La fràbica

Indrets que algun dia van ser molt importants, que van viure històries, on s'hi va riure i segurament també s'hi va plorar... Indrets que han passat a la història i que la mateixa història vol fer desaparèixer.

La colònia... La FRÀBICA que en deia la padrina... avui en dia és un edifici en runes, tancat i protegit per a que ningú hi pugui entrar... Per què? M'encantaria poder recórrer les seves naus, els passadissos, imaginar aquells sorolls de màquines de fils, històries que han quedat en l'oblit.

Al 1901 l'empresa Serra i Cia va crear aquesta fàbrica de filatures que al 1921 va absorbir també la barcelonina Fàbriques de la Mata i Pons que va donar origen a la colònia tèxtil i al nucli de població de La Mata de Pinyana (Alguaire). La fàbrica va arribar a tenir un lloc important en el sector tèxtil del Segrià, però no va poder superar la forta crisi del sector i al 1979 va tancar, mantenint malgrat això, el nucli habitat.

El tèxtil va ser durant més de 150 anys el motor industrial de Catalunya fins que les diverses crisis del sector van fer que desaparegués per sempre més. Però perquè no podem recuperar aquests espais i fer que formin part de la nostra memòria històrica? Què en vol fer el propietari/a d'una fàbrica en runes?

 Una mica més d'informació..... -->  http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mata_de_Pinyana

Allò que era el castell d'Alguaire

Sempre havia sentit que aquell havia estat un lloc important, molt important. I jo sempre pensava el mateix, un lloc tan important no es deixa enrunat així com així…… però es veu que sí, al nostre país sí. 


Alguaire (El Segrià)

• L’any 909, Muhammad al-Tawil, reietó d’Osca s’apoderà dels castells d’Alguaire, Gualter i Oliola entre altres.Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encarregà la presa de diversos pobles i castells al comte d’Urgell, entre ells es trobava el d’Alguaire. La conquesta per part del comte d’Urgell va ser entre els anys 1147 i 1149. Continuant amb les dates.... L’any 1250, s’establí un monestir a Alguaire, la seva fundadora va ser Marquesa de Guàrdia.Seria avui dia difícil d’imaginar que en aquest lloc s’hi entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelegrins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on hi van habitar Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. A l’any 1752 el monestir ja es trobava enrunat.

I avui dia no hi queda més que això....

No serà pas això el sofà reial no?

La intenció d'aquestes fotografies era presentar-les a un concurs... però últimament tinc l'autoestima per terra... m'he presetnat a diversos concursos (en format audiovisual, però és el mateix) i no he estat ni seleccionada... Serà que el que faig no té prouta qualitat pel jurat. Sé que em queda moooolt per aprendre, però tinc la sensació que els concursos no serveixen per a res, que més d'un cop hi entra en joc allò que molts en diriem "tongo". I fa enfadar.

"No m'enfado perquè no sé perdre, m'enfado perquè no sé guanyar".

No sé qui ho va dir, però des del primer moment que m'ho he fet meu.