La ruta "imàginaria" de la marmota

Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo

Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi. 


Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.


Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.

Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.

Estany Negre

Congost de Baldellou II

Ja fa uns mesos vaig fer un post amb una imagte del congost.  Llavors, però, encara no sabia ben bé com fotografiar l'aigua en moviment sense que em quedés la fotografia cermada. Poc a poc he anat aprenent rotllo autoaprenentatge assaig-error, de la mateixa manera que funciona la vida, vaja.

Tornem al tema: 

El congost de Baldellou està entre el citat poble i Camporrells, no és tan espectacular com el de Montrebei, però té el seu encant, més que res perquè passes a tocar d'aigua i no hi ha mai ningú (almenys en els dos cops que hi he anat jo). L'inconvenient principal és que en aquest país si alguna cosa no saben el que és, és el MANTENIMENT i és que el camí d'accés està ple d'esbarzers i fenoll de més de dos metres. Però superat aquest tram és un indret bonic de veure.

Energia

L'aigua que no s'atura.....

No és res més que pura energia