Tres

N'hi ha dos que anhelen,

que comparteixen,

que gaudeixen.

N'hi ha dos que viuen

pensant que aquell tercer

viurà a recer.

Al bosc

             _Que no n'hi ha de bolets enguany!! No cal anar-hi que no n'hi ha!!_ 
Si sentiu que algú us diu això... és ben cert, ho corroboro!!  No sóc gaire amant d'anar a plegar bolets, la veritat és que sóc més amant de menjar-me'ls... i si són ceps millor que rovellons!
Però per mi va ser l'excusa perfecta per anar a veure el bosc vestit de tardor, per gaudir de l'espai i per fer unes quantes fotos.

Iep!!! Boletaire caçat!

Ho he de dir!! Ho he de dir!!: Els únic tres rovellons que vam trobar....... els vaig veure jo!! :P

Relats conjunts: Tardor

"Mireu la boca, sí sí sí sí (tot imitant al personatge), mireu la boca i poseu-la en la mateixa postura. A qui us recorda? Doncs sí, ell mateix, si ja ho sabeu no cal que digui pas el nom."

 riures a la sala

" Aquesta obra ha estat creada dins el marc d'una anticampanya electoral, el seu significat està emmarcat dins les paraules prometedores del candidat a la presidència del govern espanyol, unes paraules que no estan  ben vistes a la Unió Europea i que està vist que no poden portar a cap lloc de bé i tot i així que les estadístiques diuen que guanyarà les eleccions. Qui sap?  Els materials amb els que està composta l'obra són totalment naturals i representen, com tots us podeu imaginar, la tardor. Una tardor que vivim ràpidament, a destemps i alguns amb ganes de que passi ràpid, com moltes de les paraules que diu aquest senyor. 

I bé, fins aquí la presentació del primer quadre. A continuació us mostraré el segon quadre tot representant a un altre candidat del govern.....    Òndia!! no!! on està?? S'ha amagat?? No fotem ehhhh, avui no, que estem gairebé a vigílies de les eleccions!!    

Tot buscant desesperat per tots costats dela taula...

"Bé.... mmm...... Esperem que això no sigui un mal presagi..... ejem!..... bé.... crec que us haureu d'esperar a una propera entrega....   Gràcies...."

I mig avergonyit l'autor i creador de l'obra va sortir de la sala tot escoltant-se de fons els aplaudiments dels seus alumnes.

Posem-hi color!

Quan fa un dia gris ens apleguem a les nostres llars i solem estar més pensatius.... potser més creatius.

I és que dins d'un dia gris, sempre s'hi pot trobar una mica de color.

En la mitologia grega es considerava que l'Arc Iris era la unió entre el cel i la Terra. La unió entre dues coses diferents, el que jo dic: entre un dia gris i un dia ple de color.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/139583-larc-de-sant-marti.html

Un minut per la inserció!

És possible? Clar que sí!  


L'Albert viu sol, va a fer la compra, es reparteix les tasques domèstiques amb els seus companys de pis, va estudiar hoteleria, cada dia va a treballar d'ajudant de cuina, no té novia però en vol tenir (com molts!!), li agrada sortir de festa, estar amb els amics, sortir a vídeos...... ;)


L'únic que el diferència és que necessita suport per fer algunes d'aquestes tasques que nosaltres fariem amb normalitat. Una vida autònoma és possible i no només és possible sinó que tal i com veureu al vídeo una vída autònoma és possible i real.

Un minut per la inserció! Un minut per mostrar aquesta inserció!

Un any!

Tot va començar com una "obligació". Les obligacions no m'han agradat mai, però aquesta des del primer moment me la vaig mirar amb bons ulls, m'agradava la idea... En una assignatura em manaven crear un blog, del que fos, la qüestió estava en explorar, en crear quelcom propi i que fos interactiu.... i des d'allò ja ha passat un any. 

No podia ser en un millor dia, avui 11/11/11 fa justament un any que em vaig iniciar en aquesta etapa bloguera! I contenta que estic. 

Vaig començar tímidament, sense saber què posar, sense que ningú llegís el que escrivia... però poc a poc vaig anar tenint "seguidors" i poc a poc m'hi he anat enganxant d'allò més. I és que aquí, dins d'aquests petits espais que són els blocs personals hi ha molts móns, moltes vides.... i t'entretens, aprens, rius, algun cop també se t'encongeix el cor, llegeixes, escrius, opines, t'enrabies, t'animes.... I això, tot això és molt gran.

Sovint tinc l'autoestima per terra, em sento desvalguda i poca substància, però és llavors quan unes paraules d'algú que està a l'altra banda de la pantalla m'animen i em fan creure que per míser que sigui allò que faig, val la pena.

Gràcies a tots i totes!!! Per ser aquí i per molestar-vos a contestar ni que sigui un parell de fotografies!!

Salut, petons i una abraçada gegant!!!

PD: Encara he de continuar insepccionant això de posar música al post... que deu ni dó el complicat que és!! de moment us deixo amb un vídeo un pèl escatològic.... que no deixa pas indiferent! 

A mi personalment m'encanta! :P

Allò que era el castell d'Alguaire

Sempre havia sentit que aquell havia estat un lloc important, molt important. I jo sempre pensava el mateix, un lloc tan important no es deixa enrunat així com així…… però es veu que sí, al nostre país sí. 


Alguaire (El Segrià)

• L’any 909, Muhammad al-Tawil, reietó d’Osca s’apoderà dels castells d’Alguaire, Gualter i Oliola entre altres.Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encarregà la presa de diversos pobles i castells al comte d’Urgell, entre ells es trobava el d’Alguaire. La conquesta per part del comte d’Urgell va ser entre els anys 1147 i 1149. Continuant amb les dates.... L’any 1250, s’establí un monestir a Alguaire, la seva fundadora va ser Marquesa de Guàrdia.Seria avui dia difícil d’imaginar que en aquest lloc s’hi entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelegrins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on hi van habitar Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. A l’any 1752 el monestir ja es trobava enrunat.

I avui dia no hi queda més que això....

No serà pas això el sofà reial no?

La intenció d'aquestes fotografies era presentar-les a un concurs... però últimament tinc l'autoestima per terra... m'he presetnat a diversos concursos (en format audiovisual, però és el mateix) i no he estat ni seleccionada... Serà que el que faig no té prouta qualitat pel jurat. Sé que em queda moooolt per aprendre, però tinc la sensació que els concursos no serveixen per a res, que més d'un cop hi entra en joc allò que molts en diriem "tongo". I fa enfadar.

"No m'enfado perquè no sé perdre, m'enfado perquè no sé guanyar".

No sé qui ho va dir, però des del primer moment que m'ho he fet meu.

El salvatge oest de Catalunya

Les imatges que finalitzen aquest post no provenen pas del far west.... provenen del salvatge oest de Catalunya.


Per començar us deixo amb una lletra de "El pardal roquer" titulada "Sóc de l'oest". He de dir que no m'agrada la cançó i quan la sento em vénen ganes d'utilitzar la meva violència dissimulada.... però he de reconèixer que el primer cop que vaig escoltar la lletra vaig somriure. I solament per aquest somriure s'ho val. 

M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc

en una frontera on la mentida no hi té lloc

on és creuen els camins dels odis i els rancors

i els destins de les nacions

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang

i la bota plena fa el camí del vianant

per indrets, de pedra i fang

on el blau del cel, es tot el que tenim de mar

penjat en l’horitzó un estel brilla tant

la fosca nit, si el sol es pon

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

regadius, hortes i terres de secà

pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla

i la boira cobrint la vall

històries contades a la vora de la llar

quan la nit és llarga i les hores cal matar,

esperant l’endemà

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol

més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls

 I després d'aquestes imatges recén sortides del forn m'agradaria demanar-vos un favor.


Molts sou blocaires amb experiència, altres sou més intel·ligents que no pas jo.... per això us vull demanar que m'expliqueu algunes cosetes.... Ho deixo a l'aire i ja em direu!

• Com ho faig per insertar una cançó al post?
• A l'hora de respondre els vostres estimats comentaris, com ho puc fer per posar quelcom en negreta?

Qualsevol resposta serà benviguda!!!


Salut i abraçada.