Una pregunta que de ben segur que sempre ha generat debat. Fa poc vaig estar al museu d'art contemporani de Vigo i no em va acabar de convèncer. Trobo que és molt divertit això de les instal·lacions, però costa discernir entre allò que és considerat art i allò que no ho és.
On comença l'art i on deixa de ser-ho?
Vaig veure moltes coses allà dins i coses realment estranyes: un túnel ple d'aire per poder caminar-hi per dins, una casa desordenada i plena de merda, (per aquesta raó de tres casa meva també és art!!! i jo sense saber-ho... a partir d'ara quan la meva parella em digui que sóc desordenada, li podré contestar: no perdona, això és art!), un munt de sabates al cantó d'uns hivernacles i amb una música bastant tètrica, jocs de lletres... i finalment una sala enorme plena de pancartes de cartró.
Tot pot semblar estrany i confús, pot costar veure-li la gràcia a les obres dels artistes, però.... penso que sol cal obrir la ment i deixar entrar allò que algú ens ha volgut mostrar. De ben segur que té una explicació, com tot a la vida... sempre hi ha una explicació.
La música folkròrica d'una gaita em va transportar a un altre estat on els pensaments dispersos cap a una il·lusió encara per complir van fer que em piqués el nas i se m'entel·léssin els ulls... Estava arribant a la famosa plaça d'Obradoiro. Havia arribat a Santiago!
Era allà al davant, mirant tots els peregrins que anaven arribant, contents, somrients... qui no ho estaria després d'haver arribat al final d'un camí! Un camí que físicament havia acabat, però en realitat tot just ha començat....
Jo.... us ho dic, vaig fer trampes..... vaig caminar molt sí, però vaig arribar a Santiago de "vacances" acompanyant usaris de la feina, però hi va haver alguna cosa que es va remoure dins meu...i em va fer tornar a somiar.
Podem buscar la paraula "reconèixer" al diccionari hi trobar-hi aquestes definicions:
__________________________________________________________________________________ 1 v. tr. [LC] Veure, adonar-se, que (una persona o cosa) és tal o tal persona o cosa que ja ens era coneguda. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer amb la veu, amb el caminar. El reconeixeria entre mil. Tu, pròdig? No et reconec. 2 tr. [LC] Examinar (algú o alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l’enemic. 3 1 tr. [LC] Admetre (una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.). Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó. Reconèixer algú el seu error. Reconèixer un govern. 3 2 tr. [LC] Admetre, confessar, com a propi. Reconèixer la seva firma. Reconèixer un fill il·legítim. 3 3 [ECT] reconèixer un deute Manifestar-se obligat per un deute. 3 4 [LC] reconèixer un favor Agrair-lo. __________________________________________________________________________________
Així doncs, tal hi com he mig intentat fer al principi, podríem utilitzar sinònims com ara acceptar, admetre, confessar...
Reconeixer és un fet molt important, qui no sap acceptar al pròxim, no sap viure tranquil... no pot viure tranquil! He escollit aquest verb perquè últimament és el que té més pes en la meva vida i al qual li dec una gran gratitud.
Aquest post forma part d'aPARAULA'm, un homenatge conjunt per tal d'afegir-nos al seguit d'actes que aquest darrer any s'han fet per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Roots the cool... familiarment coneguts com a "Rots de cul", la versió millorada dels Pets! ;) (al meu gust, clar.)
FOTOGRAFIES: Cámera Colorsplash by Alba!
Un grup amb un nom així què us suggereix?
Les seves lletres es desmarquen de l'habitual, no solen parlar directament de política, ni fan cap mena d'apologia de les drogues, simplement canten històries esbojarrades, divertides i amb un toc de mala hòstia. Diríem que toquen un punk-hardcore-humorístic-rock accelerat al seu gust i sense prejudicis.
D'aquí poc han de posar-se a l'estudi a enregistrar el que serà la seva primera maqueta amb unes 7 o 8 cançons interpretades en català de ponent. De moment podeu escoltar aquesta cançó versionada enregistrada al Penta de Lleida en el seu primer directe, fa uns 2 anys, això vol dir que actualment han millorat molt.... i el que els queda!
NOM DIGOS BLANC by Roots the cool!
Quan es van crear la seva pàgina al facebook, @bzzzbip en va escriure la seva biografia!
Biografia
Els Roots the Cool són una banda rossellonenca formada per membres d'algunes de les més il.lustres families del poble. Els cosins Ramon i Jael Folguera ( baix i guitarra respectivament) descendents de Cal Quiquet i el Marc Hortet, de Cal Badio (bateria). Tant el Ramón com el Jael tenen experiència musical, ja que havien format part de grups com els Alboroto (Ramon) i Ansiolitikos ( Jael). El Marc per la seva banda havia formart part dels Atahú i destaca per haver estat tocant la batería desde els 12 anys. Actualment destaca per fer servir sense cap vergonya, una bateria electrònica enlloc d'una d'acústica, un fet inusual en un grup on les guitarres són les protagonistes.
Durant la seva adolescència van ser admiradors tant del punk clàssic que es feia al estat espanyol durant els 80 i 90, de grups com La Polla Records, MCD o Eskorbuto, com de grups internacionals com Nirvana, Sex Pistols, Rancid, Toy Dolls o els californians NOFX.
El esperit festiu i la instrumentació i composicions més complexes, dels Toy Dolls i dels Nofx, son sens dubte una font d'inspiració molt important en els Roots the Cool. De fet un dels seus temes estrella és una versió en lleidatà de "Don't call me white" un dels hits més representatius dels californians.
Desde el seu debut a la festa d'aniversari de la Lupe Capell de Cal Sauel, al mític Penta, no han parat de fer bolos en diverses festes majors del Segrià i la Noguera, en un directe festiu però contundent i amb un show ben estudiat, que fa les delicies dels seus fans, que festa major en festa festa major són cada dia més nombrosos.
Sé que és una música que no agrada a tothom, per això no pretenc que us en feu fans, però si més no que sentiu parlar d'aquest trio que tant s'ho curra i que promet molt!
I van cantar, i van ballar, i van interpretar.... i ho van fer de primera!
Anar al teatre reconforta, i si el teatre és amateur encara més, perquè la il·lusió i les ganes que hi posen s'acaba transmetent al públic.
Un bravo ben fort per 5ERRESteatre!
Ara provo de pintar amb "pastels" i és molt divertit, però.... ja veieu que complicat! Hauré de fer un intensiu de dibuixar mans i pintar mitjes de reixeta! :S El que sí que tinc clar és que practicant se n'aprén... així que no em queda més remei!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)