Ja res queda del poble de fet.... tot està desfet.
Fet (provincia d'Osca, a la franja de ponent) era una de les poblacions més grans de la zona, va arribar a tenir gairebé 200 habitants a principis del segle XX. Com sempre la construcció de l'embasament de Canelles va accelerar el seu abandonament ja que l'aigua va inundar les seves terres de cultiu.
L'església és del segle XVI i el seu interior està molt ensorrat.
La seva portalada, majestuosa, deixa entreveure la runa al seu interior. Ara sí que aquest lloc sagrat està directament connectat amb el cel. Més que res perquè no hi ha sostre...
Per la part del darrera de l'esglèsia, passat el cementiri s'accedeix al mirador de Fet, un balcó a les impactants vistes de Canelles i una part del Montsec.
Visitar pobles abandonats m'omple el cos de nostàlgia... i això que jo no hi vaig viure! Però imagino tot el que va ser i ara no és i em fa pena...
El dia que sé que tocarà una Suzuki experience m'aixeco contenta i és que mai haviem fet tan bona inversió, aquest cotxet ens porta a lloc recòndits i meravellosos.
Aquest cop la ruta va ser llarga i vam poder veure moltes coses, així que he decidit dividir la "experience" en 2 o 3 posts. Per avui ja n'hi ha prou!
Carai! No ets una fotògrafa, ets una exploradora en tota regla! Amb 4x4 i tot, per fer safaris fotogràfics..!
ResponEliminaNo sabia de l'existència d'aquest poble. Sí que ha de ser commovedor trobar-se en un lloc que, sabent que ha estat ple de vida en altres temps, ara està completament abandonat.
Per cert, m'ha fet molta gràcia això de la connexió directa amb el cel... per falta de sostre!
Faig el que puc! ^^ M'encantaria fer com aquests dels documentals fent fotogerafies a animals des del 4x4, hehehe! però això aquí és una mica complicat. Petons!
EliminaEspectacular la foto del mirador, però sobretot les núvols! És molt xula.
ResponEliminaGràcies XeXu! Aquell dia hi havia uns núvols espectaculars... era un d'aquells dies de jugar a buscar-hi formes!
Eliminasembla mentida que ningú hagi proposat traslladar l'església a un altre lloc. Llàstima de portalada......i visca la suzuki experiència
ResponEliminaAmb tants cuartos que té l'església no sé com no es dediquen a conservar espais així... és una llàstima!
EliminaOstres, un post per entregues! És una autèntica llàstima que poblets així estiguin abandonats. Però bé, mirat pel cantó positiu, ha servit per una Suzuki experience, no?
ResponEliminaA mi m'agraden més els llocs on no hi ha gent, que els llocs on hi ha gent... però no deixa fer-me peneta visitar llocs abandonats.
EliminaTot el que doni peu a una suzuki experience val la pena!!
Els pobles abandonats sempre remouen emocions...
ResponEliminaQuina pena i quina solitud vesteixen!
Fantàstiques fotografies!
Una abraçada, Alba!
si... se't posa un nus a l'estomac difícil de descriure...
EliminaDesperta un no se què especial...
Petonets!
Reportera!! :) Quins bons articles! Sempre publiques coses de les que no en tinc ni idea, i això m'enganxa i em reviscoles la curiositat.
ResponEliminaGràcies bonicona! M'agradaria que ho puguessis veure amb els teus ulls de curiositat...
EliminaDoncs ara a ressuscitar-los. Oi?
ResponEliminaAmb belles fotografies.
Si les fotografies resucitèssin aquests poblets ja estarien poblats i ben poblats!
EliminaExploradora, que ens portes les descobertes fins aquí... ja espero la continuació. Bellesa, solitud, nostàlgia... m'agrada molt!
ResponEliminaGràcies Carme! Un dia d'aquests intentaré fer reviure una casa d'aquestes amb pinzell i pintures!
EliminaDoncs endavant amb les exploracions!! encantada que ens ho vagis relatant!!!
ResponEliminaM'agrada compartir allò que em commou! N'hi haurà més!
EliminaAbraçada!
Compartim aquesta estranya passió que ens aixequen els pobles abandonats... m'encanta visitar-los tot i que m'omplen, en el fons, d'una gran nostàlgia. Imaginar-me les vides de les persones que hi van viure, i sobretot, pensar en el motiu que porta al dur moment de tancar les portes de casa teva per a marxar cap a una altra banda... ha de ser una de les experiències més dures que es poden viure.
ResponEliminaVull més Suzuki experience!!!
Les últimes hores en que els habitants del poble estaven allà devien ser molt especials, sempre he pensat què hagués fet jo en una situació així... Segur que plorar!!! :(
EliminaNo pararan mai les suzuki experiecies! Palabra!
Trobo genial que facis aquestes cròniques. Amb les teves fotografies refàs petits racons de la memòria i és una manera de preservar-los. La fotografia dels núvols és brutal, les altres reflecteixen molt bé les sensacions que descrius.
ResponEliminaSi no se'n parla encara estaran més morts del que estan.... Aquell dia hi havia uns núvols especials, amb una llum súper xula! Petons!
EliminaM'agrada, perquè encara que la gent ja no hi sigui, deixen emprenta, bones fotos guapa, m'agrada molt els colors i la compo de la tercera, i lo que comentes de que "conecta amb el cel" jijiji un petonás
ResponElimina