Unes imatges valen més que mil paraules.....
L'Agència Catalana de Noticies diu que érem un miler, la guàrida urbana segur que diu 300.
Manifestacions a nivell mundial, queixes populars generalitzades, i una indignació feta protesta. Si ara ja no ens fan cas... què més haurem de fer?
Això si.... Encara que tot estigui perdut, sempre ens quedarà MOLESTAR!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moviments socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moviments socials. Mostrar tots els missatges
diumenge, 16 d’octubre del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
#acampadalleida #spanishrevolution
Qualsevol somni és possible si algú creu en ell....
La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien... Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!
Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.

Salut i endavant!
La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien... Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!
Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.
Salut i endavant!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


