REC

Per un grup amateur entrar a estudi pot ser una cosa més o menys complicada.... i cara.

Però la unió de la il·lusió, les ganes i un gran regal de Nadal ha donat lloc a que els Roots The Cool entréssin a la Gata Roja a gravar unes cinc cançons per incloure-les al seu espai web.   

   

Roots the cool a l'estudi

                                                                    

Dos dies entretinguts, distessos, plens de concentració..... on la reportera oficial no hi podia faltar. :-D

Tot apunt per capturar els sons greus del baix

I l'amplificador de guitarra esperant el seu torn....
(per cert, ES VEN)

La reportera oficial autoretrada

Quan tinguin els temes apunt per sortir a la llum no patiu que ja us ho faré saber! :-D

Els tres músics. (Relats conjunts)

Aquesta és la meva participació
a RELATS CONJUNTS!

A les 4 de la tarda es dirigia cap a l’indret de l’actuació. A la ciutat és respirava aire de ressaca, cares adormides, veus ronques… ningú sabia l’hora concreta, uns deien que a les 8, altres a les 10… qualsevol hora és bona, pensà el músic.

Seva va ser la sorpresa quan enlloc de les 8 el concert era a les 18 i els altres dos encara estaven viatjant de ponent a orient.

-          _ Sorros!!!! Que toquem a les 6 enlloc de les 8!!! On sou?

-          _ Ohhh, ara passem per Tàrrega! Venim volant!!

Mentre dissimulava tal equivocació va descarregar els instruments dins l’escenari improvisat i va anar fent temps mentre els altres dos arribaven a la ciutat de la música viva.

Els minuts passaven lentament i la tensió cada cop creixia més.

El mòbil va sonar amb aquella melodia inconfusible i va despenjar.

-Eiiiii, ja som aquí! Estem davant d’una església de color rosa! I….. de correus!!

Gràcies a la segona informació va poder anar en busca dels altres dos músics i un cop a l’escenari van organitzar els instruments. En 10 minuts ja estaven afinats per a fer el que seria el seu primer concert fora de la província de Lleida.

Els Roots the cool han creuat fronteres…. El punk rock ruc de les terres de ponent deixa una bona petjada allà on trepitja!

-         _ Merci Penyaaaa!!! – ressonà per tota la plaça de la catedral.

I entre rialles i aplaudiments van tornar a jugar al tetris tot recol·locant els instruments dins la furgoneta prestada.

PD: "Sorros" és la salutació oficial d'un poble de Lleida

Si voleu veure fotografies d'aquest gran esdeveniment podeu fer-ho a: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.260767027359354.38773.100002781756359&type=1

Roots the cool

Roots the cool... familiarment coneguts com a "Rots de cul", la versió millorada dels Pets! ;) (al meu gust, clar.)

FOTOGRAFIES: Cámera Colorsplash by Alba!

Un grup amb un nom així què us suggereix? 

Les seves lletres es desmarquen de l'habitual, no solen parlar directament de política, ni fan cap mena d'apologia de les drogues, simplement canten històries esbojarrades, divertides i amb un toc de mala hòstia. Diríem que toquen un punk-hardcore-humorístic-rock accelerat al seu gust i sense prejudicis.

D'aquí poc han de posar-se a l'estudi a enregistrar el que serà la seva primera maqueta amb unes 7 o 8 cançons interpretades en català de ponent. De moment podeu escoltar aquesta cançó versionada enregistrada al Penta de Lleida en el seu primer directe, fa uns 2 anys, això vol dir que actualment han millorat molt.... i el que els queda!

NOM DIGOS BLANC by Roots the cool!

Quan es van crear la seva pàgina al facebook, @bzzzbip en va escriure la seva biografia!

Biografia

Els Roots the Cool són una banda rossellonenca formada per membres d'algunes de les més il.lustres families del poble. Els cosins Ramon i Jael Folguera ( baix i guitarra respectivament) descendents de Cal Quiquet i el Marc Hortet, de Cal Badio (bateria). Tant el Ramón com el Jael tenen experiència musical, ja que havien format part de grups com els Alboroto (Ramon) i Ansiolitikos ( Jael). El Marc per la seva banda havia formart part dels Atahú i destaca per haver estat tocant la batería desde els 12 anys. Actualment destaca per fer servir sense cap vergonya, una bateria electrònica enlloc d'una d'acústica, un fet inusual en un grup on les guitarres són les protagonistes.

Durant la seva adolescència van ser admiradors tant del punk clàssic que es feia al estat espanyol durant els 80 i 90, de grups com La Polla Records, MCD o Eskorbuto, com de grups internacionals com Nirvana, Sex Pistols, Rancid, Toy Dolls o els californians NOFX. 

El esperit festiu i la instrumentació i composicions més complexes, dels Toy Dolls i dels Nofx, son sens dubte una font d'inspiració molt important en els Roots the Cool. De fet un dels seus temes estrella és una versió en lleidatà de "Don't call me white" un dels hits més representatius dels californians.

Desde el seu debut a la festa d'aniversari de la Lupe Capell de Cal Sauel, al mític Penta, no han parat de fer bolos en diverses festes majors del Segrià i la Noguera, en un directe festiu però contundent i amb un show ben estudiat, que fa les delicies dels seus fans, que festa major en festa festa major són cada dia més nombrosos.

https://www.facebook.com/pages/Roots-the-Cool/256155034409860

Sé que és una música que no agrada a tothom, per això no pretenc que us en feu fans, però si més no que sentiu parlar d'aquest trio que tant s'ho curra i que promet molt!