La fràbica

Indrets que algun dia van ser molt importants, que van viure històries, on s'hi va riure i segurament també s'hi va plorar... Indrets que han passat a la història i que la mateixa història vol fer desaparèixer.

La colònia... La FRÀBICA que en deia la padrina... avui en dia és un edifici en runes, tancat i protegit per a que ningú hi pugui entrar... Per què? M'encantaria poder recórrer les seves naus, els passadissos, imaginar aquells sorolls de màquines de fils, històries que han quedat en l'oblit.

Al 1901 l'empresa Serra i Cia va crear aquesta fàbrica de filatures que al 1921 va absorbir també la barcelonina Fàbriques de la Mata i Pons que va donar origen a la colònia tèxtil i al nucli de població de La Mata de Pinyana (Alguaire). La fàbrica va arribar a tenir un lloc important en el sector tèxtil del Segrià, però no va poder superar la forta crisi del sector i al 1979 va tancar, mantenint malgrat això, el nucli habitat.

El tèxtil va ser durant més de 150 anys el motor industrial de Catalunya fins que les diverses crisis del sector van fer que desaparegués per sempre més. Però perquè no podem recuperar aquests espais i fer que formin part de la nostra memòria històrica? Què en vol fer el propietari/a d'una fàbrica en runes?

 Una mica més d'informació..... -->  http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mata_de_Pinyana

Loarre

El castell de Loarre, situat a la província d'Osca, és el castell romànic més ben conservat d'Europa i com que fora d'Europa no n'hi ha, també ho és del món. 

Sempre m'ha agradat passejar-me entre pedres que amaguen tanta història.... història i sang. Perquè segur que hi devia haver sang... no??

I la història parteix d'esdeveniments importants... el castell de Loarre no va ser l'escenari de cap batalla cruel i important, però per la seva pròpia arquitectura ja ha passat a la història. 

Per molts ahir va ser una tarda/vespre de nervis, de no saber què passaria... alguns ho tenien molt clar i es van endur una bona patacada, altres no sabien res i es van sorpendre i n'hi ha que tots esperàvem que empitjoréssin i no ho van fer... Ahir va ser xulo haver de fer cua als col·legis, hi havia gent molt il·lusionada... que després van haver d'agafar aquesta il·lusió i retenir-la una mica.

A mi particularment l'únic que em fa gràcia de tot plegat és que hi hagi un partit nou anomenat CUP que entrarà al parlament i donarà una mica pel cul... almenys el poble ja no serà una veu tan silenciada. La resta potser continuarà igual... així ho hem volgut.