dimecres, 28 de desembre del 2011

La Serra de San Quilez

El Mirador de la Serra de San Quilez i l'ermita de San Quilez estan situats a la comarca de la Llitera.  Per accedir-hi, si sortim de Lleida direcció Vielha per la N-230 i estant ben atents, abans d'arribar a Benabarre, a la recta on hi ha l'aeròdrom i l'encreuament per anar a la Central de Canelles hi ha un cartellet minúscul a mà esquerra que ens indica "San Quilez". El camí que hi porta és una pista i s'ha de dir que d'indicacions n'hi ha ben poques!

L’actual edifici de l’ermita pertany  als segles XVII-XVIII encara que hi algunes restes que indiquen que ptser va estar aixecada a partir de les restes d’una altra construcció anterior.
Temps ençà, aquesta ermita era custodiada per un ermità que, juntament amb la seva família, hi vivien tot l’any. Actualment hi ha un guarda forestal que hi viu solament durant els mesos d’estiu per tal d’avisar en cas de veure algun indici d’incendi i és que des de dalt estant és veu molt territori, tan d’Osca com de Lleida. 




Tot fent-vos una aproximació... 




He de dir que una de les coses que em va agradar de San Quilez és que l'ermita està oberta ja que a molts llocs (i s'entén també) aquests espais solament s'obren per dies puntuals.

Fa temps, tenia uns tiets que vivien a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona. N'eren els ermitanys. De petita hi anava amb la família, de visita, a passar uns dies... i estar allotjat en aquell espai recordo que era màgic. Més tard, els tiets es van fer massa grans i van deixar l'ermita per anar a viure al poble i l'ermita la van agafar una parella jove, que potser a dia d'avui encara hi estan. Quina enveja!! Ara ho penso....... i dic: com m'hagués agradat ser a mi l'ermitanya! Actualment els dos tiets ja han passat a millor vida. Algun dia tornaré a l'ermita d'Ulldecona i us en faré un post!


diumenge, 25 de desembre del 2011

Un altre dia al Montsec

Avui toca una de panoràmiques!


Feia fred, i el dia augurava a estar submergit en la boira un dia més... Per això i perquè aquell indret ens té enamorats, vam tornar a fer cap al Montsec!


I un cop allà, des del port d'Ager vam tenir la sensació d'estar volant... per damunt dels núvols.... per damunt de tot.



I vàrem tornar a endinsar-nos en la boira per una estona més tard aparèixer dalt de tot de l'ermita de la Pertusa. D'allà estant el paisatge era vertiginós. A la dreta de la fotografia es pot observar el congost de Montrebei, i a l'esquerra el pantà de Canelles. 


Vam pendre un bon bany de Sol i vam descobrir un altre lloc "digno de admirá". 

Cada dia es pot descobrir un indret nou... i mai ens faltarà les ganes!

dissabte, 24 de desembre del 2011

SOL FALTAVA JO??



BONES FESTES I MILLOR 2012 PER TOTS, QUE US HO MEREIXEU TOT I MÉS!


La foto?? procedència del meu arbre de Nadal desenfocat! (efecte miopia que en dic jo! :P)

dimarts, 20 de desembre del 2011

Ara sí!

I ara ja sí que podem dir que ha arribat el fred!




I jo me'l miro, sempre que puc, des de la reraguarda..... brrrr!!! Tot i que cada estació té el seu encant...... Aquí n'hi ha una que desitja que arribi l'estiu!!

dissabte, 10 de desembre del 2011

Fa fred?

Hi ha algun lloc on hi fa fred. No és el fred que possiblement hauria de fer per l'època en la que estem, però almenys gela, s'hi fa gebre i se't congela el nas. Això sí, sense boira. 




No m'agrada el fred, però sí que m'agrada gaudir d'espais com Aigüestortes. Així que aquests quatre dies de festa els vaig ben aprofitar!!




Començant per allò fàcil i inexplorat vam anar del Planell d'Aigüestortes fins a l'estany Llong, amb les seves aigües gelades. Uns 4 quilòmetres.... una horeta i mitja, més o menys.


Crec que cada any hi deu cabre menys aigua a l'estany, perquè un rere l'altre, anaven tirant pedres al mig del llac per sentir el soroll del gel ressonant per la vall. I no eren pas nens, no.... L'estupidesa humana arriba molt lluny, fins i tot a Aigüestortes.


Quan s'està en un entorn natural cal respectar-lo al màxim i tirar pedres dins l'estany no crec que sigui la millor manera de fer-ho, per molt que el seu so sigui..... encisador.  




Estany Redó
Però l'estany Llong se'ns va quedar curt i vam enfilar una mica de pit amunt per anar cap a l'estany Redó. Petit i bell, com tot aquell entorn... I de l'Estany Llong al Redó crec que vam tardar una mitja horeta més.


I vist el que vam veure, vàrem tornar a desfer el camí que ja havíem fet.










I vaig anar a dormir contenta, sol faltava una posta de Sol així per acabar d'arrodonir un dia genial.