Santiago

La música folkròrica d'una gaita em va transportar a un altre estat on els pensaments dispersos cap a una il·lusió encara per complir van fer que em piqués el nas i se m'entel·léssin els ulls... Estava arribant a la famosa plaça d'Obradoiro. Havia arribat a Santiago!  

Era allà al davant, mirant tots els peregrins que anaven arribant, contents, somrients... qui no ho estaria després d'haver arribat al final d'un camí! Un camí que físicament havia acabat, però en realitat tot just ha començat....

Jo.... us ho dic, vaig fer trampes..... vaig caminar molt sí, però vaig arribar a Santiago de "vacances" acompanyant usaris de la feina, però hi va haver alguna cosa que es va remoure dins meu...i em va fer tornar a somiar. 

Aquest estiu? al setembre? l'any vinent? Qui sap!

El meu propi camí... de Santiago.

Ja feia dos anys que seguia el camí de les estrelles cap a Santiago, poc a poc i bona lletra, cada any un troçet i sabia que arribaria a Galícia tard o d'hora. Aquest any ha estat diferent, aquest any ha estat trist... El Camino de Santiago no para d'ensenyar-te coses, de fer-te pensar i sobretot de fer-te reflexionar. M'he endut una bona patacada, sí, però no per això m'he desanimat. 

Vam sortir de Burgos a les 6 de matí (la primera foto ho mostra) i fins les 3 de la tarda no vam arribar a Hontanas, 30 quilòmetres xino xano que em van passar factura. Però l'un demà des d'Hontanas fins a Boadilla del Camino, uns 29 quilòmetres més, que no és res... I ja no puc explicar res més perquè vaig recarregar el bessó i no puc ni donar un pas mes. Ja sóc a casa. Trista? Decebuda? No.... Jo sé que tot va ser perquè la meva ment no estava preparada, el meu cervell sovint em puteja i aquest cop ho va fer tranformant les meves pors en un mal físic prou fort com per haver d'abandonar.

Però l'any vinent (o qui sap si aquest mateix any) hi tornaré. I arribaré a Santiago de Compostela i segurament deixaré caure unes quantes llàgrimes... de felicitat.

No vaig dur la càmera gran per questió de pes, però no podia marxar sense res, així que us deixo amb un mini reportatge del que ha estat aquest any el meu mini camí de Sant Jaume.... Espero que us agradin. 

 Burgos, 6:00 a.m.

 Tot arribant a Hontanas, després d'un dia calurós molt dur.

Salut i esperança!