A volar i a gaudir d'aquest 2013!!
Omplirem els pulmons d'aire fresc, mirarem des de dalt els problemes, entendrem sense fer judicis, somriurem a la vida i aprendrem que cada passa feta cap enrere és per agafar forces per volar.
Només així no pararem mai de créixer!
Ahir vaig acabar l'any baixant del Montsec d'Ares caminant en companyia d'unes amistats especials. El que podia haver estat una fita sense importància es va convertir en un dia espectacular, descobrint camins nous, baixant per dreceres inventades, dinant al costat de l'ermita de la Pedra mentre despullàvem els nostres pensaments i observàvem la Vall d'Àger als nostres peus.
Mai em cansaré de dir-ho ni de sentir-ho.... Què bonic i màgic és el Montsec!!!
Original manera d'acabar l'any. Bé, no tan original per tractar-se de tu, que no pares. Segur que el 2013 començarà igual, trescant i trescant.
ResponEliminaI ojalá no pari mai! Jo al meu ritme però anar fent....
EliminaEts una caminadora infatigable, Alba!
ResponEliminaQuina manera més bonica d'acabar l'any!
Una bona estrena del 13 i visca el Montsec!
Un petonet..:)
Ui Fanalet!!! sóc fatigable del tot!! però m'agrada i un cop m'he desfatigat hi torno i hi torno. ;-)))
EliminaM'encanta aquesta manera d'acabar l'any!!!!
ResponEliminaConec molt poc el Montsec, molt poquet...
Bona 2013 i Bones caminades!!!
Doncs el Montsec és petitó, però interminable, podries triar entre el de l'Aragó (Montsec de l'Estall), el de la Noguera (Montsec d'Ares) i el del Pallars (Montsec de Rúbies), tots tres són ben diferents, però ben macos! ;-))
Eliminamolt bon any i molt bones caminades pel Montsec o per on sigui i que no faltin les bones companyies
ResponEliminaés que si no hi hagués bones companyies les caminades serien d'una altra manera!
EliminaSí que és preciós i màgic aquell lloc. Hi vull nar! I també vull fer parapent, pinta molt bé i m'atrau l'experiència. Molt guais les fotos, i molt guai l'aventura. :)
ResponEliminaDoncs animeu-se i cap al Montsec!!! (això sí, aviseu-nos ehhh! :DD)
EliminaEsclar que us avisariem! :)
EliminaM'agrada molt aquesta proposta per començar l'Any!!...Intentaré posar-la a la pràctica...Complementa molt bé amb els meus propòsits.Gràcies.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Sovint necessitem de paraules fortes i valentes per tirar endavant. Aquest és el poder de la paraula!! Ptonets Montse!
EliminaSi m'ho permets, em guardo aquesta frase "i aprendrem que cada passa feta cap enrere és per agafar forces per volar" per quan senti que vaig enrere, que em passa de tant en tant, i em desanimo, i ploro, i ho veig negre...però aquesta frase és un regal, i me la repetiré cada vegada que em passi. Gràcies!!!
ResponEliminaEspero que volis, que volis alt i sense por aquest 2013! i com tu has dit, si parem serà per descansar i agafar forces!
Un petonàs!
Necessitem parlar-nos, donar-nos forces a nosaltres mateixes.... sinó no hi hauria res a fer! M'alegra que et serveixi aquesta frase, te la regalo!! :D
EliminaUna abraçada, bonica!
I jo mai no em cansaré de llegir-te qualsevol entrada referent al Montsec, i de sentir en la meva pell les mateixes sensacions que tu descrius. Descobrir senders, seguir corriols amb aquell misteri de no saber molt bé si et duran on tu creus que t'haurien de dur... mmmm, em sembla que ja sóc, ara mateix, trescant pel Montsec i la Vall d'Àger... hi hauré de tornar aviat.
ResponEliminaDoncs vinga, a tornar-hi! I de pas m'avises que vindré amb tu! ;))
EliminaEntre el recull dels teus moments del passat any i aquestes imatges, sols ens queda anar endavant i volar tan amunt com somiem. Gràcies per aquestes paraules, gràcies per tot!
ResponEliminaAferradetes ben fortes i bon any!!
Gràcies a tu lluneta, per passar per aquí post rere post i per entendre tot el que vull que entengueu! Una abraçada gegant!!
EliminaM'agrada que t'agradi acabar l'any com l'has acabat ....jo camino molt però per la ciutat....encar que avui he caminat molta estona vora el mar...que no decaigui a volar ben amunt!
ResponEliminaCaminar és una manera de desfogar emocions oi?? Encara que sigui per la ciutat la funció ja la fa. Una abraçada Elfree!
EliminaJo no vull deixar mai de créixer. Amb aquestes imatges volar no és cap somni, és ben real. Una forta abraçada!
ResponEliminaI créixer sovint fa por, però és totalment necessari.... seria molt injust estancar-nos i parar d'avançar, ja sigui en edat com en maduració. Gràcies per tot Sílvia!!! Muacks!
EliminaUn deporte muy arriesgado pero es magnífico volar..
ResponEliminabuen fin de semana y feliz año.
un saludo.
La verdad es que no lo he probado nunca.... soy un poco miedica!!:DD Saludos!
EliminaUn post ple d'entussiasme i vitalitat!
ResponEliminaEspero que tinguis un any amb la mateixa empenta. Un petó
Jo també ho espero!! :DD Una abraçada rokins!
Elimina