dimarts, 24 de desembre del 2013

Cada casa un món

Cada casa és un món! I fins i tot les tradicions més nostres tenen variants segons cada zona o fins i tot segons cada casa.


Fa uns dies vaig fer una entrada al Calendari d'Advent tot explicant una mica què significava per mi "el tronc de Nadal" (altrament dit Tió).  El meu tronc no tenia ni ulls, ni cara.... el meu tronc tenia un gran forat a la part de davant i per allà es menjava tot el que li donava. Encara recordo com li agradaven les mandarines!!!! :)



Ja fa anys que em passa pel cap fer un recull de les diverses cançons que es fan servir per fer cagar el tronc ja que sempre m'ha fet una gràcia especial veure com els meus cosins que són del poble del costat cantaven una cançó diferent a la que cantava jo quan era petita.... 



Tronc de Nadal
pixa vi blanc,
no cagos aringades
que són salades
caga tarronets
que són dolcets!
(a casa meva, de tota la vida! :D)

                Caga tió,
                avellanes i torró.
                I si no vols cagar:
                Té cop de bastó!!
                     (a can McAbeu)
Tió, Tió, raja torró                
d'avellana i de pinyó               
si hi ha altres coses               
encara millor!               
Pel naixement               
de Nostre Senyor!              
(a cala Assumpta)                  

Tió, tió       
caga torró       
d`aquell tan bo       
si no en tens més       
caga diners       
si ja en tens prou       
caga un ou       
(a cal Joan Gasull)       

              Cagatió,        
              de nostro senyor        
              sinó vols cagar        
             garrotada vaaaa!        
                   (a cala Mireia)         
Cada tió                       
 una llauna de torró                       
  per al pare                       
per a la mare                       
i per a i no.                      
       Caga tió, tió, tió!                      
 (a cala Adriana)


Caga Tió,
Tió de Nadal.
posaremel porc ensal
la gallina a la pastera
el pollí a dalt del pí,
toca toca Valentí,
que els soldats ja són aquí!
ara passen bous i vaques
les gallines amb sabates
gallinons amb sabatons,
el vicari fa torrons,
la guineuels ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors.
torrons d'avellana,
torrons de pinyó
Caga tió
si no et daré
un cop de bastó!
La versió llarga de cala Rits ;) 


          Caga tió,
          avellanes i turró.
          No caguis arengades que són massa salades.
          Caga turrons que són més bons!
                              (a ca l'Ona)


Caga tió,
                avellanes i torró.
                I si no vols cagar:
                et donaré un cop de bastó!!
(a cal XeXu)

Caga Tió,        
Tió de Nadal,        
no caguis arengades        
que són salades,        
caga torrons        
que són més bons!        
(a cala Fanal Blau)       



Si recordeu la vostra cançó i la voleu afegir a la llista sol cal que ho digueu! Totes hi són benvingudes!
          





dimecres, 18 de desembre del 2013

Bones Festes!

Cada any us felicito les festes nadalenques amb una postal 100% handmade, i aquest any no serà pas diferent.... Bé, menteixo, sí que ho serà, aquest any us felicitaré el Nadal amb DUES postals! Que la casa no és pas gran, però ho ha de semblar! ;)

Bones Festes!!  Salut i somriures per tothom!!


Unes lletres fetes amb cartró i paper de seda expressament per l'ocasió.... No us queixareu! ;)

A la Noret no l'he fet pas jo, clar..... Ella sempre podrà dir que va ser la meva primera model de menys d'un mes! :)

divendres, 6 de desembre del 2013

Ella


Ella, que arriba gairebé sense avisar, s'endinsa en les nostres vides en silenci, atrapa els nostres somnis per no deixar-los marxar.

Ella, que congela els sentiments però escalfa les emocions, que any rere any fa reviure moments únics, que entristeix, però també reconforta.

La boira, que té un so especial, una fotogènia inigualable, que permet de tan en tan gaudir d'espectacles com aquest: 

(perquè si no hi hagués estat ella, no fóra ni la meitat de bonic!)





dijous, 21 de novembre del 2013

El Maskelyne

Un dia una mare (o pare) va decidir que aquell cérvol ja no servia per a res i el va llençar a les escombraries. 
Aquell cérvol va tenir la gran sort que una noia el va veure i el va recollir, tot pensant que podria servir per alguna de les seves creacions. I així va ser. En Maskelyne va reneixer de les escombraries per a ser el protagonista d'un curtmetratge guanyador el premi al curt "imaginació al poder". 

I ara, després de tants èxits en Maskelyne ha trepitjat el meu miniestudi per quedar-s'hi tot el Nadal i ajudar-me a fer fotografies amb els més petits. 

Les segones vides poden ser tan o més bones que les primeres! :) 



 

El post d'avui està inspirat en l'última entrada de Rokins, i és que tot depèn de com es miri.

dijous, 7 de novembre del 2013

TARDOR amb majúscules

Això de quedar-me amb les ganes no em va agradar i vam decidir anar a veure la tardor una mica més lluny. Així que furgoneta i manta (sobretot la manta!! brrr!!) vam anar cap al Parc Nacional d'Ordesa, que ja havíem estat feia temps a l'estiu i sempre dèiem: "Aquí hi hem de tornar a la tardor!".

El paisatge una meravella... Ara, això de que la muntanya es converteixi en autopistes humanes no m'agrada gaire... sovint són gent irrespectuosa, que crida i molesta al que realment vol gaudir d'un entorn natural i aquell "hola" de cortesia desapareix a l'instant. No estan acostumats a ser agradables amb desconeguts. Vés per on.

Ordesa és bonic, però si mai hi hem de tornar, que sigui per anar a coronar el Mont Perdut... 

Voleu gaudir una mica de la tardor? Mireu, mireu!! :)




dimecres, 30 d’octubre del 2013

La no tardor

Cada cop estem més aprop del fred i cada cop m'encongeixo més... Si pogués faria vida tot l'hivern dins l'estufa! Clar que llavors potser no podria explicar res més...

Tot i ser una amant de l'estiu i la calor intensa (sí, sí, intensa i ben intensa!) m'agrada gaudir, en certa mesura, de totes les estacions. Cada època té coses per gaudir i és que la tardor sempre ens regala unes imatges boniques, uns colors espectaculars i una llum especial. 

Dit això vam decidir anar a passar uns dies, furgoneta i manta, cap a la Garrotxa (i de pas Girona ciutat, que no l'havíem visitat mai i és ben xula). Pensàvem trobar la famosa fageda d'en Jordà amb uns colors espectaculars, però es veu que la calor d'aquests dies han fet que l'assumpte de tornar-se les fulles rojes encara no tingués lloc i estava tot verd i ben verd.... ¬¬, els volcans de Sta Margarida i el del Croscat, una meravella de la Terra (ara que ja fa segles que estan inactius...) un passeig entremig de castanyers que ens van fer ajupir més d'un cop a recollir les castanyes ja madures... 



Boletus! Ni idea de quin és..... Algun boletaire a la sala??

Ermita de Sta Margarida, situada al cràter del volcà
  
Pedres volcàniques que serveixen per a fer cases ;)
Me and autumn ;)


Esperem anar aviat al Pirineu i llavors sí poder fotografiar ben bé el bosc de tardor!

dimecres, 23 d’octubre del 2013

No vull

No vull ser mai més educadora social. Em nego a educar a ningú a viure en aquesta societat, que maltracta a la bona gent i no té en compte les necessitats individuals de les persones. Una societat plena de gent que es pensa que fa el bé, que s'omple la boca de bones paraules, però els seus actes estan plens de malícia.
No seré mai més educadora social.

Vull eliminar aquesta professió del meu vocabulari.

Recordo que quan vaig escollir la carrera que volia estudiar vaig dir: "Educació Social!  Així m'ensenyaran els mecanismes d'adaptació d'aquesta societat i els podré trencar des de les seves arrels!"  Però ja ho veieu, no és cosa fàcil de fer i amb els anys veus que és inútil lluitar contra un sistema que està alimentat per vampirs que et xuclen fins i tot l'energia.

He estat educadora uns quants anys, però no m'agradava... I no ho sabia perquè jo sempre m'he entregat a les feines que he fet, m'he implicat i he intentat donar el millor de mi. Però sempre em faltava alguna cosa.... i no sabia el que era. Ara ja sí.... era l'autorealització, el reconeixement, la lliure creativitat.

Vaig continuar estudiant Comunicació Audiovisual perquè suposo que buscava quelcom diferent, necessitava expressar-me com fos.

Canvio de professió. Que ningú mai més em digui educadora social.... ara sóc Artista Visual. I punto. Potser no em podré guanyar mai la vida d'això, potser hauré de viure en la misèria per sempre més, però i què? Seré feliç...

I és que..... què coi feia jo volent educar a la gent en aquesta merda de societat de la qual jo mateixa en sóc la primera desadaptada?  A la merda!!! Visca la foto, el vídeo i els dissenys personalitzats! :D

Avui no hi ha fotos, avui necessitava expressar el que ja fa dies que em volta pel cap. Suposo que el final de la meva última feina és que m'ha fet claudicar, per fi he obert els ulls i he fet cas d'allò que em deia el meu cor. Sempre estaré encantada d'ajudar a la gent que ho necessiti, però mai més vull treballar amb col·lectius amb risc d'exclusió social..... perquè en certa manera jo també estic ben exclosa. Respectaré sempre la feina dels educadors, però mai em deixaré de plantejar si realment té algun sentit....

dijous, 17 d’octubre del 2013

La fràbica

Indrets que algun dia van ser molt importants, que van viure històries, on s'hi va riure i segurament també s'hi va plorar... Indrets que han passat a la història i que la mateixa història vol fer desaparèixer.

La colònia... La FRÀBICA que en deia la padrina... avui en dia és un edifici en runes, tancat i protegit per a que ningú hi pugui entrar... Per què? M'encantaria poder recórrer les seves naus, els passadissos, imaginar aquells sorolls de màquines de fils, històries que han quedat en l'oblit.

Al 1901 l'empresa Serra i Cia va crear aquesta fàbrica de filatures que al 1921 va absorbir també la barcelonina Fàbriques de la Mata i Pons que va donar origen a la colònia tèxtil i al nucli de població de La Mata de Pinyana (Alguaire). La fàbrica va arribar a tenir un lloc important en el sector tèxtil del Segrià, però no va poder superar la forta crisi del sector i al 1979 va tancar, mantenint malgrat això, el nucli habitat.

El tèxtil va ser durant més de 150 anys el motor industrial de Catalunya fins que les diverses crisis del sector van fer que desaparegués per sempre més. Però perquè no podem recuperar aquests espais i fer que formin part de la nostra memòria històrica? Què en vol fer el propietari/a d'una fàbrica en runes?







 Una mica més d'informació..... -->  http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mata_de_Pinyana

diumenge, 22 de setembre del 2013

Ruta 66 (Relats Conjunts)


Vas caminant amb la mirada clavada a l'horitzó... a mesura que avances et vas trobant amb paraules que poc a poc s'ajunten al teu cap sense saber ben bé com ni perquè. Alguna cosa dins teu lluita per sortir enfora. Agrupes els mots al teu cervell i els vas recitant mentre el teu interior somriu, de felicitat.

Vas caminant cap a un destí incert, sembla que no avancis, el paisatge és monòton, fins i tot dur, però meravellós a la vegada. Et sorprens amb el que veus, t'emociones amb el que sents i t'encurioseixes per saber què hi haurà més enllà, fins on podrà arribar tot plegat.

Vas caminant....



Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes! Sé que potser no és un relat gaire entenedor... però ahir vaig assistir a la Tardoral poètica de Verdú i entre tant poeta suelto vaig visualitzar la imatge d'aquesta carretera i vaig pensar: Ja tinc relat! :P Va ser un vespre genial, on vaig conèixer gent meravellosa i on em vaig omplir d'autoestima per seguir avançant, per seguir caminant!  Una abraçada a tots els que hi vau assistir, als que us vaig posar cara per primer cop i a tots el que hi haguéssiu volgut ser però per alguna raó no va poder ser. Fins la propera!!!

diumenge, 8 de setembre del 2013

Tàrrega i la fira del Teatre

Hi ha uns dies a l'any que Tàrrega s'omple de gent, espectacles, música i bon rollo. 

Aquest any el patrocionador oficial de la fira era la cervesa Moritz i juntament amb la organització de la fira han muntat un concurs de fotos a instagram, que ara està molt de moda. Així que vaig decidir deixar la càmera grossa a casa i treure el mòbil a passejar. Us ensenyo una part del que he fet! ;) 

Salut i teatre!

Joan Català amb el seu espectacle del bastó. Molt xulo i divertit!

Anar amunt i avall.... és un dels esports oficials de la fira.

Casa tapiada amb llibres.... Genial!!

Honesty. Senyal que formava part de la instal·lació "Contra la ciutat!" d'Esteve Soler i Jordi Queralt.

dijous, 15 d’agost del 2013

Ioga




Avui faré un post una mica personal.... però suposo que les fotografies que volia publicar m'hi han portat.

Fa anys que practico ioga... Vaig començar les classes com si fossin una mena de remei a la meva ansietat i poc a poc m'hi vaig anar enganxant fins que avui en dia no podria viure sense tenir uns moments per mi i el meu cos.

Què és el ioga? Tothom n'ha sentit a parlar i tothom en té una vaga idea, encara que potser no s'ajusti a la realitat. El ioga té moltes vessants, però totes elles van a la mateixa direcció, el ioga pretén que l'ésser humà pugui dominar el seu propi cos i la ment, el ioga no és solament postures boniques, recitar uns "oms" i estar assegut amb les cames entrecreuades... El ioga és un estil de vida, és la unió del cos, la ment i l'esperit.

Fa uns dies vaig comentar per la catosfera que una manera d'escapar d'un mateix (i dels seus pensaments) era la meditació... i és que sempre me'n recordo de la frase que un cop em va dir la meva professora:

RESPIRAR CONSCIENTMENT ET FA LLIURE

I és veritat! Solament amb això ja n'hi ha prou! Concentra't en la respiració i no pensaràs en res més... ni que sigui uns segons, però ja hauràs conseguit escapar. ;)






dilluns, 12 d’agost del 2013

La nit



La nit s'acosta.... al seu pas, freda, silenciosa.
Indrets que de dia ens semblen d'allò més familiars a la nit adopten un aire desconegut. És inseguretat?

dimarts, 30 de juliol del 2013

El viatge a Wroclaw


Fa un mes vaig tenir la oportunitat de viatjar a Wroclaw (Polònia) amb l'Associació Cultural TripleZeta de Lleida i vaig participar al projecte cultural europeu CAfE (Contemporary Art for Everyone).


Van ser uns dies d'absorbir coneixements, visitar museus, exposicions, fer turisme per la ciutat... uns dies plens de noves experiències que vaig gaudir d'allò més! I a sobre com a convidada! :D

Vaig fer un bon reportatge fotogràfic i també audiovisual... espero que aviat surti a la llum!




Així com a anècdota divertida us puc dir que vam tornar la nit de Sant Joan... i mentre érem a l'aeroport vam fer el comentari de: Qui deu ser el pringat que la nit de St. Joan agafa un avió? (A part de nosaltres, clar) I això que mentre érem a l'autobús que et du fins a la porta de l'avió veiem que entra ni més ni menys que el Jordi Pujol! Vam riure una estona.... Hehehe! Tot va quedar entre pringats.....!!

dilluns, 22 de juliol del 2013

Miravet

Havia arribat la data esperada, després d'haver quedat feia uns mesos, per fí havíem trobat un dia que anava bé a tothom. Una segona desvirtualització dins el món dels blogs fotogràfics que em feia molta il·lusió. 

El destí era MIRAVET, un poble a la riba del riu Ebre i al peu d'un turó on s'hi alça el castell de Miravet. I els companys El Carles i l'Ariadna.

L'objectiu de la càmera va fotografiar el castell, que va pertànyer als Templers i que va ser escenari de moltes guerres... la dels Segadors, les guerres Carlines i per acabar de rematar, la Guerra Civil. Avui en dia està "mig" restaurat i es pot visitar totes les seves parts posant-hi en molts casos una bona dosi d'imaginació.


També vam gaudir del pas de barca de Miravet que és l'últim que queda amb aquestes característiques (sense motor) al llarg de tot el riu Ebre. L'entrada i la sortida de la plataforma es fa a través d'una passarel·la que puja o baixa en funció del cabal del riu. La barca s'impulsa en funció de la corrent i és el barquer, qui amb el timó, la porta a l'indret desitjat. 


Vam dinar sota un pont ben fresquets, vam fer el pas de barca amb cotxe, vam pujar per unes escales minúscules per gaudir de les vistes de l'Ebre des de dalt del castell.... I vam acabar sota l'ombra d'una olivera per acomiadar-nos i prometre que faríem aviat alguna altra sortida. :))

Us deixo amb algunes imatges!

















diumenge, 16 de juny del 2013

Lunch atop a Skyscraper (Relats conjunts)



Sempre m'havien fet gràcia els obrers que construïen aquell gratacel que quan arribava l'hora de dinar baixaven tranquil·lament del pis on estiguessin i es posaven a dinar a baix al carrer asseguts a un banc que semblava ben bé una biga. 

Un dia els hi vaig fer una foto... no ho vaig poder evitar i com qui no vol la cosa vaig treure la Leica de la butxaca i clac! Ningú se'n va enterar.... Vaig córrer per arribar a casa i començar a revelar la instantània... Tenia una idea al cap i aquest cop sabia que quedaria molt bé. 

Amb el negatiu a la mà vaig retallar amb parsimònia la silueta dels obrers i el banc i aprofitant aquella fotografia que havia fet mesos abans de Nova York des de dalt d'un gratacels proper (i com de costum el diari no va voler publicar), vaig posar als obrers asseguts al banc a sobre de Nova York com si estiguessin penjant al buit mentre dinaven a més de 250 metres d'altura. Al primer que li vaig ensenyar va ser al meu cosí, ell sempre em supervisava els treballs que feia i sempre hi trobava alguna cosa o altra (i també s’ha de dir que sempre tenia raó). Aquell dia va dir: _ I de debò que has pujat allà dalt de tot per fer la foto als treballadors mentre dinaven? I jo convençut: _ Si, si.... i sense protecció! _ Per un dia que el meu cosí es creia un dels meus muntatges havia d'aprofitar!


La satisfacció va ser brutal! Vaig agafar la fotografia i la vaig enviar al diari.... aquest cop sí que me la publicarien!



Aquesta és la meva aportació del mes de juny a RELATS CONJUNTS. Espero que us agradi! :))

dimecres, 12 de juny del 2013

Wroclaw

Heu estat mai a Wroclaw??  Aviat podré comprovar si és tant bonic com diuen! 

http://albapifarre.com/2013/06/12/mostra-dart-contemporani-a-wroclaw/

Rebre un email dien-te que si vols seràs la convidada a un festival d'art a Polònia és genial, les emocions que vaig experimentar aquell dia no es poden explicar amb paraules! 


No cal dir que faré reportatge de foto i a més a més gravaré un vídeo ben especial que espero poder-vos ensenyar ben aviat!

Ja us explicaré què tal l'experiència a la tornada!

 (Espero no haver d'aterrar a Polònia amb hidroavió!) :DD


diumenge, 2 de juny del 2013

De nit...



La nit a la ciutat pot arribar a ser divertida si tens una càmera de fotos a les mans. Tots aquells moviments que de dia potser et podien arribar a molestar de nit prenen una altra dimensió... cotxes, mosquits, reflexes... No hi ha res com tenir ganes de passar una bona estona!

diumenge, 26 de maig del 2013

Ikebana


L'ikebana és l'art japonès de la composició floral. També és un sender, un camí d'autorealització, diuen que iniciar-se en l'ikebana és embarcar-se en un viatge d'autoexploració.


Tradicionalment sol s'utilitzava material natural, però l'ikebana contemporani incorpora material sec, paper, metall, tela, fusta, pedres, vidre, plàstic, fruita, botelles, llaunes, etc. Tot val!!! Hi ha tantes diversitats com la vida mateixa proposa, sol cal atansar-se a aquest art duna forma receptiva i intuïtiva.

Avui he fet un taller d'ikebana i m'ho he passat molt bé... la veritat és que poc em pensava jo que de quatre rames, dues canyes i unes quantes pedres en podria sortir quelcom que m'agradés tant! 

Us deixo quatre fotos de la jornada!
 

dissabte, 18 de maig del 2013

Sweet home


No hi ha res millor que un bon lloc d'inspiració! 

Com a casa.... res!

dijous, 9 de maig del 2013

Delícies de sabó

Ja fa temps vaig explicar que això de fer sabó és també tot un art. Olors, colors, formes diverses... DELÍCIES DE SABÓ és quelcom més que simples sabons, són sabons artesanals de glicerina fets amb ganes, il·lusió i molt afecte. 

Aquí us deixo algunes fotografies de la sessió d'ahir!