El cometa Panstarrs

         El cometa és la llumeta de baix, a dalt es
veu l'estela d'un avió.

Els astrònoms ja havien previst la seva visita i és que des de fa uns dies el cometa Panstarrs és visible des de tot l'hemisferi Nord del nostre planeta. Es pot veure a ull nu just després de la posta de Sol en direcció oest. Si voleu encara hi sou a temps!

El seu nom es deu al telescopi que el va descobrir a Hawii el mes de juny del 2011. El cometa Panstarrs fa milions d'anys que s'aproxima al Sol. Es creu que és un cometa no periòdic i que aquesta podria ser la primera vegada que passa a través del sistema solar interior i és probable que no torni a passar en 100.000 anys. Quan el cometa s'acosta al Sol, el gel i la pols de la seva escorça exterior es converteixen en gas i per això el fan brillar en el cel nocturn. El conjunt del nucli i la matèria que l'envolta medeix més d'un milió de quilòmetres!

Es veu que aquest no serà l'únic cometa que podrem veure aquest any des de la Terra, diuen que al novembre n'hi haurà un de més espectacular, l'Ison, que diuen els experts que serà 15 cops més brillant que la lluna plena. Jo em conformo en poder-lo veure, el cel sempre sera per mi quelcom espectacular!

Grafit (Relats Conjunts)

La meva primera pintada sobre un mur de totxana no era gaire bonica que diguem, una firma mal feta acompanyada d'una frase reivindicativa, però sempre que passava pel seu costat somreia, estava orgullós d'aquells quatre gargots que em recordaven tot allò que havia viscut. 

Havien passat els anys i jo estava aprenent a pintar, els amics em deien que cada cop ho feia més bé i a l'escola de belles arts m'animaven a continuar, a no parar mai d'aprendre. Vaig viatjar a l'estranger, vaig deixar les meves impremtes a murs de Londres, Berlín, Brussel·les, Amsterdam, Praga, París... Havia evolucionat molt i els meus resultats em provocaven certa alegria. 

Al cap dels anys vaig tornar a casa i un sentiment desagradable em va colpejar amb força. Què havia passat? El mur de totxana on hi havia aquella primera pintada ja no hi era, res quedava d'aquells principis. Amb el mur enderrocat algú havia volgut esborrar per sempre més aquella rebel·lia, però jo no volia.... formava part de mi! Aquells sentiments m'acompanyarien a tot arreu malgrat el pas dels anys. 

Feia temps que veia que la façana de l'Ajuntament era massa gris, vaig agafar els meus esprais i sense pensar-m'ho dos segons vaig anar cap a la casa de la vila a decorar aquella paret sense ànima ni color, podia posar-hi mil i una frases, podia haver-hi pintat qualsevol dibuix reivindicatiu, però vaig preferir posar-hi el meu nom, un nom en forma de tres inicials disfressades de dracs, perquè sabés tota la vila que amb la meva rebel·lia no s'hi juga.

Els hi va agradar tant que han assegurat la façana de l'Ajuntament perquè no  vingui algun lladregot i s'emporti tal obra d'art. 

Grrrr!!!! A cagar tots a la via!

Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts del mes de març! 

Visita fugaç

He vist mil cops el nom de Sentmenat escrit al remitent d'unes cartes que duien el meu nom, he sentit parlar dels seus racons, dels seus bars, he vist fotografies i he conegut alguns dels seus habitants.

Hi ha vegades que visites algun lloc fugaçment, però no per això deixa de crear en tu sensacions i emocions agradables. No era el primer cop que ho feia, però sí que era el primer cop que ho feia així de receptiva.

Aquest cop ha estat una visita ràpida i inesperada, però s'ha acabat convertint en un dia més que aprofitat. He conegut personalment la Font del Bou, el meravellós saltant de Guanta, he vist el castell de lluny, he abraçat un arbre gegant mentre somreia alegrement, he caminat pel bosc sentmenatenc.... i he dinat un menú de tres plats! 

La Font del Bou

I amb tot això va i no duia la càmera a sobre..... sort que avui en dia hi ha mòbils que fan unes fotografies de primera i si a sobre tens un Instagram al costat que et permet posar filtres a les imatges i et fan creure ser un bon fotògraf.... ja ni us explico!  He provat aquesta xarxa social fa poc i m'hi he ben enganxat! :S 

D'una foto ben normal en pots treure un resultat espectacular, i això de qui és gràcies? Les noves tecnologies ens fan cada cop més tontos! I suposo que a nosaltres ja ens va bé...

La paret i jo

Sempre havia observat aquelles parets del Montsec des de baix, les havia admirat i m'havia quedat bocabadada amb els seus colors inconfundibles... 

Aquell dia vaig col·locar la meva galta a la seva galta, l'escalfor del sol feia que fos molt agradable i la sensació d'estar allí, amb ella, amb aquella paret que tant havia admirat és inexplicable, tots dos érem un i així em vaig posar als seus ulls i vaig veure el món des de dalt... la Vall d'Àger als meus peus.

I per acabar vam enfilar-nos al punt més alt del Montsec d'Ares per veure com queia el sol i els parapentistes feien la última enlairada del dia. 

Temps de meditar

M'agradaria fer un salt enrere i convertir-me en monja de clausura per uns dies (Òjo! per uns dies eh...) Viure al Monestir de Santes Creus, o al de Vallbona o a Poblet i restar en silenci durant tot el dia. Passejar-me pel claustre tot observant l'entorn, mirant al meu interior i calmant la meva ànima accelerada. Despertar-me abans del primer raig de llum i banyar-me amb la seva escalfor, anhelant un bon dia i donant gràcies per ser com sóc. 

(...)

M'agradaria depurar aquest cos infectat de tanta vida moderna! Clar que una cosa és dir que m'agradaria fer això i l'altra que potser amb dos dies (o tres!) ja en tindria prou... :P 

Avui ha estat un dia molt bonic. He posat cara i veu a persones a qui sol havia llegit i parlat a través de l'ordinador, he visitat un monestir ben bonic amb visita guiada i un audiovisual genial i he fet la primera calçotada de la temporada. 

El món és ple de gent maca, sol cal buscar-la!