Obro els ulls i gairebé no em puc ni moure, una gàbia invisible m'impedeix bellugar lliurement, i el que és més dur, m'impedeix pensar lliurement. Estic atrapada a un sistema que no m'agrada, una presó invisible que vés a saber qui i per què l'ha posat... o imposat.
No entenc perquè som uns éssers tant burros, capaços d'autoatrapar-se amb un invent que nosaltres mateixos hem inventat..... no em crec que la base de la societat hagi de ser el capital. Em deixeu provar quelcom diferent? Em deixeu, almenys per un cop, ser lliure, ser feliç?
Aquest text, i aquesta fotografia formen part d'un projecte audiovisual de la meva amiga Lupe Capell (www.xindogu.com) anomenat "El purgatori". Suposo que ben aviat sortirà a la llum.... de moment aquí hi deixo la meva aportació.
I recordeu, que durant tot aquest de febrer, si voleu participar-hi, encara esteu a temps d'enviar-me els vostres haikus!
I recordeu, que durant tot aquest de febrer, si voleu participar-hi, encara esteu a temps d'enviar-me els vostres haikus!
El capital, la imatge estèticament correcta, els estereotips, la costum, el masclisme... hi ha tantes coses que ens atrapen i que intenten guiar els nostres pensaments, la nostra vida... però sempre podem trencar d'alguna manera, no? Molt impactant la imatge!!!
ResponEliminaNo el necessitem per res ....ens hem de deslliurar i aprendre de nou a construir un altre model de societat , un projecte que fa bona pinta .....podem enviar haikus? ara hi vaig encara que confesso no són el meu "fort"
ResponEliminaLa Lupe diu grans veritats. Jo també em pregunto perquè som tan burros...
ResponEliminaHaurem de prendre alguna decisió per sortir d'aquest purgatori. Jo encara diria més: infern.
Ara t'envio uns haikus. Tria el que et sembli més idoni. Gràcies.
Fantàstic! Tant la fotografia com el text, m'hi identifico moltíssim. El que potser no seria ben bé un "purgatori" i més aviat un "infern"...
ResponEliminaTinc la mateixa sensació que has descrit, com altres bloggers que t'han escrit. I encara és més complicat sortir-se'n quan la majoria es sent forta contra tu. Però ens sortirem.
ResponEliminaLa fotografia reflecteix molt bé les teves paraules. M'agrada veure't il·lusionada amb nous projectes. És així com t'has de sentir. Jo, t'hi veig!
ResponEliminaRep una abraçada.
Uff una imatge ben adient amb el text!. Si que estem atrapats en moltes ocasions, però també podem intentar trencar la bombolla, si més no fer-ne esquerdes i fer coses diferents...i qui sap com s'espandeix la fisura..
ResponEliminaGràcies a tots per passar per aquí! Quan el projecte surti a la llum ja us ho diré per a que el pugueu veure! ;)
ResponElimina