Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensaments. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de gener del 2014

Salva'm si pots!!!!


Els hiverns sempre se'm fan durs, el meu cap em puteja de tal manera que sóc incapaç de pensar en positiu, em tremolen els sentiments, m'obsessionen els pensaments i no hi puc fer res, sé que no em va bé, però m'ho busco, vaig a buscar allò que em fa mal sense saber perquè. Tinc por que això em duri per sempre, de que no hi hagi remei... Tinc por de mi mateixa, de viure permanentment en un "regresa al futuro", de no evolucionar ni poder crèixer (mentalment). 

He d'intentar saltar un filat punxegut que no tinc ganes... Ojalà algun dia em pugui salvar de debò!

dimecres, 23 d’octubre del 2013

No vull

No vull ser mai més educadora social. Em nego a educar a ningú a viure en aquesta societat, que maltracta a la bona gent i no té en compte les necessitats individuals de les persones. Una societat plena de gent que es pensa que fa el bé, que s'omple la boca de bones paraules, però els seus actes estan plens de malícia.
No seré mai més educadora social.

Vull eliminar aquesta professió del meu vocabulari.

Recordo que quan vaig escollir la carrera que volia estudiar vaig dir: "Educació Social!  Així m'ensenyaran els mecanismes d'adaptació d'aquesta societat i els podré trencar des de les seves arrels!"  Però ja ho veieu, no és cosa fàcil de fer i amb els anys veus que és inútil lluitar contra un sistema que està alimentat per vampirs que et xuclen fins i tot l'energia.

He estat educadora uns quants anys, però no m'agradava... I no ho sabia perquè jo sempre m'he entregat a les feines que he fet, m'he implicat i he intentat donar el millor de mi. Però sempre em faltava alguna cosa.... i no sabia el que era. Ara ja sí.... era l'autorealització, el reconeixement, la lliure creativitat.

Vaig continuar estudiant Comunicació Audiovisual perquè suposo que buscava quelcom diferent, necessitava expressar-me com fos.

Canvio de professió. Que ningú mai més em digui educadora social.... ara sóc Artista Visual. I punto. Potser no em podré guanyar mai la vida d'això, potser hauré de viure en la misèria per sempre més, però i què? Seré feliç...

I és que..... què coi feia jo volent educar a la gent en aquesta merda de societat de la qual jo mateixa en sóc la primera desadaptada?  A la merda!!! Visca la foto, el vídeo i els dissenys personalitzats! :D

Avui no hi ha fotos, avui necessitava expressar el que ja fa dies que em volta pel cap. Suposo que el final de la meva última feina és que m'ha fet claudicar, per fi he obert els ulls i he fet cas d'allò que em deia el meu cor. Sempre estaré encantada d'ajudar a la gent que ho necessiti, però mai més vull treballar amb col·lectius amb risc d'exclusió social..... perquè en certa manera jo també estic ben exclosa. Respectaré sempre la feina dels educadors, però mai em deixaré de plantejar si realment té algun sentit....

divendres, 8 de febrer del 2013

Una marca

Hi ha coses a la vida que et deixen marques... potser no són marques visibles, però són marques que t'acompanyaran la resta de la vida.


Fa temps que vivia immersa en un estat d'angoixa i de por que vaig (i estic) superant, un estat inexplicable, aparentment sense saber el motiu.... 

Fa un mes em van fer entrar en un despatx per dir-me de males maneres que al febrer se m'acabava el contracte laboral i que no me'l renovaven, tot plegat per uns motius NO econòmics, sinó per problemes d'encaixaments.... La ràbia va envair el meu cos, després d'un any i mig a la mateixa empresa no pots dir-li al treballador que no ha encaixat, perquè tothom sap que és mentira. Segurament hi havia altres interessos, però a mi el mal me l'han fet igual i les preguntes qüestionant-me la meva manera de treballar hi han estat.


Ara he de tornar a començar, he de tirar endavant i volar. Deixar enrere un passat en el que no val la pena posar-li color, perquè potser no n'ha tingut mai.

Ara tinc una marca que farà que m'ho recordi tot sovint.





He explicat mai que els ocells em fan por? Tot i això aquests que duré amb mi representen molt més que aquest temor sense fonament. :D 

diumenge, 30 de desembre del 2012

Tot un any


Vaig començar el 2012 amb mal peu... pensaments desconeguts turmentaven el meu cervell, records de vés a saber el què impedien la meva tranquilitat.

Les excursions han estat el meu recurs antitot, entre pobles abandonats, paisatges insòlits, passejades per indrets coneguts i excursions a llocs desconeguts anava amagant cert malestar. Tot i això la por a que la por ressorgís era allà, ben present.

Amb la primavera tot va començar a animar-se i vam adquirir una furgoneta que encara no hem estrenat..... i encara arrosseguem el suzuki per qui el vulgui comprar.

A l'estiu va venir la boda, un enllaç a la nostra manera que no ha implicat res més nou del que ja estàvem fent. Hem fet públic el nostre amor.... o si més no, l'hem fet més públic del que era. Tot això també em va portar a la creació d'un nou espai virtual molt íntim (http://vecviscsento.blogspot.com) on poder penjar únicament imatges i escriure breument el que em suggereixen des de dins del meu pensament passant sempre pel cor... 

Un viatge/lluna de mel a Anglaterra emocionant, el festival punkarra amb el directe dels Social Distortion des de primera fila, ... , l'acollida brillant d'un conegut (que ara ja és amic) a casa seva, viure sense voler unes olimpíades i degustar un sense fí de museus.

Entre mig les sortides fallides, els cims per aconseguir i les excursions amb regust de falta d'aire... I el delta de l'Ebre amb el retrobament d'una genial companya d'aquellos maravillosos años.

Curtmetratges experimentals i experiments amb curtmetratges... tot forma part del mateix. Unes nominacions al c@ts que em van fer molta il·lusió.

Poc a poc les pors es dilueixen, però continuo incapaç de mostrar-me tal com sóc, sol en aquest forat on tothom es pot salvar (aparentment) reneixo.

Cal continuar treballant! Així que.... ens veiem l'any vinent! Feliç 2013!!


dijous, 23 de febrer del 2012

Textures





La pell del planeta s'arruga.
Formes, colors, textures,
pensaments diferents
que enriqueixen mirades.
Mirades d'il·lusions.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Apareixen esquerdes



Sorgeixen esquerdes quan menys t'ho esperes,
pots mirar al voltant i sempre hi haurà un lloc on seure i reflexionar,
on parlar, on mirar, on fotografiar...