Obro els ulls i gairebé no em puc ni moure, una gàbia invisible m'impedeix bellugar lliurement, i el que és més dur, m'impedeix pensar lliurement. Estic atrapada a un sistema que no m'agrada, una presó invisible que vés a saber qui i per què l'ha posat... o imposat.
No entenc perquè som uns éssers tant burros, capaços d'autoatrapar-se amb un invent que nosaltres mateixos hem inventat..... no em crec que la base de la societat hagi de ser el capital. Em deixeu provar quelcom diferent? Em deixeu, almenys per un cop, ser lliure, ser feliç?
Aquest text, i aquesta fotografia formen part d'un projecte audiovisual de la meva amiga Lupe Capell (www.xindogu.com) anomenat "El purgatori". Suposo que ben aviat sortirà a la llum.... de moment aquí hi deixo la meva aportació.
I recordeu, que durant tot aquest de febrer, si voleu participar-hi, encara esteu a temps d'enviar-me els vostres haikus!
I recordeu, que durant tot aquest de febrer, si voleu participar-hi, encara esteu a temps d'enviar-me els vostres haikus!
