Roots the cool

Roots the cool... familiarment coneguts com a "Rots de cul", la versió millorada dels Pets! ;) (al meu gust, clar.)

FOTOGRAFIES: Cámera Colorsplash by Alba!

Un grup amb un nom així què us suggereix? 

Les seves lletres es desmarquen de l'habitual, no solen parlar directament de política, ni fan cap mena d'apologia de les drogues, simplement canten històries esbojarrades, divertides i amb un toc de mala hòstia. Diríem que toquen un punk-hardcore-humorístic-rock accelerat al seu gust i sense prejudicis.

D'aquí poc han de posar-se a l'estudi a enregistrar el que serà la seva primera maqueta amb unes 7 o 8 cançons interpretades en català de ponent. De moment podeu escoltar aquesta cançó versionada enregistrada al Penta de Lleida en el seu primer directe, fa uns 2 anys, això vol dir que actualment han millorat molt.... i el que els queda!

NOM DIGOS BLANC by Roots the cool!

Quan es van crear la seva pàgina al facebook, @bzzzbip en va escriure la seva biografia!

Biografia

Els Roots the Cool són una banda rossellonenca formada per membres d'algunes de les més il.lustres families del poble. Els cosins Ramon i Jael Folguera ( baix i guitarra respectivament) descendents de Cal Quiquet i el Marc Hortet, de Cal Badio (bateria). Tant el Ramón com el Jael tenen experiència musical, ja que havien format part de grups com els Alboroto (Ramon) i Ansiolitikos ( Jael). El Marc per la seva banda havia formart part dels Atahú i destaca per haver estat tocant la batería desde els 12 anys. Actualment destaca per fer servir sense cap vergonya, una bateria electrònica enlloc d'una d'acústica, un fet inusual en un grup on les guitarres són les protagonistes.

Durant la seva adolescència van ser admiradors tant del punk clàssic que es feia al estat espanyol durant els 80 i 90, de grups com La Polla Records, MCD o Eskorbuto, com de grups internacionals com Nirvana, Sex Pistols, Rancid, Toy Dolls o els californians NOFX. 

El esperit festiu i la instrumentació i composicions més complexes, dels Toy Dolls i dels Nofx, son sens dubte una font d'inspiració molt important en els Roots the Cool. De fet un dels seus temes estrella és una versió en lleidatà de "Don't call me white" un dels hits més representatius dels californians.

Desde el seu debut a la festa d'aniversari de la Lupe Capell de Cal Sauel, al mític Penta, no han parat de fer bolos en diverses festes majors del Segrià i la Noguera, en un directe festiu però contundent i amb un show ben estudiat, que fa les delicies dels seus fans, que festa major en festa festa major són cada dia més nombrosos.

https://www.facebook.com/pages/Roots-the-Cool/256155034409860

Sé que és una música que no agrada a tothom, per això no pretenc que us en feu fans, però si més no que sentiu parlar d'aquest trio que tant s'ho curra i que promet molt!

Analògic vs digital

Vaig nèxier en època analògica i quan vaig començar a utilitzar la càmera de fer fotos sempre era per a fins "memorístics", és a dir, per a fer fotografies de persones i com a molt de llocs que volia recordar. Mai em vaig atrevir a fer fotografies més artístiques... suposo que com que costava diners revel·lar i mai no hem anat sobrats de diners, no tenia sufients ovaris per dedicar-me a malgastar fotos. 

Més endavant ja en plena era digital fer bones fotografies tampoc és fàcil... però aprendre'n és més econòmic, com que es pot veure el resultat just després de disparar pots repetir l'instantània fins que surti el resultat esperat. I mai més vaig fer anar una càmera analògica....

Però com ja vaig dir fa uns dies, unes càmeres lomogràfiques van caure a les meves mans i no vaig poder resistir la temptació! La veritat és que la majoria de fotos m'esperava que sortíssin d'una altra manera, però ves, per ser el primer cop tampoc em puc queixar!

I així em vaig quedar.... mirant enllà.... empanada.