Cadena de refranys, dites, goigs i altres formes blogaires

Jo també m'he animat a seguir la cadena de refranys i altres dites amb la paraula blog pel mig... sempre m'ha fet gràcia fer jocs de paraules i sovint intercanvio síl·labes dels noms de pobles i ciutats que conec expressament.... mira, em distrec soleta, hehe!

• Qui té blog, somia posts. (A qui no li ha passat?)
• Al mal blog, bona cara.  (Que cadascú fa el que pot coi....)

Ei... i vigileu perquè.....

•  La bloguera la sang altera! 

Algú més s'anima??

Doncs au,

• Bon blog i entrada nova!!

Un altre cop

Sí, sí.... Un altre cop al Montsec!

Mentre uns van a escalar, les altres anem a caminar i cada jornada pot ser més divertida que l'anterior.

Agafem el camí dels petrolers per començar a enfilar pit amunt cap a l'ermita i el santuari de la Mare de Déu de Colobor. Com sempre els esbufecs em van acompanyar fins al final, però l'objectiu final va ser complert. Gaudir tot olorant un hivern fresquet (que no gelat).  Vam dinar als peus de l'ermita (cal dir que estava tancada i barrada i l'interior ben destruit....) i després de descansar i gaudir del sol d'hivern vam caminar a través del Montsec fins arribar a la carretera asfaltada que et porta fins a Sant Alís, el punt més alt del Montsec d'Ares. Un cop allà la baixada va resultar més fàcil, més que res perquè vam fer trampes i uns salvadors ens van venir a buscar amb vehicle motoritzat. :)

Un total de més de 9 quilòmetres, gaudint d'un espai que mai em cansaré de trepitjar!

 Deixant enrere l'ermita de Colobor i un Montsec ben verd...

L'ermita de Colobor a l'esquerra, col·locada qui sap com al mig del Montsec.

La llum il·luminava la vall d'Àger mentre nosaltres anàvem escapant d'uns núvols ben grisots.

I el dia va acabar de la millor manera possible tot fent la meva primera desvirtualització. 

Després de la caminada i mentre conservava les agulletes encara amagades vaig passar una molt bona estona amb la Cantireta, una dona especial, alegre, animada... algú amb qui poder obrir el teu cor. 

Ara a esperar la calçotada blogaire! Vindreu?

El viatge a la lluna. (Relats Conjunts)

De petita sempre havia volgut anar a la lluna…. Un bon dia el seu pare la va agafar de la mà i la va convidar a veure un eclipse de lluna a través d’una pel·lícula de fotos. Des d’aquell dia la lluna va ser el seu somni. Volia viatjar a la lluna i…. qui sap si s’hi podria quedar!

La mirava cada nit embadalida, plorava imaginant que mai la podria tocar. Li agradava imaginar-se la Terra des de lluny, ser feliç vivint lliure, lluny d’una societat que sempre havia jutjat els seus actes.  

Poc a poc anava creixent i el seu somni utòpic de viatjar a la lluna  s’anava  esfumant, però no la seva admiració per un univers immens. La persona que més estimava de la seva vida la va ajudar a complir el seu somni i un matí, pel seu aniversari es va trobar amb un gran telescopi.

Curtes es van fer les nits amb aquell aparell, buscant i rebuscant, coneixent l’univers, explorant més enllà de la simple vista. Què bonic era veure Saturn en viu i en directe!

Sempre havia fet volar la imaginació, havia cregut que més enllà, en qualsevol altra galàxia, en qualsevol altre planeta hi hauria un altre món més just. De petita havia volgut imaginar-se allà dalt, potser per sentir-se segura, potser per veure des de lluny les injustícies d’un món cruel. Sense voler fer mai mal a ningú, ella va créixer,  sense poder entendre massa bé el perquè de tot plegat, xocant contínuament amb cors insensibles. Ella va continuar mirant al cel, imaginant, somiant..... i anhelant.

Ella sempre havia volgut viure i deixar viure.

Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes. 

La neu

La neu..... He tocat neu poques vegades a la meva vida i suposo que la inexperiència que em caracteritza va fer que m'ho mirés amb molta prudència i que qualsevol pas estigués ple de temor. 

M'explico.... Teníem un smartbox que ens van reglar uns amics pel casament per anar a fer una activitat a l'aire lliure i un altre dels companys de feina per anar a passar una nit en un hotel i buscant buscant vam decidir compaginar els dos paquets anant a Andorra a fer raquetes de neu. No ho havíem fet mai i ens feia gràcia.... 

Ara bé, no vaig riure tant quan em vaig veure allà al mig d'un paisatge nevat (molt xulo per cert) sense saber per on trepitjava, amb una ruta inventada per un paratge de neu verge enfonsant-me a cada 4 passes i caient de cul cada 2 (mode exageració ON :D). Volíem fer la ruta del Circ de Pessons, però entre tanta blancor no hi havia qui s'orientés! Total, que al final vam fer una caminada lliure intentant gaudir de l'entorn el màxim possible.

Si és que.... no hi havia color!! Sense la neu segur que s'hagués vist tot molt millor.....

Esteu a punt?

 Preparats.... llestos......  Agafeu tots "carrerilla" i amuuuunt!!!

A volar i a gaudir d'aquest 2013!! 

Omplirem els pulmons d'aire fresc, mirarem des de dalt els problemes, entendrem sense fer judicis, somriurem a la vida i aprendrem que cada passa  feta cap enrere és per agafar forces per volar. 

Només així no pararem mai de créixer!

Ahir vaig acabar l'any baixant del Montsec d'Ares caminant en companyia d'unes amistats especials. El que podia haver estat una fita sense importància es va convertir en un dia espectacular, descobrint camins nous, baixant per dreceres inventades, dinant al costat de l'ermita de la Pedra mentre despullàvem els nostres pensaments i observàvem la Vall d'Àger als nostres peus. 

Mai em cansaré de dir-ho ni de sentir-ho.... Què bonic i màgic és el Montsec!!!