diumenge, 22 d’abril del 2012

Dia de panoràmiques


Quan vas a un lloc que t'agrada i tens la sensació que t'hi ha quedat alguna cosa per a fer.... hi tornes.

Tenia pendent UNA panoràmica del congost de Montrebei.... i al final n'han sortit tres. ;) 

Avui he tocat un troç de cel.... modest, però era un cim! Avui hem fet el cim del Montsec de l'Estall pel pas de Sant Miquel. Xulo, xulo! Aquí hi teniu les vistes.

La famosa i desitjada panoràmica del Congost de Montrebei! N'he fet moltes.... però segur que hi torno a fer-ne mil més. Mai me'n cansaré! 

I l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifacio.... sense nens, nenes, papes i mames! Estar allà és tot un luxe... cada cop ho tinc més clar!

26 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Carme! El millor de tot va ser poder veure-ho amb els ulls!

      Elimina
  2. Unes panoràmiques que fan ganes d'anar-hi!
    Francament fantàstiques, Alba!
    Feliç diada de Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ganes d'anar-hi i tornar-hi! No me'n cansaré mai.... Petons!!

      Elimina
  3. Les panoràmiques són fantàstiques, però segueixo pensant que el lloc és per estar-s'hi una estona, no per quedar-s'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, bueno..... hehehe! Quedar-s'hi per sempre potser no, però una bona temporada no en faria pas cap lleig!

      Elimina
  4. son unes imatges genials......i es veu un lloc per passar-hi una bona estona.
    Feliç dia de Sant Jordi i amb moltes roses o una de ben regalada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és millor una de ben regalada que moltes sense sentiment! ;)

      Elimina
  5. Has tocat el cel, ui tant! Gràcies per ensenyar-nos-el, és impressionant. Bon Sant Jordi :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un troçet de cel solament... però jo ja en tinc prou!! ;) Abraçada!

      Elimina
  6. Amb perdó... rehòstia! La segona panoràmica m'ha fet caure de cul a terra. Impressionant! Molt millor la vista des de la Franja que des del Principat! Ja pots posar-te de peus a la cadira.... en breu faré cap allà i miraré d'apropar-me (no l'igualaré) a la magnífica foto que has fet!

    Súper-hiper-mega pendent!

    Gràcies Alba!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reho.... què??? Vés-hi porquet, realment és un lloc "digno de admirá"! veus el congost des d'una altra perspectiva... i quan es canvien els punts de vistes també canvia una altra cosa.
      Gràcies a tu!

      Elimina
  7. Jo nena! quines fotarras, son d'expo! m'agraden molt, un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol fotografia feta amb sentiment i il·lusió pot ser d'expo, no?? Jo demoment les vaig exposant aquí.... ^^ Petons!

      Elimina
  8. El Congost del Montrebei és un lloc xulíssim! Hi vaig estar un cop i em va agradar molt i molt, i les fotos que n'has fet estan molt bé. Bon lloc per anar-hi tornant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs hi has de tornar! Cada cop que revisites algun lloc hi trobes quelcom diferent... i això és el que el fa màgic!

      Elimina
  9. Em sento enlairat, aeri. Sobretot en la darrera imatge. Gràcies.

    ResponElimina
  10. Wuauuuu, quines panoràmiques!!, em sembla poder sobrevolar la zona :-)

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més o menys Audrey, quan estàs en un lloc elevat sembla que estiguis "flotant"!

      Elimina
  11. M'ha agradat veure el congost des d'aquestes panoràmiques tan maques!!... I a més m'has portat el bon record de quan el vaig travessar pel caminet...Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse! Recordar coses boniques sempre és d'agraïr no? Abraçada!

      Elimina