No vull
ser mai més educadora social. Em nego a educar a ningú a viure en aquesta
societat, que maltracta a la bona gent i no té en compte les necessitats
individuals de les persones. Una societat plena de gent que es pensa que fa el
bé, que s'omple la boca de bones paraules, però els seus actes estan plens de
malícia.
No seré
mai més educadora social.
Vull
eliminar aquesta professió del meu vocabulari.
Recordo
que quan vaig escollir la carrera que volia estudiar vaig dir: "Educació
Social! Així m'ensenyaran els mecanismes d'adaptació d'aquesta societat i
els podré trencar des de les seves arrels!" Però ja ho veieu, no és
cosa fàcil de fer i amb els anys veus que és inútil lluitar contra un sistema
que està alimentat per vampirs que et xuclen fins i tot l'energia.
He
estat educadora uns quants anys, però no m'agradava... I no ho sabia perquè jo
sempre m'he entregat a les feines que he fet, m'he implicat i he intentat donar
el millor de mi. Però sempre em faltava alguna cosa.... i no sabia el que era.
Ara ja sí.... era l'autorealització, el reconeixement, la lliure creativitat.
Vaig
continuar estudiant Comunicació Audiovisual perquè suposo que buscava quelcom
diferent, necessitava expressar-me com fos.
Canvio
de professió. Que ningú mai més em digui educadora social.... ara sóc Artista
Visual. I punto. Potser no em podré guanyar mai la vida d'això, potser hauré de
viure en la misèria per sempre més, però i què? Seré feliç...
I és
que..... què coi feia jo volent educar a la gent en aquesta merda de societat
de la qual jo mateixa en sóc la primera desadaptada? A la merda!!! Visca
la foto, el vídeo i els dissenys personalitzats! :D
Avui no
hi ha fotos, avui necessitava expressar el que ja fa dies que em volta pel cap.
Suposo que el final de la meva última feina és que m'ha fet claudicar, per fi
he obert els ulls i he fet cas d'allò que em deia el meu cor. Sempre estaré
encantada d'ajudar a la gent que ho necessiti, però mai més vull treballar amb
col·lectius amb risc d'exclusió social..... perquè en certa manera jo també
estic ben exclosa. Respectaré sempre la feina dels educadors, però mai em
deixaré de plantejar si realment té algun sentit....
Unes afirmacions molt valentes. Fa temps que penso que la nostra societat està molt podrida, sense valors i que la individualitat mal entesa ens porta a l'egoisme i l'egocentrisme. Probablement no van per aquí els trets de les teves queixes, però en certa manera ve a ser el mateix, tothom mira per ell. Has descobert que certes tasques no fan per tu, per més que inicialment et semblés que era això al que volies dedicar la teva vida, i és una sort. Així t'adones del que no vols, potser encara no tens massa clar el que vols, com gestionar-ho o fer-ne una professió que et permeti viure, però saps molt bé el que no vols, i això ja és molt terreny guanyat. Només resta desitjar-te sort amb els teus nous horitzons, si hi poses ganes i implicació segur que tindràs oportunitats de fer veure la teva obra. I a partir d'aquí, cap límit. El límit només te'l poses tu.
ResponEliminaSuposo que hi ha persones de tot, i quan te'n trobes una d'egoista i egocèntrica pot arribar a ensorrar el que tu fins aleshores creies.... De tota manera estic molt contenta amb la meva decisió. Qui sap si mai després voldré tornar a ser Educadora Social, però demoment vull provar això de ser fotògrafa professional! ;) Sense límits, que mai m'han agradat!
EliminaL'escrit t'ha sortit de ben endins. Potser el que has fet és només ampliar el teu camp de visió i la missió segueix sent la mateixa. Ves a saber! Es pot educar de moltes maneres.
ResponEliminaUna abraçada, Alba.
De dins del tot Maijo! Segur que la missió és la mateixa.... però canviant el camí... A veure si me'n surto! Ptons!
EliminaCrec que ho tens molt clar i si dient-ho en veu alta et sents més reafirmada en la teva decisió, aquí queda.
ResponEliminaTreballar en les condicions que tenim ara, ens treu les il·lusions per sentir-nos realitzats amb tot el que fem. A la feina és més important sentir-te bé que cobrar un sou.
El sou només serveix per sobreviure, el treball hauria de ser l'eina per créixer.
I avui he llegit això aquí :
"A Occident ja no es tallen caps, simplement es tallen les ales"
Força i endavant!!
Aferradetes, nina
Jo treballant com a artista visual tinc la sensació de no estar treballar mai! I és que estic tot el dia encuriosida, amb ganes de fer coses, a qualsevol dia i qualsevol hora.... i estic contenta que això és lo principal! Que bonica la frase que has llegit, tota la raó! Ptonets i gràcies!!
EliminaMolt sentides, aquestes paraules ! des de el mes interior d'un mateix....en una societat en la que, cada vegada més, es demostra que els interessos no son comuns, si no particulars , és molt dur arribar a la mateixa conclusió que tu, perquè fer-ho ?? de qué serveix?.... però , d'altre banda, tampoc ens em de sentir derrotats, si no , sempre guanyaran els mateixos de sempre....no els hi posem tant fàcil ! ....
ResponEliminaMolta sort en la teva nova faceta i no et desanimis mai , de las teves il·lusions !!
Una abraçada !!
Uns interessos particulars que no els hi importa ferir als altres.... i amb això no hi hauria d'haver dret! No em sento pas derrotada, simplement no vull fer una cosa en la que no crec. Prefereixo canviar de camí ara que crec que encara hi sóc a temps! Gràcies per les teves paraules Artur! Ptons!
EliminaAdmiro el teu valor i ta determinació. Ets molt sincera amb tu mateixa i els tens ben posats. I tens tota la raó. Has de triar el que et faci feliç. Sigui el que sigui. Un petonet, bonica!
ResponEliminaM'ha costat arribar a ser sincera amb mi mateixa... però ara ja no hi ha marxa enrere! Muua!
EliminaDona, supose que si no fos pels educadors, la cosa encara seria pitjor.
ResponEliminaJo també ho suposava.... però ja no n'estic tant segura! Els educadors fan bona feina i n'hi ha de molt bons, però al meu parer i de manera així superficial estan per a posar "pau" entre dos bàndols (l'administració i els anomenats desadaptats socials) i arriba un punt que penso que ja no cal, que jo no vull fer de pont de ningú, perquè estic més aprop dels desadaptats que de l'administració...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmb el teu post justifiques plenament el títol del teu bloc. Sovint, es tracta de canviar d'aires perquè tot al teu voltant -els signes- i el teu sentir interior t'ho demanen. Jo, que sóc fotògraf fa més de trenta anys, vaig haver de deixar la fotografia una llarga temporada a fi de renovar-me. D'altra banda, com que tinc un sentit social molt marcat i, en aquest sentit he estat sempre molt actiu, entenc perfectament la posició que prens (jo, en el seu moment, vaig haver de reciclar-me i prendre una altra direcció), ja que sé el que s'hi cou... tal com bé tu expliques.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far, i tota la sort del món en aquest nou camí que emprens!
Suposo que el títol del blog ja apuntava maneres quan es va crear... i és que jo sempre he cregut el mateix, però fins ara no m'he plantat i he decidit que no vull continuar fent una cosa de la qual no me la sento meva.... Potser d'aquí uns anys hi torno (com tu), però de moment no en vull ni sentir a parlar! ;)))
Eliminade fet una foto no et feia cap falta avui....s'enten perfectament. Si pots fer el que t'agrada no facis res més.
ResponEliminaOjalá puga fer el que m'agrada i poder menjar d'això.... Les creacions visuals són la meva vida!
EliminaNo ens han de fer por els canvis, no és bo prendre's la vida tant seriosament... estic convençuda que t'anirà molt bé! sort
ResponEliminaGràcies Loreto! Jo també ho espero.... estic contenta i il·lusionada amb el nou projecte, sol desitjo que duri per molt i molt temps! :))
EliminaEs clar que si, un pot ser el que un vulgui! fins hi tot assassí a sou. Per cert, aprofito per anunciar-me. Segresto per 10.000 i mato per 25.000
ResponEliminaEntenc que segrestar i matar no deu ser cosa fàcil, però Pons...... ets una mica "carero",no??
EliminaÀnims Sta. endavant amb els somnis. En hora bona per la decisió.
ResponEliminaGràcies Senyoret! ;)) Ja us explicaré les meves noves aventures.....
EliminaMolts ànims en aquesta nova etapa. Està molt bé poder arribar a aquesta conclusió, a saber què vols i què no vols, i a donar "carpetassu" i començar de nou.
ResponEliminaSiguis el que siguis i com siguis. I aquí estarem per animar-te en aquesta nova etapa, per tirar-la endavant.
Merci Rits! Necessitava fer-ho, i ara em sento bé, estic contenta i treballo matí, tarda i nit sense tenir la sensació d'estar treballant....m'encanta!!! :D
Eliminacadascú arriba a trobar la manera de viure i a trobar-se en aquest món, darrerament tant injust en el que vivim, fixa-t que jo treballo de profe de futurs i futures tècnics d'integració social....que també si treballen hauran de fer-ho amb amb col-lectius en risc social o directament sense risc ,ja exclosos....cadascú és ben lliure , o almenys hauríem de ser-ho, si creus que per a tu el millor camí és el que has emprés doncs endavant ! sempre endavant!
ResponEliminaQuè li puc dir jo ara a una profe d'integració social?? Hehehe! Realment tots els anys que he fet d'educadora he gaudit i m'ho he pres molt seriosament, però darrerament (suposo que també degut a la situació que vivim) veig que no té sentit.... No té sentit lluitar per un món millor si estic sota les seves ordres, les seves lleis i depenc de les seves subvencions... A sobre la meva última experiència a la última feina on he estat han fet que digui que no vull formar part de tot això! El problema no són les persones excloses socialment... el problema és la societat i les persones que es pensen que són súper tolerants, però realment són com tothom. Per això dic MAI MÉS. Vull ser lliure i treballar per aquest món millor a la meva manera, no sé si me'n sortiré... però almenys ho hauré intentat. Creuo els dits i hi poso totes les meves ganes! :D Gràcies Elfree!!!!
EliminaColló, t'ha sortit ben bé de les entranyes, eh? I alhora reflexionat. A mi m'agradava la idea d'educadora visual, crec que en deies. Potser ho seràs sense voler-ho, perquè ets rebel, igualment. Espero que no et desencantis del tot, Sort i força visual i mental!!!!
ResponEliminaA mi també m'agradava la idea....però mira.... no em vull saber res d'educar! :P
EliminaPtonets Gemma!
Sembles enfadada, i això no és bo. Hi ha gent que no vol que l'eduquin, i de vegades és convenient educar tan sol a qui t'ho demani. Fes el que t'agrada donant sempre el millor de tu mateixa. Aquells que estiguin prop de tu ho notaran, els canvis poden ser molt lents però el que es cou a poc a poc té millor sabor. La vida es viu cada día.
ResponEliminaSobretot busca saber qui ets i manifesta't tal qual.
Anims i molta força, estás al bon camí.