Apareixen esquerdes

Sorgeixen esquerdes quan menys t'ho esperes,

pots mirar al voltant i sempre hi haurà un lloc on seure i reflexionar,

on parlar, on mirar, on fotografiar...

La ruta "imàginaria" de la marmota

Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo

Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi. 


Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.


Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.

Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.

Estany Negre

The spidermen and the spiderwoman

(...) En estos momentos el hombre se siente como un aviador en el espacio, ya no es un gusano pegado al suelo, sino que se convierte en una ágil gamuza, casi se siente como un pájaro.
Lionel Terray

Qui sent la muntanya no necessita explicacions i mentre existeixin parets, agulles i crestes hi haurà qui les escali, gaudint d'allò que fa, encara que no comprengui exactament el per què.
Josep Manuel Anglada

El Mole

Ja fa un temps que és amb nosaltres.... us presento al Mole!    mole??? ;)

 És fill de la Urpa, possiblement un dels últims fills que tindrà... La veritat és que ha estat molt bona mare, 4 gats ben eixerits i gordots. Ara ja estan tots col·locats, però ens va costar déu i ajut i crec que el millor per la salut de la minina i per la nostra serà esterilitzar-la... tot i que si ho penso em fa pena...

Congost de Baldellou II

Ja fa uns mesos vaig fer un post amb una imagte del congost.  Llavors, però, encara no sabia ben bé com fotografiar l'aigua en moviment sense que em quedés la fotografia cermada. Poc a poc he anat aprenent rotllo autoaprenentatge assaig-error, de la mateixa manera que funciona la vida, vaja.

Tornem al tema: 

El congost de Baldellou està entre el citat poble i Camporrells, no és tan espectacular com el de Montrebei, però té el seu encant, més que res perquè passes a tocar d'aigua i no hi ha mai ningú (almenys en els dos cops que hi he anat jo). L'inconvenient principal és que en aquest país si alguna cosa no saben el que és, és el MANTENIMENT i és que el camí d'accés està ple d'esbarzers i fenoll de més de dos metres. Però superat aquest tram és un indret bonic de veure.

Un poble amb encant

Montañana és un poble situat a la Ribargoça aragonesa a 616 metres d'altitud. El casc urbà està declarat Conjunt Històric-Artístic medieval. Té tres esglèsies romàtines, les restes de dos castells i un pont romà. Tot això posa de manifest la importància que va arribar a tenir aquesta població en un passat. Actualment hi viu molt poca gent, però en els seus millors temps va arribar a tenir fins a 800 habitants. Al 1956 n'havia ja 487.

Un tastet de les meves vacances...
Salut i frescoreta!

Allò que se'n diria sunset

I vaig acomiadar el juliol de la manera més simple possible... Sovint les postes de Sol són tristes i nostàligiques... una manera poètica de dir adéu. Però també poden ser tremendament boniques!

Salut i bon agost!