Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juliol del 2013

Miravet

Havia arribat la data esperada, després d'haver quedat feia uns mesos, per fí havíem trobat un dia que anava bé a tothom. Una segona desvirtualització dins el món dels blogs fotogràfics que em feia molta il·lusió. 

El destí era MIRAVET, un poble a la riba del riu Ebre i al peu d'un turó on s'hi alça el castell de Miravet. I els companys El Carles i l'Ariadna.

L'objectiu de la càmera va fotografiar el castell, que va pertànyer als Templers i que va ser escenari de moltes guerres... la dels Segadors, les guerres Carlines i per acabar de rematar, la Guerra Civil. Avui en dia està "mig" restaurat i es pot visitar totes les seves parts posant-hi en molts casos una bona dosi d'imaginació.


També vam gaudir del pas de barca de Miravet que és l'últim que queda amb aquestes característiques (sense motor) al llarg de tot el riu Ebre. L'entrada i la sortida de la plataforma es fa a través d'una passarel·la que puja o baixa en funció del cabal del riu. La barca s'impulsa en funció de la corrent i és el barquer, qui amb el timó, la porta a l'indret desitjat. 


Vam dinar sota un pont ben fresquets, vam fer el pas de barca amb cotxe, vam pujar per unes escales minúscules per gaudir de les vistes de l'Ebre des de dalt del castell.... I vam acabar sota l'ombra d'una olivera per acomiadar-nos i prometre que faríem aviat alguna altra sortida. :))

Us deixo amb algunes imatges!

















dilluns, 26 de novembre del 2012

Loarre



El castell de Loarre, situat a la província d'Osca, és el castell romànic més ben conservat d'Europa i com que fora d'Europa no n'hi ha, també ho és del món. 

Sempre m'ha agradat passejar-me entre pedres que amaguen tanta història.... història i sang. Perquè segur que hi devia haver sang... no??






I la història parteix d'esdeveniments importants... el castell de Loarre no va ser l'escenari de cap batalla cruel i important, però per la seva pròpia arquitectura ja ha passat a la història. 

Per molts ahir va ser una tarda/vespre de nervis, de no saber què passaria... alguns ho tenien molt clar i es van endur una bona patacada, altres no sabien res i es van sorpendre i n'hi ha que tots esperàvem que empitjoréssin i no ho van fer... Ahir va ser xulo haver de fer cua als col·legis, hi havia gent molt il·lusionada... que després van haver d'agafar aquesta il·lusió i retenir-la una mica.

A mi particularment l'únic que em fa gràcia de tot plegat és que hi hagi un partit nou anomenat CUP que entrarà al parlament i donarà una mica pel cul... almenys el poble ja no serà una veu tan silenciada. La resta potser continuarà igual... així ho hem volgut.

divendres, 4 de novembre del 2011

Allò que era el castell d'Alguaire

Sempre havia sentit que aquell havia estat un lloc important, molt important. I jo sempre pensava el mateix, un lloc tan important no es deixa enrunat així com així…… però es veu que sí, al nostre país sí. 


Alguaire (El Segrià)

  • L’any 909, Muhammad al-Tawil, reietó d’Osca s’apoderà dels castells d’Alguaire, Gualter i Oliola entre altres.Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encarregà la presa de diversos pobles i castells al comte d’Urgell, entre ells es trobava el d’Alguaire. La conquesta per part del comte d’Urgell va ser entre els anys 1147 i 1149. Continuant amb les dates.... L’any 1250, s’establí un monestir a Alguaire, la seva fundadora va ser Marquesa de Guàrdia.Seria avui dia difícil d’imaginar que en aquest lloc s’hi entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelegrins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on hi van habitar Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. A l’any 1752 el monestir ja es trobava enrunat.

I avui dia no hi queda més que això....




No serà pas això el sofà reial no?




La intenció d'aquestes fotografies era presentar-les a un concurs... però últimament tinc l'autoestima per terra... m'he presetnat a diversos concursos (en format audiovisual, però és el mateix) i no he estat ni seleccionada... Serà que el que faig no té prouta qualitat pel jurat. Sé que em queda moooolt per aprendre, però tinc la sensació que els concursos no serveixen per a res, que més d'un cop hi entra en joc allò que molts en diriem "tongo". I fa enfadar.


"No m'enfado perquè no sé perdre, m'enfado perquè no sé guanyar".
No sé qui ho va dir, però des del primer moment que m'ho he fet meu.