Allà dalt

Fa dies que no entro per aquí, i potser a partir d'ara ja no ho faré tan sovint com ho feia. Em sap greu, però tot canvia... Suposo que el que va començar com un blog on mostrar les meves imatges ara s'ha acabat convertint en la meva feina del dia a dia. I estic molt contenta, però el temps és el que és. 

Alguns ja sabeu que el cel és una de les meves predileccions. Quan era petita sempre deia que volia ser astrònoma, em fascinaven les estrelles, els planetes, la existència humana... Al final vaig desistir, la veritat, al veure que les matemàtiques i la física estaven íntimament relacionats amb aquesta ciència... Els números no estan fets per mi! M'atabalen. Bé.... que m'enrotllo massa. Doncs després de moltes observacions a ull nu i amb telescopis, fa relativament poc vaig descobrir que podia unir fotografia i astronomia i el resultat va ser espectacular. 

Via làctea al Pallars Jussà

Un intent d'Startrails. (són 3 fotos de 10 minuts cada foto i unides després amb ordinador)

El cel és espectacular, però sovint la contaminació lumínica no ens el deixa apreciar en la seva totalitat. És una pena... Els humans sempre ho hem d'esguerrar tot! 

Per si us interessa us deixo amb aquest mapa   http://www.avex-asso.org/dossiers/pl/espagne/index.html  Si haguéssiu de triar un lloc per viure on aniríeu?? Jo ho tinc bastant clar.... A la foscor absoluta!

Salut i arreveure!!

Llum zodiacal

Sempre he estimat el cel nocturn. Miro cap amunt i m'emociono. M'emociono tant que ploraria... de debò. M'emociona veure tal infinitat d'estrelles, punts lluminosos que estan tan i tan lluny que mai de la nostra vida hi podríem arribar. M'emociona pensar que no som res... que som com una mena de meravella i no ho sabem apreciar.

Quan em vaig comprar la meva primera càmera reflex no vaig trigar gaire a provar de fer fotografies a tot aquest sostre estrellat.... i la veritat és que mai me n'havia sortit gaire bé (o si més no, no me n'havia sortit tan bé com jo hagués volgut). Per això quan em van dir que aquest cap de setmana, des d'Imàginem,  feien un curs d'astrofotografia al Montsec no m'ho vaig pensar ni dos cops! :)

Un curs d'astrofografia on potser tindríem la oportunitat de veure i fotografiar la llum Zodiacal. La llum Zodiacal és la brillantor de la pols que generen el moviment dels cometes i el xoc dels asteroides i que solament es pot observar des de la Terra dos cops a l'any, a finals d'hivern poques hores després de la posta de Sol i a finals d'estiu poques hores abans de la sortida de Sol. És una llum molt tènue que solament es pot observar en llocs on la contaminació lluminosa gairebé no hi arriba.

La veritat és que no he fet grans fotos.... però he compartit dos dies amb grans professionals i gent entranyable, he après una mica més sobre aquest gran desconegut que és l'Univers i m'han ensenyat de quina manera es pot fotografiar el cel nocturn. Crec que ho he aprofitat prou bé i ha estat una gran, gran, gran experiència!

Us deixo amb un parell de fotografies mediocres, però bastant representatives!

Ben aviat...... més i millor!

La llum Zodiacal, apuntant directament a les Pléiades 

La furgoneta

 

* Dormir als peus del Montsec de Rúbies

*Retrobar-nos amb uns amics i gaudir de la seva companyia per una estona

*  Viatjar al ritme de "Social Distortion" i amb una velocitat mitja de 80km/h

 * Improvisar la ruta sobre la marxa


*Visitar un poble abandonat i a l'arribar-hi tocar la campana de l'església.

* Passar molt i molt fred! (aprendrem a dur més mantes el pròxim cop!)

*Passejar per l'estany de Montcortés i meravellar-me amb els seus "plumeros".

* Veure un cel estrellat com mai i fer-ne alguna foto.


(...)

Ara sí que ja podem donar la furgoneta per estrenada! 

El punt més brillant és Júpiter. L'agrupació d'estrelles de sobre del vidre de davant són les Pléiades.

Una nit curta

La nit curta

passa veloçment...

D'aquí no res ja tornarà a sortir el Sol.

La rocalla recén acabada i uns startrails de fons...... La terra es belluga!!!

Sempre m'ha agradat mirar el cel estrellat, imaginar-me que la humanitat no és res comparat amb la immensitat de l'univers. Volar entre les galàxies i saber del cert que alguna altra vida "intel·ligent" s'està preguntant el mateix que jo a milions i milions de kilòmetres.


Avui m'he atrevit..... ja fa dies que ho provo i ho provo, però avui m'he atrevit a publicar aquestes fotografies nocturnes ..... La primera està feta en una seqüència de 16 fotografies de 1 minut i mig cadascuna (si mireu bé la traçada de les estrelles es veuen aquests "talls"). Com m'agradaria poder fer una fotografia del traç dels estels ben nítida!!! Aixxxx....!!!


BONA REVETLLA!!

La màgia del Montsec

Reconec que quan no sabem on anar sempre ens ve al cap "Anem al Montsec"? Anar al Montsec significa pujar amb cotxe fins dalt al coll d'Ares (1513 m. on el mèrit és tot del motor de l'automòbil) i d'allà estant veure tota la Vall d'Àger cap al sud i tots els Pirineus cap al nord. 


Veure com és pon el sol... 

Observar com 4 parapentistes volen aixecar el vol...

Dónar un cop d'ull als Pirineus sense ni una engruna de neu...


 

I per últim... Gaudir d'un cel estrellat com no es pot veure a gairebé cap lloc. El cel del Montsec és meravellós. Vivim davall d'una manta d'estrelles i molts no ho saben.

La llàstima va ser que vam haver de marxar aviat perquè l'un demà era dia laborable. Però tot baixant el plaer va ser nostre de poder observar dues guineus i fins i tot crec que vam veure una marta! 

El Montsec és genial.

RASTRE D'ESTRELLES

Feia temps que me'n moria de ganes de provar-ho i per fí ho vaig poder intentar.

Heus ací el primer intent de foto nocturna de llarga exposició... Pensava que quedaria pitjor!
13 fotografies amb una exposició de 30 segons cada una. Sí, ja ho sé, hagués d'haver tingut més paciencia i probablement la traçada hagués estat millor, però...... coi! Feia molt fred!
Prometo que a l'estiu m'hi esmeraré una mica més. ;)