Hi ha coses a la vida que et deixen marques... potser no són marques visibles, però són marques que t'acompanyaran la resta de la vida.
Fa temps que vivia immersa en un estat d'angoixa i de por que vaig (i estic) superant, un estat inexplicable, aparentment sense saber el motiu....
Fa un mes em van fer entrar en un despatx per dir-me de males maneres que al febrer se m'acabava el contracte laboral i que no me'l renovaven, tot plegat per uns motius NO econòmics, sinó per problemes d'encaixaments.... La ràbia va envair el meu cos, després d'un any i mig a la mateixa empresa no pots dir-li al treballador que no ha encaixat, perquè tothom sap que és mentira. Segurament hi havia altres interessos, però a mi el mal me l'han fet igual i les preguntes qüestionant-me la meva manera de treballar hi han estat.
Ara he de tornar a començar, he de tirar endavant i volar. Deixar enrere un passat en el que no val la pena posar-li color, perquè potser no n'ha tingut mai.
Ara tinc una marca que farà que m'ho recordi tot sovint.
He explicat mai que els ocells em fan por? Tot i això aquests que duré amb mi representen molt més que aquest temor sense fonament. :D
