Boix de Noguera

Boix, poc abans de que desaparegués. (fotografia extreta d'Internet)

 Visitar pobles abandonats sempre m'ha cridat l'atenció. Sempre m'ha fet pensar en allò que havia estat i que un dia, per unes circumstàncies o altres va haver de deixar de ser... 

Boix era un poble que pertanyia a la comarca de La Noguera, va haver de ser desallotjat i conseqüentment abandonat arrel de les construccions dels pantans de Santa Anna i Canelles per allà als anys 60. Si ens posem a pensar tampoc fa tants anys, no? I sembla estrany que en 50 anys pugui arribar a desaparèixer tot un poble. 

Desaparèixer. Com si res.

Solament quan les aigües del pantà de Santa Anna estan baixes es pot anar fins al Molí d'oli  i veure la magnífica tasca de restauració que no fa gaires anys van fer uns amants de la zona.

Detall de l'antic molí d'oli

Actualment del poble solament en queda l'esglèsia reconstruida (no és la de l'epoca) i les restes d'alguns habitatges... 

Res més.

A l'esquerra de la imatge es pot veure l'esglèsia reconstruida de Boix.

"Bocins" per 5 erres teatre

 Avui toca fer propaganda del grup de teatre 5 erres de Torrefarrera! és un grup novell, però s'ha de dir que ho fan molt i molt bé. 


Han representat dues obres (Assaig en públic i Clandestins) i van per la tercera.


Avui ha tocat veure "Bocins". On els actors i les actrius han fet un repàs per diverses obres teatrals escrites per escriptors de ponent guanyadors del premi de teatre o guió d'espectacle teatral "LES TALURIES". En aquesta representació les veus dels diversos actors i actrius es barrejaven amb el moviment d'un ballarí. Una mica estrany.... no és el que hom està acostumat a veure quan va al teatre, però era bonic. A vegades allò estrany és el que et fa sorprendre i avui en dia allò que et sorprèn és el que realment val la pena.


Diríem que ha estat un espectacle de dansa i teatre.



 

Paraules convertides en gestos, gestos que et transporten a un altre món.

Des d'aquí el meu petit homenatge a aquesta colla d'artistes!

Relats Conjunts: Chop Suey

La boira inundava els carrers i asseguts a la taula del cafè ens sentíem bé. Tot el matí allà, com si no tinguéssim res més a fer, esperant.... esperant.  Els tés acompanyaven les nostres paraules, les nostres mirades, els nostres silencis... No hi havia res que ens destorbés, aquella blancor de l'exterior ens donava pau i tranquil·litat, però també ens inquietava. Tot i que sabíem que després.... cap allà al migdia, aquell raig de Sol ens tornaria a la vida. L'escalfor a través dels vitralls ens indicava que ja podíem sortir, que tot havia estat una boira passatgera. Res més que una boira passatgera.




Aquesta és la meva aportació a la proposta número 50 de Relats Conjunts!  Espero que us agradi...... o si més no, que us suggereixi alguna cosa...

Des de baix

Veure el món des de baix, llunyà, fred, inexistent.

Un futur incert, ple de temors.

Reals? Qui sap....

Veure el món gris, però saber que de mica en mica es podrà tornar de color rosa. Sol cal una mica de paciència. 

Els aiguamolls de Rufea

Els aiguamolls de Rufea estan situats a les afores de la ciutat de Lleida, a mig camí entre La Mitjana i el pantà d'Utxesa.


Cap allà als anys 80  aquesta zona va servir d'abocador de runa i es va convertir en un indret que deixava banstant que desitjar. Actualment els aiguamolls de Rufea són un espai que s'ha anat recuperant i poc a poc el canyissar i les altres plantes de ribera han anat recolonitzant l'entorn entre clots i runes permetent que creixés el seu valor ecològic. 

Ànecs, corbs morans, martinets, bernats pescaires, cigonyes, polles d'aigua... 


Va ser un matí on es va complir un dels meus objectius... distreure'm. I és que no hi ha res millor per sanar la ment que deixar de pensar en allò que la turmenta. Potser aquests dies estaré més "out", però espero que no m'ho tingueu en compte....