va reneixer de les escombraries per a ser el protagonista d'un curtmetratge guanyador el premi al curt "imaginació al poder".
I ara, després de tants èxits en Maskelyne ha trepitjat el meu miniestudi per quedar-s'hi tot el Nadal i ajudar-me a fer fotografies amb els més petits.
Les segones vides poden ser tan o més bones que les primeres! :)
El post d'avui està inspirat en l'última entrada de Rokins, i és que tot depèn de com es miri.
