Viure per estimar

 N'hi ha que poden volar, altres necessiten escalar, però absolutament tots necessitem viure la boira per a poder estimar el Sol.

Aquest segurament serà l'últim post de l'any, feia dies que no treia el cap per la blogosfera i segurament l'any vinent continuarà sent així, i més a partir del maig/juny, que la vida se'm complicarà. ;) .... però no m'oblido de vosaltres i prometo de tan en tan tornar a obrir aquest, o qualsevol altre espai!

Que passeu tots unes bones festes, i ja sabeu, si voleu estimar Sol, veniu a viure la boira.... 

Llum zodiacal

Sempre he estimat el cel nocturn. Miro cap amunt i m'emociono. M'emociono tant que ploraria... de debò. M'emociona veure tal infinitat d'estrelles, punts lluminosos que estan tan i tan lluny que mai de la nostra vida hi podríem arribar. M'emociona pensar que no som res... que som com una mena de meravella i no ho sabem apreciar.

Quan em vaig comprar la meva primera càmera reflex no vaig trigar gaire a provar de fer fotografies a tot aquest sostre estrellat.... i la veritat és que mai me n'havia sortit gaire bé (o si més no, no me n'havia sortit tan bé com jo hagués volgut). Per això quan em van dir que aquest cap de setmana, des d'Imàginem,  feien un curs d'astrofotografia al Montsec no m'ho vaig pensar ni dos cops! :)

Un curs d'astrofografia on potser tindríem la oportunitat de veure i fotografiar la llum Zodiacal. La llum Zodiacal és la brillantor de la pols que generen el moviment dels cometes i el xoc dels asteroides i que solament es pot observar des de la Terra dos cops a l'any, a finals d'hivern poques hores després de la posta de Sol i a finals d'estiu poques hores abans de la sortida de Sol. És una llum molt tènue que solament es pot observar en llocs on la contaminació lluminosa gairebé no hi arriba.

La veritat és que no he fet grans fotos.... però he compartit dos dies amb grans professionals i gent entranyable, he après una mica més sobre aquest gran desconegut que és l'Univers i m'han ensenyat de quina manera es pot fotografiar el cel nocturn. Crec que ho he aprofitat prou bé i ha estat una gran, gran, gran experiència!

Us deixo amb un parell de fotografies mediocres, però bastant representatives!

Ben aviat...... més i millor!

La llum Zodiacal, apuntant directament a les Pléiades 

La furgoneta

 

* Dormir als peus del Montsec de Rúbies

*Retrobar-nos amb uns amics i gaudir de la seva companyia per una estona

*  Viatjar al ritme de "Social Distortion" i amb una velocitat mitja de 80km/h

 * Improvisar la ruta sobre la marxa


*Visitar un poble abandonat i a l'arribar-hi tocar la campana de l'església.

* Passar molt i molt fred! (aprendrem a dur més mantes el pròxim cop!)

*Passejar per l'estany de Montcortés i meravellar-me amb els seus "plumeros".

* Veure un cel estrellat com mai i fer-ne alguna foto.


(...)

Ara sí que ja podem donar la furgoneta per estrenada! 

El punt més brillant és Júpiter. L'agrupació d'estrelles de sobre del vidre de davant són les Pléiades.

La paret i jo

Sempre havia observat aquelles parets del Montsec des de baix, les havia admirat i m'havia quedat bocabadada amb els seus colors inconfundibles... 

Aquell dia vaig col·locar la meva galta a la seva galta, l'escalfor del sol feia que fos molt agradable i la sensació d'estar allí, amb ella, amb aquella paret que tant havia admirat és inexplicable, tots dos érem un i així em vaig posar als seus ulls i vaig veure el món des de dalt... la Vall d'Àger als meus peus.

I per acabar vam enfilar-nos al punt més alt del Montsec d'Ares per veure com queia el sol i els parapentistes feien la última enlairada del dia. 

Un altre cop

Sí, sí.... Un altre cop al Montsec!

Mentre uns van a escalar, les altres anem a caminar i cada jornada pot ser més divertida que l'anterior.

Agafem el camí dels petrolers per començar a enfilar pit amunt cap a l'ermita i el santuari de la Mare de Déu de Colobor. Com sempre els esbufecs em van acompanyar fins al final, però l'objectiu final va ser complert. Gaudir tot olorant un hivern fresquet (que no gelat).  Vam dinar als peus de l'ermita (cal dir que estava tancada i barrada i l'interior ben destruit....) i després de descansar i gaudir del sol d'hivern vam caminar a través del Montsec fins arribar a la carretera asfaltada que et porta fins a Sant Alís, el punt més alt del Montsec d'Ares. Un cop allà la baixada va resultar més fàcil, més que res perquè vam fer trampes i uns salvadors ens van venir a buscar amb vehicle motoritzat. :)

Un total de més de 9 quilòmetres, gaudint d'un espai que mai em cansaré de trepitjar!

 Deixant enrere l'ermita de Colobor i un Montsec ben verd...

L'ermita de Colobor a l'esquerra, col·locada qui sap com al mig del Montsec.

La llum il·luminava la vall d'Àger mentre nosaltres anàvem escapant d'uns núvols ben grisots.

I el dia va acabar de la millor manera possible tot fent la meva primera desvirtualització. 

Després de la caminada i mentre conservava les agulletes encara amagades vaig passar una molt bona estona amb la Cantireta, una dona especial, alegre, animada... algú amb qui poder obrir el teu cor. 

Ara a esperar la calçotada blogaire! Vindreu?

Esteu a punt?

 Preparats.... llestos......  Agafeu tots "carrerilla" i amuuuunt!!!

A volar i a gaudir d'aquest 2013!! 

Omplirem els pulmons d'aire fresc, mirarem des de dalt els problemes, entendrem sense fer judicis, somriurem a la vida i aprendrem que cada passa  feta cap enrere és per agafar forces per volar. 

Només així no pararem mai de créixer!

Ahir vaig acabar l'any baixant del Montsec d'Ares caminant en companyia d'unes amistats especials. El que podia haver estat una fita sense importància es va convertir en un dia espectacular, descobrint camins nous, baixant per dreceres inventades, dinant al costat de l'ermita de la Pedra mentre despullàvem els nostres pensaments i observàvem la Vall d'Àger als nostres peus. 

Mai em cansaré de dir-ho ni de sentir-ho.... Què bonic i màgic és el Montsec!!!

L'última Suzuki experience

Tot observant la Cova negra de Matasolana

Éren les 9 del matí, sortiem de casa amb el Suzuki Santana per última vegada, per anar a qualsevol indret del Montsec, a passar la nit a qualsevol lloc desconegut i a poder ser poc accessible. Per camins de pedres i ben polsegosos vam arribar a Àger, a Cellers.... i allà, allà vam agafar el mateix tram de GR que la setmana Santa passada vàrem fer caminant (Vegeu això). Ole tú!

Ben agafada als agafadors no paràvem de votar i és que entre tanta pedra i pedrota gairebé perdrem les rodes del pobre Suzu.... pel camí vam fer algunes parades per arribar on l'últim cop no vam anar per estalviar energies i vam al·lucinar amb la Cova Negra de Matasolana...... és molt gran i plena d'estalactites.... i hi fa un fred.... brrr!!!!

Vistes des de la Portella Blanca

I finalment vam arribar allà on volíem arribar. A la Portella Blanca, un dels punts més alts del Montsec de Rúbies i que l'últim cop no vam poder disfrutar perquè hi havia tanta boira que amb prou feines entrevéiem el camí!  Des d'allà estant ens vam sentir com ocells lliures..... és tan bonica la nostra Terra!!! (el nostre planeta Terra!!)

A la Portella Blanca s'acaba el camí... així que vam haver de fer mitja volta. Ai, ai.... tots els sotracs de l'anada ara faltaven per la tornada... Se'm va posar l'ai al cor quan el Suzau no podia pujar la pujada final, es calava i no tenia força... al final, sort del meu home (ara ja ho puc dir! hehehe!) mecànic i manetes vam agafar "carrerilla" i vam tirar amunt i vam tornar al punt de partida.

I carretera i manta!

....Continuarà demà (Com diu el Jordi Banyeres.... ^^)

Dia de panoràmiques

Quan vas a un lloc que t'agrada i tens la sensació que t'hi ha quedat alguna cosa per a fer.... hi tornes.

Tenia pendent UNA panoràmica del congost de Montrebei.... i al final n'han sortit tres. ;) 

Avui he tocat un troç de cel.... modest, però era un cim! Avui hem fet el cim del Montsec de l'Estall pel pas de Sant Miquel. Xulo, xulo! Aquí hi teniu les vistes.

La famosa i desitjada panoràmica del Congost de Montrebei! N'he fet moltes.... però segur que hi torno a fer-ne mil més. Mai me'n cansaré! 

I l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifacio.... sense nens, nenes, papes i mames! Estar allà és tot un luxe... cada cop ho tinc més clar!

Una finestra a casa nostra

Podries tancar els ulls.... restar en silenci.... i de sobte apareix una finestra davant dels teus ulls.



Una finestra que intueix un paisatge inquietant, un paisatge conegut, un paisatge mig artificial.


Són les finestres de l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifacio, situada al poble de Montfalcó.


Així doncs, suzuki al cul, vam saltar de l'Estall cap a Montfalcó.

De Montfalcó no hi ha ni una instantània... més que res perquè vam arribar allà i solament hi havia una casa reformada "Casa Batlle" que es fa servir d'alberg. La resta de poble està tota derruïda. Una llàstima. 

Des de Montfalcó es poden fer unes caminates la mar de xules i nosaltres vam aprofitar per visitar la cova de les figues (sí, sí.... es veu que tradicionalment la gent del poble anava allà a posar les figues a secar) i tot seguit l'ermita des de la qual hi ha unes vistes IM-PRESIONANTS! 

(Estava preparada per a fer una panoràmica fantàstica, però de sobte es van començar a sentir veus, moltes veus i una colla de papes, mames, nens i nenes van començar a pujar cap allà on érem nosaltres i em van fastiguejar la foto..... Tinc pendent de tornar-hi. No em vull quedar sense les magnífiques panoràmiques del congost de Montrebei i l'ermita de santa Quitèria! Grrrr!!)

Cova de les figues

A l'altra banda de la cresta  on està posada l'ermita de Santa Quitèria hi ha l'ermita de la Pertusa, no es veu, però es pot comprovar que està posada en una posició similar. L'ermita de la Pertusa està a Catalunya, la de Santa Quitèria a l'Aragó. 

I ara.... a esperar la propera suzuki experience! Encara que veient com va el preu de la gasolina..... ens ho haurem de rumiar bastant! :(

Resum de la jornada!

Tornar a tenir vacances de Setmana Santa després de molts anys.
Il·lusió i ganes de caminar.
Tornar a pujar al tren pinxo de la Pobla.
Senders desconeguts.
Seguir les senyals blanques i roges.
Dormir a prop de les trinxeres.
Retornar al poble abandonat de Rúbies.
Tornar a caure de cul pel pedregal que porta al poble.
Pluja, sol i boira.
Perdre durant una bona estona les senyals blanques i roiges.
Indignar-me amb la persona que "marca les senyals".
Desesperar-me.
Trobar altre cop el sender, respirar i tornar a caminar.
Vistes impressionants del Montsec de Rúbies, malgrat el mal temps.
Cansament i satisfacció.


Total???
35 km xino xano i algunes imatges imborrables!

Volem lo tren!

Cellers i el pantà de Terradets

A punt d'arribar al poble de Mata-Solana. Al fons es pot veure el pantà de Terradets.

Poble de Rúbies

PD: Vaig dir que no m'importaria que plogués durant les vacances i.... toma pluja! Però tal hi com vaig dir, no m'ha importat, la pluja és la pluja! ;)

Un altre dia al Montsec

Avui toca una de panoràmiques!


Feia fred, i el dia augurava a estar submergit en la boira un dia més... Per això i perquè aquell indret ens té enamorats, vam tornar a fer cap al Montsec!


I un cop allà, des del port d'Ager vam tenir la sensació d'estar volant... per damunt dels núvols.... per damunt de tot.

I vàrem tornar a endinsar-nos en la boira per una estona més tard aparèixer dalt de tot de l'ermita de la Pertusa. D'allà estant el paisatge era vertiginós. A la dreta de la fotografia es pot observar el congost de Montrebei, i a l'esquerra el pantà de Canelles. 

Vam pendre un bon bany de Sol i vam descobrir un altre lloc "digno de admirá". 

Cada dia es pot descobrir un indret nou... i mai ens faltarà les ganes!

La màgia del Montsec

Reconec que quan no sabem on anar sempre ens ve al cap "Anem al Montsec"? Anar al Montsec significa pujar amb cotxe fins dalt al coll d'Ares (1513 m. on el mèrit és tot del motor de l'automòbil) i d'allà estant veure tota la Vall d'Àger cap al sud i tots els Pirineus cap al nord. 


Veure com és pon el sol... 

Observar com 4 parapentistes volen aixecar el vol...

Dónar un cop d'ull als Pirineus sense ni una engruna de neu...


 

I per últim... Gaudir d'un cel estrellat com no es pot veure a gairebé cap lloc. El cel del Montsec és meravellós. Vivim davall d'una manta d'estrelles i molts no ho saben.

La llàstima va ser que vam haver de marxar aviat perquè l'un demà era dia laborable. Però tot baixant el plaer va ser nostre de poder observar dues guineus i fins i tot crec que vam veure una marta! 

El Montsec és genial.

Una de panoràmiques

 El poble abandonat de Finestres, amb la muralla xina a la dreta i l'inici del pantà de Canelles

 El pantà de Canelles des del mirador de Sant Marcos

Una ullada als Pirineus des de dalt del Montsec d'Ares
















Una meravella que de tant en tant ofereix el cel de dia

Tot caminant pel congost de Mont-rebei

Després d'uns dies sense cap sortida avui ens venia de gust fer una escapadeta. No sabiem ben bé que fer fins que hem consultat el llibre que ens vam comprar fa uns mesos sobre rutes i excursions pel Montsec i ens hem decidit. Semblava estrany que encara no haguéssim anat mai al congost de Mont-Rebei!
Veieu i opineu vosaltres mateixos.

Les parets de pedra són espectaculars i si t'hi fixes bé s'hi poden arribar a veure fòssils de plantes. Això sí, s'ha de vigilar que hi ha trams que fan venir força vertigen!

Sobrevolant la Vall d'Ager

Varies persones m'ha proposat que orientés el blog a la fotografia i he pensat que seria bona idea ja que si bé no sóc fotografa professional és un tema que m'apassiona i que m'hi dedico en el meu temps lliure. Així doncs, començo penjant aquesta imatge, realitzada el 6 de novembre a la serra del Montsec, sense cap secret, simplement vaig aprofitar la meravella de l'entorn.