Alguaire (El Segrià)
- L’any 909, Muhammad al-Tawil, reietó d’Osca s’apoderà dels castells d’Alguaire, Gualter i Oliola entre altres.Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encarregà la presa de diversos pobles i castells al comte d’Urgell, entre ells es trobava el d’Alguaire. La conquesta per part del comte d’Urgell va ser entre els anys 1147 i 1149. Continuant amb les dates.... L’any 1250, s’establí un monestir a Alguaire, la seva fundadora va ser Marquesa de Guàrdia.Seria avui dia difícil d’imaginar que en aquest lloc s’hi entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelegrins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on hi van habitar Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. A l’any 1752 el monestir ja es trobava enrunat.
I avui dia no hi queda més que això....
 |
| No serà pas això el sofà reial no? |
La intenció d'aquestes fotografies era presentar-les a un concurs... però últimament tinc l'autoestima per terra... m'he presetnat a diversos concursos (en format audiovisual, però és el mateix) i no he estat ni seleccionada... Serà que el que faig no té prouta qualitat pel jurat. Sé que em queda moooolt per aprendre, però tinc la sensació que els concursos no serveixen per a res, que més d'un cop hi entra en joc allò que molts en diriem "tongo". I fa enfadar.
"No m'enfado perquè no sé perdre, m'enfado perquè no sé guanyar".
No sé qui ho va dir, però des del primer moment que m'ho he fet meu.
Suposo que quan dius 'no sé guanyar' vols dir que no te n'acabes de sortir, perquè no saber guanyar també és una cosa molt lletja, tant com no saber perdre, i és refregar la victòria per la cara del vençut.
ResponEliminaNo perdis l'esperança, jo també penso que molts cops els premis no són justos, però si deixes d'intentar-ho segur que no aconseguiràs mai res. Només provant-ho pots obtenir bons resultats. Si confies en la teva feina, no defalleixis, però hi has de creure molt i molt. Que tinguis molta sort.
No queda massa del castell d'Alguaire, sembla ser... tan poc com de l'aeroport...?
Això de refregar la victòria per la cara del vençut és molt lleig! Em referia a que no guanyo mai.... això. Suposo que ho he de continuar intentant, però ara no m'abellia. Prefereixo mostrar-vos les fotografies a vosaltres que a un jurat que desconec.
ResponEliminaHehehe, m'has fet riure amb la comparació amb l'aeroport.... tens tota la raó!
Tu continúa mostrant-nos les teves fotografies aqui, que nosaltres les gaudirem!
ResponEliminaQuan et vingui de gust, t'hi tornes a presentar, però que la bellesa de les fotografies no tingui per objectiu aquest. Disfruta-les i disfruta fent que les disfrutem.
Al capdavall, un premi, què és?
Hi ha moltes maneres d'obtenir-lo.
Les fotos són boniques, i alhora, tristes.
De vegades, malauradament, es destrueixen tresors i històries.
JO de tu continuaria fent fotos tant maques com aquestes, sense fixar-te amb l'objectiu a aconseguir, si ha d'arribar ja arribarà, el fet es que t'ompli a tu.
ResponEliminaJa sabem que de tongos n'hi han arreu....però tu endavant. A més si t'agrada quin problema hi ha?
Bon cap de setmana i bones fotos
anava llegint i pensava com serien les fotografies,... i les fotografies son precioses, malgrat del castell no en quedi gairebé res!!! quina llàstima!!!
ResponEliminapersevera, dona!! ves fent fotos, ja veuràs com tard o d'hora veuràs la teva feina recompensada.
una serie fantastica con unos cielos espectaculares
ResponEliminaTu segueix fent les fotos com a tu t'agraden i com a tu et surten. Vés aprenent, també. Sempre hi ha alguna cosa per aprendre, això és bo.
ResponEliminaRespecte als concursos, no t'hi trenquis massa el cap. Sempre fa il·lusió que t'aceptin els treballs en un, però tampoc és garantia de res. Van Gogh no va vendre un quadre en sa punyetera vida, i mira ara...
Jo es que no sé que dir-te...a mi em sembla que això dels concursos es una tontería...
ResponEliminaMira, tu gaudeixes fent fotos?...jo si...
I més que gaudeixc mirant les dels altes amics!!!
Aleshores, si tens la necessitat, apren...i si no doncs a passar-ho bé!
A mi, personalment m'agraden molt les que mostres avuí i sempre...són bones fotografíes, les contes, les vius, a més a més tenen molta qualitat...
Jo et parle com a Remei, no em facis massa cas, no sóc fotógrafa, no se utilitzar una reflex, use la compacta i del PS...ni parlar-me...use el PothoScape, un programutxo faciló...en fi...
No se si et sentiràs millor...
Besos guapa!
Jo et diria com a tots, que gaudeixis fent las fotos i després les comparteixis i així també les gaudim nosaltres...Això és el que faig jo què, com la Remei tampoc soc fotògrafa, ni m'agraden les tècniques, m'aprofito de l'automàtic de la màquina i només em cal està alerta de tot el que hi ha al meu voltant!!
ResponEliminaPenso que això és de mal aconsellar i que de tot el que et diem tu sempre has de fer el que millor et sembli, i està molt bé que et presentis als concursos i anar provant perquè en tot el que t'he vist, hi ha qualitat...Però passi el que passi no et portis mal rato i no perdis l'esperança!!
Una abraçada
Jo trobo les teves fotografies ben bones ( és calr que no en sóc cap experta) la del sofà davant les runes del castell és pura poesia visual!
ResponEliminaTots tenim el nostre públic. Guanyar o perdre és només una actitud personal (els premis només els donen mortals com nosaltres). Jo fa temps que vaig decidir guanyar sempre. Guanyo temps al temps quan decideixo que cada nou despertar és tot un regal.
ResponEliminaLes teves fotografies, les composicions que fas, els comentaris... Res de tot això té pèrdua. En cada post ens regales una nova mirada que ens fa anar més enllà del nostre particular univers. Jo prenc nota sempre, potser d'aquí res em passejaré per les runes del castell d'Alguaire.
Una abraçada.
Moltes gràcies a tots per les vostres paraules d'anims. Sé que això dels concursos és quelcom molt banal, però quan estic així sensiblona em dona per lamentar-me... I mentre tingui un públic com vosaltres... no fan falta els concursos!
ResponEliminaXEXU .... vas ser contestat a l'acte tu... només dir-te que gràcies!
FANAL BLAU Tens raó... un premi al fi i al cap no és res, els premis sol desanimen als perdedors i jo encara no em vull sentir perdedora. Al fi i al cap si jo gaudeixo fotografiant, la resta.... què més dona? Salut i gràcies!
GARBI Sempre hi ha d'haver objectius en aquesta vida, però si pot ser que no siguin materialistes... i sé que sovint caic en aquest forat. Caic i m'aixeco... gràcies a gent com tu. Salut i gràcies!
RITS Sí que és una llàstima.... al veure-ho penses que tanta història no hi ha pogut ser allà.... A tothom li agrada que li reconeguin la feina feta, no? Salut i abraçada!
JOSE RAMON Gracias por tus palabras. A veces el cielo tiene sorpresas escondidas.... Saludos!
ARIADNA, de l'experiència se n'aprén i veient altres treballs també. Tu ets com una mestra per mi, encara que no t'ho creguis! Ja tens raó ja... és ben trist però a vegades fins que un no es mor no se li reconeix res. Esperem no arribar a tant!!! Moltes gràcies per les teves paraules bonica. Salut!
REMEI, són una tonteria, una invenció nostra, però fa gràcia dir que "ets el guanyador"... Fent fotos gaudeixo, m'ho paso molt i molt bé, i tens raó, amb això ja no em cal res més. Tampoc sóc una fotògrafa professional, ni ho voldria pas ser! Quan he llegit el teu comentari he pensat: No pot ser que amb les fotografies tan xules que fa la Remei estiguin fetes amb una compacta!! Tens molt de mèrit! I ara que ho sé, encara m'agraden més! Les teves paraules han estat com un regal... Salut i una abraçada gegant!
MONTSE, no saps com t'agraeixo que t'hagis pres la molèstia de comentar les meves paraules desconsolades! Realment per fer bones fotografies, al meu parer, sol cal observar... observar i tenir un bon ull.
L'esperança és l'últim que s'ha de perdre, però ara mateix crec que deixaré passar un temps abans de presentar-me a cap altre concurs! Salut i abraçada!
ELFREE, solament per gent com vosaltres val la pena continuar. Entre tots m'heu convençut! T'ha agradat la del sofà? En veure'l allà vaig pensar: genial per les fotos!!, però després... mirant-ho fredament.... la gent és molt marrana! I molt malgastadora, perquè el sofà estava prou aprofitable....
MAIJO, he de canviar la meva actitud personal, i en molts sentits de la meva vida que ho he de fer! Que boniques les teves paraules... això és el que anima de debó i pel que realment val la pena estar aquí i publicar posts setmana rere setmana. Salut i milions de gràcies! Abraçada!
Ja fa penona veure un castell que va tenir aquesta història convertit en una ruïna de poc més d'una paret. A mi sempre m'envaeix una sensació de tristesa quan visito llocs així, tot i que, immediatament la meva ment ja comença a imaginar com devia ser el castell i la vida en el seu interior i exterior (coses d'estar tocat per la dèria de la història).
ResponEliminaDels concursos... Alba, a mi moltes de les teves fotos m'agraden molt. Ara bé, no sóc un professional, no arribo ni a entès, però no ho sé. Jo crec que el que has de fer és gaudir de la fotografia i deixar de banda una mica els concursos, o almenys, no afectar-te tant pel resultat d'aquests. Si més no, en pots seguir aprenent de les altres obres que es presenten i anar millorant mica en mica.
Jo en tinc prou gaudint de les fotos que faig, d'ensenyar-vos-les i, si em mentiu una miqueta i em dieu que us agraden, jo ja sóc feliç!
Un potxó ponentina!
No siguis tonta, nena, si fas unes fotos espectaculars. L'important és continuar intentant-ho. Jo tmb he concursat algun cop i tampoc m'han seleccionat, però per dins sé que les fotos presentades eren bones i amb sentiment. Autoestima amunt, Alba, que tu vals molt i tes fotos també!!! I HO SAPS! Petonets,preciosa!
ResponEliminaPORQUET, Des d'allà estant et diuen que estas al mig d'un lloc amb molta història i no t'ho creus. No hi queda res.... dos troçets de paret... :(
ResponEliminaLa professionalitat és molt relativa, per mi tots vosaltres sou uns professionals i quan us molesteu a comentar els meus posts també m'alegreu el dia, perquè si penjo coses, al fi i al cap és per vosaltres..... així que fóra sentiments materialistes! Si ho faig i ho faig amb ganes res més importa...
Salut i una abraçada d'agraiment gegant!
ONA, sí... però hi ha moments en que la feblesa i la tonteria s'apodera de mi i em surten pensaments derrotistes... Necessito paraules com les teves! Gràcies bonica! Salut i abraçadota!
per desgracia els nostres monuments històrics, o tenen una rellevància important actual o es deixen perdre en l'oblit, a alguns en queden runes, però a molts no en queda res ni una trista pedra que indiqui: aqui hi havia...
ResponEliminaCom ja t'han dit molts les teves fotos son bones i si a tu t'agraden... No hi ha res millor.
Per guanyar un concurs... no se no ho he fet mai... si he tingut algun Accèsit, i es fent el que volen, mira les fotos que han guanyat en edicions anteriors, i si saps el nom del jurat busca les seves obres, busca quin estil els agrada i fes que alguna foto s'hi assembli.
Les fotos són molt boniques. I la majoria d'aquests concursos estan amanyats, pocs n'hi ha de nets. Així que no t'hi amoïnis massa, però tampoc no perdis l'esperança i a seguir-ho intentant! =)
ResponEliminaBuenas imagenes.. lo que da de si un sofa tirado en el campo...
ResponEliminasaludos
Ostres..., no queda gaire del castell :-S , les fotos parlen per si soles! i no defalleixis pas!, a tornar-hi. M'agraden els color del cel...
ResponEliminaAbraçada!
los trabajos documentales me gustan porque sirven para leer el tiempo actual, lo que hoy vemos tiene que ver con lo que hoy somos...en este caso tu retrato va más allá de un paisaje intervenido...un abrazo alba...te sentaste en el sillón, fotografiaste desde ahí??
ResponEliminaCARLES, estaria bé que possesin com tu dius un "Aquí hi havia..." encara que en molts casos seria difícil d'imaginar... com en aquest castell.
ResponEliminaSuposo que per això m'enrabio jo sola... no guanyo perquè no faig el que volen i no sé de què m'estranyo.... Sempre he estat molt de portar la contrària jo... en fi. Gràcies pels consells! Algun dia ho posaré en pràctica i t'explicaré!
YÁIZA, que bé que ja tornis a tenir conexió al 100%! Diuen que l'esperança és l'últim que s'ha perdre... i així estic, intentant no desesperar! Una abraçada!
PACO en un primer momento da rabia... però luego, si le sacas partido puede ser hasta bonito! Saludos!
AUDREY, no queda res.... Intentarem no defallir i intentar mantenir-nos més ferms que no pas les parets del castell! Gràcies guapa! Abraçada!
JESÚS, es un honor tenerte por aquí! No me senté en el sillón no.... traía un modelo conmigo que no quiso colaborar :( La verdad es que estaba un poco sucio... jejeje!
Saludos!
D'això que dius, Alba, ni parlar-ne: crec que deixaré passar un temps abans de presentar-me a cap altre concurs!
ResponEliminaNo. Els concursos són el millor aprenentatge que un pot tenir. Un aprenentage boníssim, Alba. No et desanimis, vols? QUan un vol, pot i, tu, pel què veig POTS. Podràs.
Això que dius de "que més d'un cop hi entra en joc allò que molts en diriem "tongo". I fa enfadar."
Jo també ho crec.
Ànims que no tots són iguals. Paraula. Confia en TU i no et preguntis si vals o no vals. Dispara, no paris de tirar fotos.
MORTADEL·LA, moltes gràcies per les teves paraules. Suposo que aquest temps el necessito... però tens tota la raó, els concursos són una bona font d'aprenentatge i com tot en aquesta vida vol el seu temps. Poc a poc i bona lletra.
ResponEliminaEspero veure't per aquí més sovint. Salut i força... que a moments fa molta falta!!
Ni que ho diguis, Alba... la salut i la força és el més important. Gràcies!, també em fan falta.
ResponEliminaConfia en tu i deixa't estar de com et jutgin els altres. Tu treballa. Veuràs com t'en sortiràs!
Hola, guapa! Al final m'he fet dels teus, que són els nostres ( Tàrrega, Alguaire, etc). M'agraden tant les teves fotos que voldria posar-les al meu bloc amb un poema inspirat en la imatge. Em deixes? Això és el premi, que la inspiració i sensibilitat d'un s'encomani als altres i els faci pensar i opinar.
ResponEliminaJo també no guanyo res, però cal sempre ser positiu i treballar.
Un petonàs des de l'Urgell!
CANTIRETA, això sí que és un premi! Tens el meu permís, clar que sí! Les teves lletres són un bàlsam per mi!
ResponEliminaSalut i benvinguda! Una abraçada!
Et sona si han fet un Sota Terra d'aquest castell?
ResponEliminaPer cert, molt bones les fotos.
Hola Josep,
EliminaDoncs crec que no, però seria molt bona idea, segur que aprendríem moltes coses noves sobre aquest indret tan descuidat!