Viure per estimar

 N'hi ha que poden volar, altres necessiten escalar, però absolutament tots necessitem viure la boira per a poder estimar el Sol.

Aquest segurament serà l'últim post de l'any, feia dies que no treia el cap per la blogosfera i segurament l'any vinent continuarà sent així, i més a partir del maig/juny, que la vida se'm complicarà. ;) .... però no m'oblido de vosaltres i prometo de tan en tan tornar a obrir aquest, o qualsevol altre espai!

Que passeu tots unes bones festes, i ja sabeu, si voleu estimar Sol, veniu a viure la boira.... 

La paret i jo

Sempre havia observat aquelles parets del Montsec des de baix, les havia admirat i m'havia quedat bocabadada amb els seus colors inconfundibles... 

Aquell dia vaig col·locar la meva galta a la seva galta, l'escalfor del sol feia que fos molt agradable i la sensació d'estar allí, amb ella, amb aquella paret que tant havia admirat és inexplicable, tots dos érem un i així em vaig posar als seus ulls i vaig veure el món des de dalt... la Vall d'Àger als meus peus.

I per acabar vam enfilar-nos al punt més alt del Montsec d'Ares per veure com queia el sol i els parapentistes feien la última enlairada del dia. 

Paret amunt

Feia dies que em preparava per aquesta estrena, però mil excuses sempre es posaven pel mig. Aquell dia no hi havia excusa. Vam preparar la motxilla amb els arnesos, els peus de gat, la corda, magnesi, aigua i fruita i vam enfilar el camí per anar cap a Baldellou.

Baldellou és un poble amb uns indrets fascinants i sempre m'ha agradat perdrem pels seus raconets, així que em va semblar més que bona idea iniciar allí els meus primers passos en escalada.

Estava nerviosa, sí.... i cagada, molt.... però ho havia de provar. El meu mestre va fer primer el camí i mentre jo m'abarallava amb els meus quilos i la meva poca força, ell m'anava animant a continuar i així jo pujava amunt i més amunt. Va arribar un moment en que no sabia pas on col·locar la mà ni el peu, ni res de res i em va agafar una por difícil d'explicar, sol volia baixar d'allà i tocar de peus a terra.... la força mental em fallava.

Vaig baixar, però un cop a terra.... en tenia més ganes! El segon cop va ser més divertit i sense tanta por i el tercer cop per fí vaig poder tocar la reunió de dalt de tot! Desafío conseguidoooo!!! :DD

I així és com després de molt temps d'insistir i de jo no voler fer cas, em vaig iniciar a un esport que potser no serà la meva gran debilitat, però almenys em servirà per posar a prova i entrenar aquesta fortalesa mental que tot sovint em trontolla.

La Cabaneta de pastor de Baldellou

On l'esport es compagina amb la natura i esdevè una activitat d'integració a l'entorn brutal.

The spidermen and the spiderwoman

(...) En estos momentos el hombre se siente como un aviador en el espacio, ya no es un gusano pegado al suelo, sino que se convierte en una ágil gamuza, casi se siente como un pájaro.
Lionel Terray

Qui sent la muntanya no necessita explicacions i mentre existeixin parets, agulles i crestes hi haurà qui les escali, gaudint d'allò que fa, encara que no comprengui exactament el per què.
Josep Manuel Anglada