Fa fred?

Hi ha algun lloc on hi fa fred. No és el fred que possiblement hauria de fer per l'època en la que estem, però almenys gela, s'hi fa gebre i se't congela el nas. Això sí, sense boira. 

No m'agrada el fred, però sí que m'agrada gaudir d'espais com Aigüestortes. Així que aquests quatre dies de festa els vaig ben aprofitar!!

Començant per allò fàcil i inexplorat vam anar del Planell d'Aigüestortes fins a l'estany Llong, amb les seves aigües gelades. Uns 4 quilòmetres.... una horeta i mitja, més o menys.


Crec que cada any hi deu cabre menys aigua a l'estany, perquè un rere l'altre, anaven tirant pedres al mig del llac per sentir el soroll del gel ressonant per la vall. I no eren pas nens, no.... L'estupidesa humana arriba molt lluny, fins i tot a Aigüestortes.


Quan s'està en un entorn natural cal respectar-lo al màxim i tirar pedres dins l'estany no crec que sigui la millor manera de fer-ho, per molt que el seu so sigui..... encisador.  

Estany Redó

Però l'estany Llong se'ns va quedar curt i vam enfilar una mica de pit amunt per anar cap a l'estany Redó. Petit i bell, com tot aquell entorn... I de l'Estany Llong al Redó crec que vam tardar una mitja horeta més.


I vist el que vam veure, vàrem tornar a desfer el camí que ja havíem fet.










I vaig anar a dormir contenta, sol faltava una posta de Sol així per acabar d'arrodonir un dia genial.

La ruta "imàginaria" de la marmota

Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo

Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi. 


Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.


Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.

Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.

Estany Negre