De Fet vam passar a l'Estall. Actualment l'Estall també es troba deshabitat. El seu últim habitant, Santiago Pena, va abandonar el poble l'any 2003 després de viure-hi sol des del 1974. (El seu cognom sembla una al·legoria a la nostàlgia). Era curiós tafanejar pel que havia estat el replà de casa seva, amb calendaris de 1995, 1996... penjats a la paret. Viure sol en un poble condemnat a la desaparició durant 24 anys té molt mèrit. Mèrit, valentia i resignació. Qui voldria marxar de la seva llar per sempre més tan tranquil·lament?
Donant una volta pels carrers es pot veure com estan conquistats per la vegetació: heures, esbarzers, etc. i sobretot la runa. Però tot i això es pot contemplar les portalades de pedra, els balcons i petits detalls que a d'altres poblacions també deshabitades ja és impossible de fer-ho.
 |
| Altre cop una meravella d'església, tota enrunada. |
Ja veieu que les Suzuki experiences donen molt de sí! (i encara en queda una altra!).
