Una de panoràmiques

 El poble abandonat de Finestres, amb la muralla xina a la dreta i l'inici del pantà de Canelles

 El pantà de Canelles des del mirador de Sant Marcos

Una ullada als Pirineus des de dalt del Montsec d'Ares
















Una meravella que de tant en tant ofereix el cel de dia

Temple budista de Panillo

Avui és un dia especial i per això (per mi) unes imatges especials.

 Que els bons pensaments flueixin en l'aire.... 

Si no podem anar al Tibet, el Tibet vindrà a nosaltres!

Estupa del temple de Panillo. 

Ofec, mala olor, ansietat, mono, nervis, falta de calés, cendrers a vessar, cendra per tot arreu.... per fí això ja s'ha acabat. Ja fa un any que tot això s'ha acabat i n'estic més que orgullosa. Tot són avantatges. Ara sóc una mica més lliure, fa un any que no tasto ni un cigarret, i espero que en siguin molts més!
Salut i aire sa pels pulmons!

Energia

L'aigua que no s'atura.....

No és res més que pura energia

El que queda de Caserras del Castillo

Caserres del Castillo està a la comarca de la Ribagorza, a l'Aragó. Fa uns quants anys era un poble d'uns 1000 habitants, però avui en dia no és res més que runa i malesa. Nostra ha estat la sort de trobar-nos amb un descendent que encara conserva allí la seva casa i amb el seu català de la franja ens ha explicat que no fa tants anys aquest poble tenia tots els serveis (escola, ajuntament, guardia civil...) i ens ha ensenyat una fotografia del poble quan estava en els seus millors temps... Feia posar la pell de gallina.

El poble a dia d'avui

 El senyor del poble ensenyant-nos una fotografia antiga

En l'edat mitjana s'alçava al turó que es veu dalt del poble a la primera fotografia un castell del que se'n coneix la seva existència des de mitjans del segle XI. 


Caserres va ser un lloc important... i ara ja no hi queda res.

Suzuki pla experience

Hi ha vegades que no m'explico prou bé.... Sovint una imatge en moviment s'entén millor que quatre imatges fixes. Això és la prèvia del "Suzuki river experience". :D

Imatges enregistrades amb la Harinezumi 2. Una canya!

Música cedida pel grup Roots the cool, la versió millorada dels Pets. :P

Suzuki river experience

Avui, en un altre lloc he publicat un vídeo anomenat "Suzuki pla experience"... però poc sabia jo que més tard aniria a fer el mateix, però en un lloc molt més acollidor.

 

El riu és font de vida diuen!! I allí he anat jo... a buscar la vida.

Girasol sense Sol ...

Perduts com un girasol al capvespre.
Poc a poc tot tornarà a ser com era... Quan els canvis es transformen en quelcom insuportable, hi ha ments que no són gens intel·ligents i intenten fugir veient-se atrapades tot fent crèixer l'angoixa. Sempre hi ha una part que vol crèixer i una part que no i vés per on que sempre acaba guanyant la part positiva. I m'agrada.

El meu propi camí... de Santiago.

Ja feia dos anys que seguia el camí de les estrelles cap a Santiago, poc a poc i bona lletra, cada any un troçet i sabia que arribaria a Galícia tard o d'hora. Aquest any ha estat diferent, aquest any ha estat trist... El Camino de Santiago no para d'ensenyar-te coses, de fer-te pensar i sobretot de fer-te reflexionar. M'he endut una bona patacada, sí, però no per això m'he desanimat. 

Vam sortir de Burgos a les 6 de matí (la primera foto ho mostra) i fins les 3 de la tarda no vam arribar a Hontanas, 30 quilòmetres xino xano que em van passar factura. Però l'un demà des d'Hontanas fins a Boadilla del Camino, uns 29 quilòmetres més, que no és res... I ja no puc explicar res més perquè vaig recarregar el bessó i no puc ni donar un pas mes. Ja sóc a casa. Trista? Decebuda? No.... Jo sé que tot va ser perquè la meva ment no estava preparada, el meu cervell sovint em puteja i aquest cop ho va fer tranformant les meves pors en un mal físic prou fort com per haver d'abandonar.

Però l'any vinent (o qui sap si aquest mateix any) hi tornaré. I arribaré a Santiago de Compostela i segurament deixaré caure unes quantes llàgrimes... de felicitat.

No vaig dur la càmera gran per questió de pes, però no podia marxar sense res, així que us deixo amb un mini reportatge del que ha estat aquest any el meu mini camí de Sant Jaume.... Espero que us agradin. 

 Burgos, 6:00 a.m.

 Tot arribant a Hontanas, després d'un dia calurós molt dur.

Salut i esperança!

L'àngel d'Almenar

"Si aneu a Almenar veureu l'Àngel i us contaran la història d'una noia que es va casar a Tamarit en una casa molt rica, però que enyorava el seu poble, cada dia al tard mirava el boicnet del campanar d'Almenar que des de la seva nova casa es veia. Per tal de veure'l millor va voler aixecar-lo col·locant un àngel al cim que pagà ella mateixa." 
 Llegenda extreta del llibre "500 històries i llegendes de les terres de Lleida" de Joan Bellmunt i Figueras.