Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canelles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canelles. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’abril del 2012

Dia de panoràmiques


Quan vas a un lloc que t'agrada i tens la sensació que t'hi ha quedat alguna cosa per a fer.... hi tornes.

Tenia pendent UNA panoràmica del congost de Montrebei.... i al final n'han sortit tres. ;) 

Avui he tocat un troç de cel.... modest, però era un cim! Avui hem fet el cim del Montsec de l'Estall pel pas de Sant Miquel. Xulo, xulo! Aquí hi teniu les vistes.

La famosa i desitjada panoràmica del Congost de Montrebei! N'he fet moltes.... però segur que hi torno a fer-ne mil més. Mai me'n cansaré! 

I l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifacio.... sense nens, nenes, papes i mames! Estar allà és tot un luxe... cada cop ho tinc més clar!

diumenge, 8 d’abril del 2012

Fet està desfet...

Ja res queda del poble de fet.... tot està desfet.

Fet (provincia d'Osca, a la franja de ponent) era una de les poblacions més grans de la zona, va arribar a tenir gairebé 200 habitants a principis del segle XX. Com sempre la construcció de l'embasament de Canelles va accelerar el seu abandonament ja que l'aigua va inundar les seves terres de cultiu.  

L'església és del segle XVI i el seu interior està molt ensorrat.
La seva portalada, majestuosa, deixa entreveure la runa al seu interior. Ara sí que aquest lloc sagrat està directament connectat amb el cel. Més que res perquè no hi ha sostre...



 Per la part del darrera de l'esglèsia, passat el cementiri s'accedeix al mirador de Fet, un balcó a les impactants vistes de Canelles i una part del Montsec.


Visitar pobles abandonats m'omple el cos de nostàlgia... i això que jo no hi vaig viure! Però imagino tot el que va ser i ara no és i em fa pena... 




El dia que sé que tocarà una Suzuki experience m'aixeco contenta i és que mai haviem fet tan bona inversió, aquest cotxet ens porta a lloc recòndits i meravellosos.

Aquest cop la ruta va ser llarga i vam poder veure moltes coses, així que he decidit dividir la "experience" en 2 o 3 posts. Per avui ja n'hi ha prou!


diumenge, 18 de març del 2012

Invoquem a la pluja!

Des d'aquí faig un crit al cel: QUE NO VOLS PLOURE????


Invoco la pluja.... que plogui, que descarregui amb força, si vol, si pot ser que no sigui per setmana santa, però mira, que si ho fa tampoc li diré res....


Les imatges d'avui també són un crit al cel, la terra necessita beure... nosaltres també necessitarem beure ben aviat! 


Al fons, es pot veure el pont de Panavera (pantà de Canelles)... Això algun dia va estar ple d'aigua!
Entre tots podriem intentar invocar la pluja... No sé, cantem ben fort tot fent galls, ballem al voltant del foc, renteu el cotxe i deixeu-lo ben lluent, que cadacú resi al seu Déu particular, etc. Qualsevol cosa serà bona! 


Si no plou ara... passarem un estiu ben magre!



diumenge, 25 de desembre del 2011

Un altre dia al Montsec

Avui toca una de panoràmiques!


Feia fred, i el dia augurava a estar submergit en la boira un dia més... Per això i perquè aquell indret ens té enamorats, vam tornar a fer cap al Montsec!


I un cop allà, des del port d'Ager vam tenir la sensació d'estar volant... per damunt dels núvols.... per damunt de tot.



I vàrem tornar a endinsar-nos en la boira per una estona més tard aparèixer dalt de tot de l'ermita de la Pertusa. D'allà estant el paisatge era vertiginós. A la dreta de la fotografia es pot observar el congost de Montrebei, i a l'esquerra el pantà de Canelles. 


Vam pendre un bon bany de Sol i vam descobrir un altre lloc "digno de admirá". 

Cada dia es pot descobrir un indret nou... i mai ens faltarà les ganes!

diumenge, 31 de juliol del 2011

Una de panoràmiques



 El poble abandonat de Finestres, amb la muralla xina a la dreta i l'inici del pantà de Canelles




 El pantà de Canelles des del mirador de Sant Marcos



Una ullada als Pirineus des de dalt del Montsec d'Ares
















Una meravella que de tant en tant ofereix el cel de dia







diumenge, 10 d’abril del 2011

Tot caminant pel congost de Mont-rebei

Després d'uns dies sense cap sortida avui ens venia de gust fer una escapadeta. No sabiem ben bé que fer fins que hem consultat el llibre que ens vam comprar fa uns mesos sobre rutes i excursions pel Montsec i ens hem decidit. Semblava estrany que encara no haguéssim anat mai al congost de Mont-Rebei!
Veieu i opineu vosaltres mateixos.





















Les parets de pedra són espectaculars i si t'hi fixes bé s'hi poden arribar a veure fòssils de plantes. Això sí, s'ha de vigilar que hi ha trams que fan venir força vertigen!