Temps passats

Han passat els anys i l'ermita d'Ulldecona està ben bé igual. Han passat els anys i les pintures rupestres de l'abric d'Ulldecona es mantenen ben bé iguals. 

Suposo que té més mèrit el segon.

Ermita de la Pietat d'Ulldecona

Pintures rupestres de l'abric d'Ulldecona

Era petita i sovint anàvem a Ulldecona amb la família a veure als tiets. Tenien una casa annexa a l'ermita i es cuidaven de l'entorn, del bar, de l'ermita...  El tiet Alberto i la tieta Rogelia ens rebien sempre contents. En aquelles èpoques el camí que portava a les pintures estava obert a tothom i podies visitar-les lliurement. Recordo estar contenta cada cop que veia aquelles pintades de "nen petit" a les parets. Avui en dia està tot tancat i per visitar-les s'ha de pagar i ho vaig fer... Va ser bonic tornar allí.

L'ermita i les pintures d'Ulldecona són també una mica meues.

Dia de panoràmiques

Quan vas a un lloc que t'agrada i tens la sensació que t'hi ha quedat alguna cosa per a fer.... hi tornes.

Tenia pendent UNA panoràmica del congost de Montrebei.... i al final n'han sortit tres. ;) 

Avui he tocat un troç de cel.... modest, però era un cim! Avui hem fet el cim del Montsec de l'Estall pel pas de Sant Miquel. Xulo, xulo! Aquí hi teniu les vistes.

La famosa i desitjada panoràmica del Congost de Montrebei! N'he fet moltes.... però segur que hi torno a fer-ne mil més. Mai me'n cansaré! 

I l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifacio.... sense nens, nenes, papes i mames! Estar allà és tot un luxe... cada cop ho tinc més clar!

Una finestra a casa nostra

Podries tancar els ulls.... restar en silenci.... i de sobte apareix una finestra davant dels teus ulls.



Una finestra que intueix un paisatge inquietant, un paisatge conegut, un paisatge mig artificial.


Són les finestres de l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifacio, situada al poble de Montfalcó.


Així doncs, suzuki al cul, vam saltar de l'Estall cap a Montfalcó.

De Montfalcó no hi ha ni una instantània... més que res perquè vam arribar allà i solament hi havia una casa reformada "Casa Batlle" que es fa servir d'alberg. La resta de poble està tota derruïda. Una llàstima. 

Des de Montfalcó es poden fer unes caminates la mar de xules i nosaltres vam aprofitar per visitar la cova de les figues (sí, sí.... es veu que tradicionalment la gent del poble anava allà a posar les figues a secar) i tot seguit l'ermita des de la qual hi ha unes vistes IM-PRESIONANTS! 

(Estava preparada per a fer una panoràmica fantàstica, però de sobte es van començar a sentir veus, moltes veus i una colla de papes, mames, nens i nenes van començar a pujar cap allà on érem nosaltres i em van fastiguejar la foto..... Tinc pendent de tornar-hi. No em vull quedar sense les magnífiques panoràmiques del congost de Montrebei i l'ermita de santa Quitèria! Grrrr!!)

Cova de les figues

A l'altra banda de la cresta  on està posada l'ermita de Santa Quitèria hi ha l'ermita de la Pertusa, no es veu, però es pot comprovar que està posada en una posició similar. L'ermita de la Pertusa està a Catalunya, la de Santa Quitèria a l'Aragó. 

I ara.... a esperar la propera suzuki experience! Encara que veient com va el preu de la gasolina..... ens ho haurem de rumiar bastant! :(

La Serra de San Quilez

El Mirador de la Serra de San Quilez i l'ermita de San Quilez estan situats a la comarca de la Llitera.  Per accedir-hi, si sortim de Lleida direcció Vielha per la N-230 i estant ben atents, abans d'arribar a Benabarre, a la recta on hi ha l'aeròdrom i l'encreuament per anar a la Central de Canelles hi ha un cartellet minúscul a mà esquerra que ens indica "San Quilez". El camí que hi porta és una pista i s'ha de dir que d'indicacions n'hi ha ben poques!

L’actual edifici de l’ermita pertany  als segles XVII-XVIII encara que hi algunes restes que indiquen que ptser va estar aixecada a partir de les restes d’una altra construcció anterior.

Temps ençà, aquesta ermita era custodiada per un ermità que, juntament amb la seva família, hi vivien tot l’any. Actualment hi ha un guarda forestal que hi viu solament durant els mesos d’estiu per tal d’avisar en cas de veure algun indici d’incendi i és que des de dalt estant és veu molt territori, tan d’Osca com de Lleida. 

Tot fent-vos una aproximació... 

He de dir que una de les coses que em va agradar de San Quilez és que l'ermita està oberta ja que a molts llocs (i s'entén també) aquests espais solament s'obren per dies puntuals.

Fa temps, tenia uns tiets que vivien a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona. N'eren els ermitanys. De petita hi anava amb la família, de visita, a passar uns dies... i estar allotjat en aquell espai recordo que era màgic. Més tard, els tiets es van fer massa grans i van deixar l'ermita per anar a viure al poble i l'ermita la van agafar una parella jove, que potser a dia d'avui encara hi estan. Quina enveja!! Ara ho penso....... i dic: com m'hagués agradat ser a mi l'ermitanya! Actualment els dos tiets ja han passat a millor vida. Algun dia tornaré a l'ermita d'Ulldecona i us en faré un post!